Castanyer
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Plantació de castanyers
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Castanea sativa Mill. |
||||||||||||||
 |
Tingueu paciència. Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2008-09, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen al hivern. Originari dels voltants del Mediterrani. Es troba a l´Àfrica del nord, a l'Europa meridional i l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre del qual a més de la fusta se n'aprofiten els fruits, la castanya.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
- Castanyer prové del llatí castanea i aquest deriva del grec kastanon, que fa referència a un poble: Thessalie.
- Sativa prové del llati i significa cultiu.
[edita] Distribució i ecologia
És comú al nord-est de Catalunya [1] (on les castanyedes ocupen sobretot el domini de l'alzinar muntanyenc[2]), i també es troba (si bé hi és rar) al Pirineu, a les Serralades Costaneres Catalanes i al nord i l'interior del País Valencià.[1]
És una espècie termòfila, necessita llum o semi-ombra i aigua a principi de tardor. És un arbre silicicola, requereix de sòls rics en àcid mentre que no suporta la calç en el terreny. Viu en climes submediterranis, és a dir, més frescos i més plujosos que els de la terra baixa.
[edita] Descripció morfològica
És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L´escorça és llisa i d´un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment.
És una planta monoica, amb fulles caduques de limbe llarg, 16 a 28 cm de llarg, i 5 a 9 cm d'ample de color més clar al revers i d´un verd més fosc a l´anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres[1] (o sigui, sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcies. La nervadura és pennada.
Les flors són unisexuals, té flors masculines i femenines separades dins del mateix arbre en aments o glomèruls verticals de 10 a 20 cm de llarg. Les flors masculines, disposades a la base de les branques, són de color verd, mentre que quan són madures es tornen grogues. El perigoni, és a dir un periant indiferenciat, està format de 3 a 7 tèpals. Les femenines es troben a la base de les masculines. El gineceu té un ovari ínfer i és pluricarpel·lar sincàrpic, està format per 3-6 carpels soldats. Les flors apareixen a partir de juny. A la tardor maduren i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria).
El fruit és una càpsula espinosa que fa entre 5 i 11 centímetres de diàmetre i conté de 2 a 7 castanyes. El fruit pròpiament dit presenta dues cares ben diferenciades, una plana i l´altra convexa. Cada llavor està recoberta per una pell de color vermellós, brillant per fora i vellut a la part interna. En l´interior trobem la castanya, aquesta està recoberta per una segona pell molt fina, difícil de separar, i que li confereix un cert sabor amarg.
Generalment la pol·linització és anemòfila i, en aquest cas també, entomòfila.
[edita] Farmacologia
|
La part utilitzada són les fulles i ocasionalment l´escorça.
[edita] Composició química
- Les fulles flavonoides, tenen principalment glucòsids de kempferol, quercetol i abundants quantitats de tanins gàl·lics i el·làgics(9%)[3].
Triterpens: Àcid ursòlic.
Hamamelilosa, resina, pectina, vitamina C (0.2%) i fitoesteroles.
- L´escorça té tanins (4-12%) i pectina.
[edita] Usos medicinals
- Les fulles s´utilitzen com a expectorant, antitusigen, astringent, antidiarreic, antipirètic i antirreumàtic.
- L´escorça és astringent.
[edita] Efectes adversos i/o tòxics
Poden haver-hi molesties gàstriques a causa dels tanins, per pal.liar-ho es recomana administrar tisanes postpandrialment associades a dogres amb mucílags.
[edita] Forma galènica
Les unitats posològiques poden ser en forma d´infusions de les fulles, decocció de l´escorça, extracte fluid i sec, xarop. Té usos homeopatics.[4].
[edita] Alimentació
Les castanyes són un aliment molt energètic que conté un 40% d´hidrats de carboni. També posseïxen proteïnes, lípids, sals minerals i vitamines A, B i C. La cultura popular de cada regió ha ideat diferents maneres de preparar-les. Es poden menjar crues, rostides, cuites o seques.
[edita] Observacions
La seva àrea d'expansió actual és deguda a plantacions que ja havien començat en època dels romans. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer no és un bon combustible ja que desprèn molt de fum i poca calor.
[edita] Enllaços externs
- Base de dades GRIN 9445
- Base de dades ITIS 506541
- Herbari virtual de la Mediterrània occidental
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bolòs, Oriol de; et al. Flora manual dels Països Catalans, 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans, (1986, 2a. ed.). Barcelona: Ketres, 1980, 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X.
- ↑ Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción, 4a Eed. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204.
- ↑ «Plant and fungi names in homeopathy» (en anglès). The Natural History Museum. [Consulta: 26/04/2009].
[edita] Bibliografia
- Bolòs, Oriol de; et al. Flora manual dels Països Catalans, 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- Castroviejo et al. «Flora Iberica (1980-2009)». Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. [Consulta: 26/04/2009].
- «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Agricultural Research Service, Department of Agriculture. United States. [Consulta: 10/04/2009].
- «Plant and fungi names in homeopathy» (en anglès). The Natural History Museum. [Consulta: 26/04/2009].
- Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción, 4a Eed. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204.
