Menhir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Menhir a la Bretanya

Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical. El mot prové del bretó maen, 'pedra' i hir, 'llarga', que fou adoptat pels prehistoriadors i ja ha passat al llenguatge comú.[1] En català, s'han anomenat tradicionalment pedra llarga o pedra del dimoni.[2]

Els menhirs es poden trobar sols o en grups. Tenen una distribució geogràfica àmplia: se'n troben a Europa, Àsia i Àfrica, i pertanyen a diversos períodes. La majoria dels exemples europeus van ser erigits durant el neolític, però a Àsia n'hi ha exemples d'època contemporània.

Les seves funcions eren variades, des de marcar els límits territorials d'un poble fins a ser el centre de cerimònies religioses, especialment funeràries, o llocs on es retia culte al Sol. Els més moderns tenien inscripcions sacres i invocacions a divinitats, per això el cristianisme va rebaixar l'alçada d'algunes pedres i les va coronar amb una creu, esdevenint llocs de culte cristians.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Artes Figurativas I». A: Enciclopedia Temática Sopena (paper). Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice (en castellà). Barcelona: Editorial Ramon Sopena, S.A., 1982, p.23. ISBN 84-303-0967-5 [Consulta: 15 desembre 2014]. 
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.73. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 de desembre de 2014].