Caducifoli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fulles de Fagus grandifolia a la tardor

Es diu caducifòlia o decídua, en botànica, la planta que perd les fulles durant una part de l'any. En la majoria de casos la pèrdua coincideix amb la temperatura hivernal, però en els climes àrids també perden les fulles algunes plantes. Les plantes que no són caducifòlies s'anomenen perennifòlies i les intermèdies es poden anomenar semicaducifòlies les quals perden le fullatge vell quan comença el nou creixement.[1] Altres plantes són semiperennifòlies i perden les sefes fulles abans que comenci la nova estació de creixement, retenint-ne algunes durant l'hivern o els períodes secs.[2] Alguns arbres,incloent algunes poques espècies de roures (com el roure martinenc) tenen fulles assecades que romanen a l'arbre al llarg de tot l'hivern; són fulles persistents seques que s'anomenem marcescents les qual cauen a la primavera quan comença el nou creixement.

Els caducifolis inclouen alguns arbres, arbusts i plantes herbàcies perennes, totes aquelles que perden totes les seves fulles en una part de l'any. Aquest procés s'anomena abcissió. En alguns casos la pèrdua de les fulles coincideix amb l'hivern (en climes temperats o polars). En altres parts del món incloent les regions tropicals, subtropicals i les regions àrides, les plantes perden les seves fulles durant l'estació seca o altres estacions depenent de les variacions en la pluviometria.

Les flors de Forsythia apareixen abans que les fulles

Moltes plantes caducifòlies floreixen durant el període que estan sense fulles i així incrementen l'efectivitat de la pol·linització encara que hi ha riscos com els de la gelada.[3]

La caiguda de la fulla o abcissió implica senyals fisiològics complexos i canvis dins les plantes en ell la fotosíntesi abaixa el subministre de clorofil·la en les fulles,[4] i de pigments fent que apareguin altres pigments en la fulla qu fan que aquesta deixi de ser verda.[5] Aquests altres pigments inclouen els carotenoides que són groc,marrons o taronja. Els pigments antocians produeixen colors vermells i porpra, però no sempre són presents a les fulles. Les parts del món que mostren colors brillants a la tardor estan limitats a llocs on les dies esdevenen curts i les nits són fresques. En altres parts del món les fulles simplement cauen sense tornar-se de colors brillants que produeixen l'acumulació d'antocians.

Funció[modifica | modifica el codi]

Les plantes caducifòlies tenen avantatges i inconvenients comparades amb les plantes perennifòlies. En perdre les fulles durant l'estació desfavorable després n'han de fer de noves i en això utilitzen recursos que no els cal gastar als perennifolis. Els insectes es poden menjar les fulles a l'hivern i, en el cas dels perennifolis repara-les o mantenir-les pot arribar a ser tan costós com fer-ne de noves.[6] Treure les fulles també pot reduir la cavitació vascular la qual pot danyar el xilema de les plantes. Això aleshores permet les plantes caducifòlies tenir xilemes amb diàmetres més grossos i per tant una major taxa de transpiració (i per tant de capatació de diòxid de carboni com passa quan els estomes estan oberts) durant el període estival.

Regions[modifica | modifica el codi]

Hi ha dues regions diferenciades de boscos caducifolis al món:

Bosc caducifoli en l'estació seca


Bosc caducifoli a la tardor
Bosc caducifoli a l'hivern
Bosc mixt a la primavera

Decidu[modifica | modifica el codi]

Decidu significa "que cau a la maduresa" o "que tendeix a caure", i típicament es refereix a arbres i arbusts que perden les seves fulles estacionalment i a la caiguada d'altres estructures com els pètals després de l'antesi (florida) o dels fruits quan maduren. En un sentit més general decidu significa la pèrdua d'una part que ja no es necessitarà més o que cau quan la seva finalitat ha acabat. En les plantes és el resultat de processos naturals. Decidu té un significat similar quan es refereix a parts animals com les banyes decídues d'un cérvol[8] també es parla de les dents de llet dels infants com dents decídues.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Illinois - North Carolina Collaborative Environment for Botanical Resources: Openkey Project. Glossary of Botanical Terms. Page 22.
  2. Weber, William. 2001. African rain forest ecology and conservation an interdisciplinary perspective. New Haven: Yale University Press. page 15.
  3. Lemon, P. C.. «Forest ecology of ice storms». Bulletin of the Torrey Botanical Club. Bulletin of the Torrey Botanical Club, Vol. 88, No. 1, 88, 21, 1961, pàg. 21. DOI: 10.2307/2482410. JSTOR: 2482410.
  4. Mohammad Pessarakli. Handbook of photosynthesis. CRC Press, 2005, p. 725–. ISBN 9780824758394 [Consulta: 9 octubre 2010]. 
  5. Donald W. Linzey. A natural history guide to Great Smoky Mountains National Park. Univ. of Tennessee Press, 1 April 2008, p. 27–. ISBN 9781572336124 [Consulta: 9 octubre 2010]. 
  6. Labandeira, C.C.. «Ninety-seven million years of angiosperm-insect association: paleobiological insights into the meaning of coevolution». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 91, 25, 1994, pàg. 12278–12282. Bibcode: 1994PNAS...9112278L. DOI: 10.1073/pnas.91.25.12278. PMC: 45420. PMID: 11607501.
  7. Bullock, Stephen H.. «Phenology of Canopy Trees of a Tropical Deciduous Forest in Mexico». Biotropica. Biotropica, Vol. 22, No. 1, 22, 1, March 1990, pàg. 22–35. DOI: 10.2307/2388716. JSTOR: 2388716.
  8. Gause, John Taylor. The complete word hunter. New York: Crowell, 1955, p. 465 (A Crowell reference book). 



Vegeu també[modifica | modifica el codi]