Castanyer

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Castanyer

Castanyer mediterrani (Castanea sativa)

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Fagales
Família:	Fagaceae
Gènere:	Castanea

Espècies

Vegeu el text

Castanyer (Castanea) és un gènere de plantes amb flor de l'ordre Fagales.^[1]

[modifica] Característiques

Són arbres caducifolis que es troben a les zones temperades del món. La majoria de castanyers son arbres grans, de 20 a 40 metres d'alçada, però algunes especies son de la mida d'un arbust.

Les fulles dels castanyers son simples, de forma ovalada o de punta de llança i d'una longitud que va des dels 10 fins als 30 centímetres i una amplada de 4 a 10. La flor apareix a la meitat des de finals de primavera a principis d'estiu. Es troben disposades en llargs aments que només porten flors masculines. Les flors femenines que són les que evolucionen cap a un fruit, i es troben en petits grups. Del nèctar de les flors femenines se n'obtè una mel foça apreciada que si compleix les condicions de proporció mínima pot ser considerada mel monofloral.

El fruit, la castanya, es una càpsula espinosa en cúpula que fa entre 5 i 11 centímetres de diàmetre i conté de 2 a 7 castanyes. Les castanyes són fruits comestibles, força apreciats a la gastronomia d'alguns països, tot i que de vegades es consideren "menjar de pobre". També es valora molt la fusta dels arbres.

L'única espècie que es troba de forma natural a les nostres contrades és el castanyer mediterrani, castanyer europeu o arbre de la castanya (Castanea sativa), que és també l'unica espècie originaria d'Europa. D'altres es troben de la Xina, Sibèria i a l'Amèrica del Nord fins als Andes.^[2]

El castanyer americà (Castanea dentata), arbre predominant a la costa est dels Estats Units, ha estat pràcticament exterminat a causa d'una plaga del fong Cryphonectria parasitica. El castanyer mediterrani també és susceptible a patir aquest tipus d'infecció, però en menor mesura. Les espècies de castanyers més resistents a aquest fong són les asiàtiques, especialment el castanyer japonès (Castanea crenata) i el castanyer xinès (Castanea mollissima).