Silicícola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Silicícola o calcífuga és el terme amb què es coneixen les espècies de plantes que normalment es desenvolupen en sòls silícics (àcids). S'oposa al terme calcícola (de sòls bàsics). Exemples d'espècies silicícoles: l'alzina surera o el bruc boal.

Una planta calcífuga no tolera l'alcalinitat dels sòls.[1] Calcífug deriva del llatí 'fugir del calcari'. Un prototipus de plantes calcífugues és el gènere Erica (els brucs) tot i que, per excepció, el xipell (Erica multiflora) és extrictament calcícola

No és la presència dels ions carbonat o hidròxid per se el que les plantes silicícoles no toleren sinó que és el fet que en condicions alcalines el ferro està menys disponible per ser menys soluble. Per això les calcífugues que creixen en sòls alcalins desenvolupen la clorosi fèrrica en els brots nous.

Per cultivar plantes calcífugues sobre un substrat aquest ha de ser de reacció àcida, com per exemple, el fet de la torba d'Sphagnum.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Shorter Oxford English dictionary, 6th ed.. United Kingdom: Oxford University Press, 2007, p. 3804. ISBN 0199206872.