Sanguinyol
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Sanguinyol, fruit
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Cornus sanguinea L. |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Swida sanguinea |
||||||||||||||||
El sanguinyol[1] (Cornus sanguinea) o pelabou[2]és una espècie de planta del gènere Cornus.
És originària d'Europa i Àsia occidental i es troba des del sud d'Escandinàvia al mar Caspi.
És un arbre petit o arbust caducifoli d'1 a 6 m d'alçària, de branques vermelloses, de fulles en disposició oposada toves, ovals i acuminades i amb els marges enters. Les flors són blanques, agrupades en corimbes terminals. Floreix d'abril a juny. Els fruits són en baia amb una sola llavor, amargs i negres en la maduresa. Viu sobretot en boscos i bardisses una mica humides. És molt comú a comarques com Osona i Garrotxa.
A mes de la reproducció per llavor, també ho fa vegetativament, a partir de les arrels laterals. Per axó, normalment es troba formant masses espesses, arribant a tenir un caràcter una mica invasor, ja que si cobreix una zona, no hi pot créixer res mes, per manca de llum.
Els fruits son consumits per alguns mamífers i molts ocells. La fusta es de molt bona qualitat, de color blanc rosat, molt dura i resistent. S'utilitzava per fer mànecs d'eines, i tornejar petites peces. Les branques joves primes eren utilitzades per fer cistells, mes gruixudes, per fer tutors de jardineria. També eren utilitzades per fer fletxes. L'arquer prehistòric Ötzi portava fletxes fetes de sanguinyol.
El nom català de sanguinyol, i el de l'espècie sanguinea, fan referència a la coloració vermella de les fulles a la tardor i també de les branques a l'hivern.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sanguinyol |
