Corb marí emplomallat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Corb marí emplomallat
Exemplar adult amb els seus pollets fotografiat a Northumberland (Regne Unit).
Exemplar adult amb els seus pollets fotografiat a Northumberland (Regne Unit).
Exemplar fotografiat a Croàcia.
Exemplar fotografiat a Croàcia.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Pelecaniformes
Família: Phalacrocoracidae
Gènere: Phalacrocorax
Espècie: P. aristotelis
Nom binomial
Phalacrocorax aristotelis
(Linnaeus, 1758)


Corb marí emplomallat
Colònia de corbs marins emplomallats a l'illa de Runde (Noruega).

El corb marí emplomallat, corb marí a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Phalacrocorax aristotelis) és un ocell de l'ordre dels pelecaniformes, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita.

Taula de continguts

Morfologia[modifica]

  • Ateny els 68-78 cm de llargària total i 95-110 cm d'envergadura alar.
  • Pesa lleugerament per damunt dels 2 kg.
  • És negre i, en comparació amb el corb marí gros, més verdós i sense les taques blanques a la cara.
  • Coll llarg i fi.
  • Cap petit.
  • Cua llarga i en forma de falca.
  • Ales curtes i arrodonides.
  • Els exemplars joves triguen 3 anys en completar el plomatge d'adult.
  • En època de zel té un plomall verd damunt el cap.
  • No presenta dimorfisme sexual.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Amb algues i branques fa el niu en penya-segats aïllats i, al març-maig, fa la posta, que consisteix en 3 ous de color blau pàl·lid. Els cova durant 31 dies i després de 48 o 58 dies més, els polls ja poden volar. Pot efectuar una segona posta.

Alimentació[modifica]

Menja peixos que viuen en el fons rocallós (de vegades, fins als 45 m de fondària). Les seues preses més freqüents són Aterina presbiter, tords roquers -Symphodus (Crenilabrus) melops-, grívies -Labrus bergylta-, maires -Micromesistius poutassou- i sardines -Sardina pilchardus-.

Distribució territorial[modifica]

Viu a Europa Occidental, costes mediterrànies, Península Ibèrica, Balears, Àfrica del Nord i Orient Pròxim. Les colònies de cria més importants a Europa se'n troben a les Illes Farne (Anglaterra), a Fowlsheugh (Escòcia), a Runde (Noruega) i a les Illes Fèroe, tot i que la més nombrosa es localitza a les Illes Cies (Galícia) amb 2.500 parelles (el 25% de la població mundial d'aquest ocell).

Costums[modifica]

  • És sedentari, tot i que pot tindre algun moviment de dispersió.
  • També es diferencia del corb marí gros pel seu vol més ràpid i pel seu caràcter exclusivament marí.
  • Les seues immersions per alimentar-se poden perllongar-se fins als 45 segons i només en necessita 15 de descans entre una i altra.
  • Mai no es deixa caure de l'aire per pescar sinó que ho fa quan sura de l'aigua.[2]
  • Mai s'endinsa més d'1 km lluny de la costa ni s'allunya 4 o 5 km de la seua colònia al llarg del litoral.

Conservació[modifica]

Les seues principals amenaces són la caça furtiva, la pesca accidental, la recollida d'ous, la contaminació marina, la sobreexplotació pesquera i la competició d'altres espècies.

Referències[modifica]

  1. BirdLife International (2004). Corb marí emplomallat. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 4 de juliol del 2008 (anglès).
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 17-18. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corb marí emplomallat