Corb marí emplomallat
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Exemplar fotografiat a Croàcia.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Phalacrocorax aristotelis (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
El corb marí emplomallat, corb marí a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Phalacrocorax aristotelis) és un ocell de l'ordre dels pelecaniformes, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita.
Taula de continguts |
Morfologia[modifica]
- Ateny els 68-78 cm de llargària total i 95-110 cm d'envergadura alar.
- Pesa lleugerament per damunt dels 2 kg.
- És negre i, en comparació amb el corb marí gros, més verdós i sense les taques blanques a la cara.
- Coll llarg i fi.
- Cap petit.
- Cua llarga i en forma de falca.
- Ales curtes i arrodonides.
- Els exemplars joves triguen 3 anys en completar el plomatge d'adult.
- En època de zel té un plomall verd damunt el cap.
- No presenta dimorfisme sexual.
Subespècies[modifica]
- Phalacrocorax aristotelis aristotelis (costes atlàntiques del nord-oest d'Europa).
- Phalacrocorax aristotelis desmarestii (sud d'Europa, Orient Pròxim i Mar Negra).
- Phalacrocorax aristotelis riggenbachi (costes del nord-oest d'Àfrica).
Reproducció[modifica]
Amb algues i branques fa el niu en penya-segats aïllats i, al març-maig, fa la posta, que consisteix en 3 ous de color blau pàl·lid. Els cova durant 31 dies i després de 48 o 58 dies més, els polls ja poden volar. Pot efectuar una segona posta.
Alimentació[modifica]
Menja peixos que viuen en el fons rocallós (de vegades, fins als 45 m de fondària). Les seues preses més freqüents són Aterina presbiter, tords roquers -Symphodus (Crenilabrus) melops-, grívies -Labrus bergylta-, maires -Micromesistius poutassou- i sardines -Sardina pilchardus-.
Distribució territorial[modifica]
Viu a Europa Occidental, costes mediterrànies, Península Ibèrica, Balears, Àfrica del Nord i Orient Pròxim. Les colònies de cria més importants a Europa se'n troben a les Illes Farne (Anglaterra), a Fowlsheugh (Escòcia), a Runde (Noruega) i a les Illes Fèroe, tot i que la més nombrosa es localitza a les Illes Cies (Galícia) amb 2.500 parelles (el 25% de la població mundial d'aquest ocell).
Costums[modifica]
- És sedentari, tot i que pot tindre algun moviment de dispersió.
- També es diferencia del corb marí gros pel seu vol més ràpid i pel seu caràcter exclusivament marí.
- Les seues immersions per alimentar-se poden perllongar-se fins als 45 segons i només en necessita 15 de descans entre una i altra.
- Mai no es deixa caure de l'aire per pescar sinó que ho fa quan sura de l'aigua.[2]
- Mai s'endinsa més d'1 km lluny de la costa ni s'allunya 4 o 5 km de la seua colònia al llarg del litoral.
Conservació[modifica]
Les seues principals amenaces són la caça furtiva, la pesca accidental, la recollida d'ous, la contaminació marina, la sobreexplotació pesquera i la competició d'altres espècies.
Referències[modifica]
- ↑ BirdLife International (2004). Corb marí emplomallat. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 4 de juliol del 2008 (anglès).
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 17-18. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs[modifica]
- El corb marí emplomallat a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- El corb marí emplomallat a la UICN. (anglès)
- El corb marí emplomallat a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Imatges i informació diversa d'aquest ocell. (anglès)
- Informació sobre la població del corb marí emplomallat a Portugal. (portuguès)
- El corb marí emplomallat a l'Avibase. (català)
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquesta au. (anglès)
- El corb marí emplomallat a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- El corb marí emplomallat a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia. (català)
- Hàbitat i ecologia d'aquesta espècie d'ocell. (castellà)
- Reproducció i comportament social del corb marí emplomallat. (francès)
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- Vídeos de corbs marins emplomallats. (anglès)
- Informació sobre la població d'aquest ocell a les Illes Britàniques. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corb marí emplomallat |
