Gaig
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Garrulus glandarius
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Garrulus glandarius |
||||||||||||||
El gaig (Garrulus glandarius) és un ocell de la família dels còrvids. Pel que fa a l'abundància, és comú i de comportament sedentari, que es distribueix arreu de la Península Ibèrica.
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
És un ocell de mida mitjana, d'uns 30 o 35 cm de longitud i una envergadura d'uns 53 o 59 cm.
Colors: Cresta de plomes curtes i blaves erèctil, llistat de blanc i negre i amb un ample traç negre que va des del bec fins a l'extrem inferior de cada galta. És de color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, porta una taca blanca i negra a les ales molt marcada; les plomes del colze són llistades de blau i negre. Ales arrodonides.
A més del seu característic crit (un estrident scaaaaacgg), posseeixen un ample vocabulari, que inclou un sonor i ressonant quiu i un so cloquejant que pot ser imitació del de la garsa.
Hàbitat [modifica]
El gaig és un ocell visible durant la major part de l'any. A l'època de cria és més silenciós i més difícil de veure, quan s'escorre de branca en branca sota una densa coberta de fulles.
Els gaigs estan molt més lligats als boscos que la majoria dels altres còrvids de la Península Ibèrica; poden trobar-se també en parcs urbans, però rarament es veuen lluny d'arbres. A l'estiu prefereixen boscs oberts i a l'hivern semblen dependre principalment de frondoses, durant les setmanes en què l'aliment és escàs.
Alimentació [modifica]
Glans, ous i ocells, insectes i larves a la primavera i l'estiu, ocasionalment cucs, ratolins i llangardaixosi fins i tot el perdedor de un confrontament entre dos gail el perdedor pot ser un gran apat.
A la tardor agafen glans i les enterren; més tard, durant el mal temps, tornen a menjar als seus dipòsits amagats.
Comportament social [modifica]
Al començament de la primavera, els gaigs es tornen ocells socials, reunint-se en cerimònies en les que es persegueixen els uns als altres amb un lent bategar d'ales. En d'altres èpoques, fora de la de cria, es deplacen en parelles o en petits grups.
Nidificació [modifica]
Ambdós sexes construeixen el niu de branques, revestit d'arrels petites i pèls, en arbustos o arbres, entre un i sis metres d'alçada. La posta és entre abril i juny, i la femella pon de tres a sis ous tenyits de verd amb taques marró-verdoses; la incubació, que dura uns setze dies, la realitza únicament la femella, però els pollets són alimentats pels dos pares. Passats uns vint dies, els pollets abandonen el niu.
Altres llengues [modifica]
- Castellà: Arrendajo
- Aragonès: Gai
- Portuguès: Gaio-comum
- Francès: Geai des chênes
- Anglès: Eurasian Jay
- Alemany: Eichelhäher
Referències [modifica]
- 100 ocells fàcilment identificables Cossetània Edicions ISBN 84-9791-236-5
- El libro de las aves de España Seleciones del Reader's Digest Dip. legal: S.S. 46/72
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaig |
