Castanyer

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Castanyers
Plantació de castanyers
Plantació de castanyers
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Fagaceae
Gènere: Castanea
Espècie: C. sativa
Nom binomial
Castanea sativa
Mill.

El castanyer (Castanea sativa) és un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen al hivern. Originari dels voltants del Mediterrani. Es troba a l´Àfrica del nord, a l'Europa meridional i l'Àsia Menor. Als Països Catalans es troba conreat o naturalitzat. És un arbre del qual a més de la fusta se n'aprofiten els fruits, la castanya.


Taula de continguts

[edita] Etimologia

  • Castanyer prové del llatí castanea i aquest deriva del grec kastanon, que fa referència a un poble: Thessalie.
  • Sativa prové del llati i significa cultiu.


[edita] Distribució i ecologia

És comú al nord-est de Catalunya [1] (on les castanyedes ocupen sobretot el domini de l'alzinar muntanyenc[2]), i també es troba (si bé hi és rar) al Pirineu, a les Serralades Costaneres Catalanes i al nord i l'interior del País Valencià.[1]

És una espècie termòfila, necessita llum o semi-ombra i aigua a principi de tardor. És un arbre silicicola, requereix de sòls rics en àcid mentre que no suporta la calç en el terreny. Viu en climes submediterranis, és a dir, més frescos i més plujosos que els de la terra baixa.


[edita] Descripció morfològica

És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc, buit en la vellesa, que pot passar dels 2 metres de diàmetre. L´escorça és llisa i d´un marró clar fins els 15-20 anys, després s'enfosqueix i s'esquerda longitudinalment.

És una planta monoica, amb fulles caduques de limbe llarg, 16 a 28 cm de llarg, i 5 a 9 cm d'ample de color més clar al revers i d´un verd més fosc a l´anvers. Són oblongo lanceolades, simples, profundament dentades, agudes i glabres[1] (o sigui, sense pèls). La textura de les fulles és similar a la consistència del cuir, és a dir coriàcies. La nervadura és pennada.

Les flors són unisexuals, té flors masculines i femenines separades dins del mateix arbre en aments o glomèruls verticals de 10 a 20 cm de llarg. Les flors masculines, disposades a la base de les branques, són de color verd, mentre que quan són madures es tornen grogues. El perigoni, és a dir un periant indiferenciat, està format de 3 a 7 tèpals. Les femenines es troben a la base de les masculines. El gineceu té un ovari ínfer i és pluricarpel·lar sincàrpic, està format per 3-6 carpels soldats. Les flors apareixen a partir de juny. A la tardor maduren i es converteixen en castanyes. Són flors cícliques, en aquest cas actinomorfes (amb més de dos plans de simetria).

El fruit és una càpsula espinosa que fa entre 5 i 11 centímetres de diàmetre i conté de 2 a 7 castanyes. El fruit pròpiament dit presenta dues cares ben diferenciades, una plana i l´altra convexa. Cada llavor està recoberta per una pell de color vermellós, brillant per fora i vellut a la part interna. En l´interior trobem la castanya, aquesta està recoberta per una segona pell molt fina, difícil de separar, i que li confereix un cert sabor amarg.

Generalment la pol·linització és anemòfila i, en aquest cas també, entomòfila.


[edita] Farmacologia

Viquipèdia:Avís mèdic
AVÍS MÈDIC   

La part utilitzada són les fulles i ocasionalment l´escorça.

[edita] Composició química

  • Les fulles flavonoides, tenen principalment glucòsids de kempferol, quercetol i abundants quantitats de tanins gàl·lics i el·làgics(9%)[3].

Triterpens: Àcid ursòlic.

Hamamelilosa, resina, pectina, vitamina C (0.2%) i fitoesteroles.

  • L´escorça té tanins (4-12%) i pectina.

[edita] Usos medicinals

  • Les fulles s´utilitzen com a expectorant, antitusigen, astringent, antidiarreic, antipirètic i antirreumàtic.
  • L´escorça és astringent.

[edita] Efectes adversos i/o tòxics

Poden haver-hi molesties gàstriques a causa dels tanins, per pal.liar-ho es recomana administrar tisanes postpandrialment associades a dogres amb mucílags.

[edita] Forma galènica

Les unitats posològiques poden ser en forma d´infusions de les fulles, decocció de l´escorça, extracte fluid i sec, xarop. Té usos homeopatics.[4].


[edita] Alimentació

Les castanyes són un aliment molt energètic que conté un 40% d´hidrats de carboni. També posseïxen proteïnes, lípids, sals minerals i vitamines A, B i C. La cultura popular de cada regió ha ideat diferents maneres de preparar-les. Es poden menjar crues, rostides, cuites o seques.


[edita] Observacions

La seva àrea d'expansió actual és deguda a plantacions que ja havien començat en època dels romans. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer botes per a vi. La llenya de castanyer no és un bon combustible ja que desprèn molt de fum i poca calor.


[edita] Enllaços externs


[edita] Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Bolòs, Oriol de; et al. Flora manual dels Països Catalans, 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  2. Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans, (1986, 2a. ed.). Barcelona: Ketres, 1980, 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X. 
  3. Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción, 4a Eed. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204. 
  4. «Plant and fungi names in homeopathy» (en anglès). The Natural History Museum. [Consulta: 26/04/2009].


[edita] Bibliografia

  • «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Agricultural Research Service, Department of Agriculture. United States. [Consulta: 10/04/2009].
  • Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción, 4a Eed. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Castanyer
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.