Menhir

Menhir a la Bretanya

Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que es limita a una gran pedra dreta, plantada a terra. El mot, prové del bretó 'maen' pedra i 'hir' llarga , que fou adoptat pels prehistoradors i ja ha passat al llenguatge comú. Tradicionalment s'ha anomenat pedra llarga, pedra del dimoni, o noms similars. Ho utilitzaven per matar els traïdors.

És un monument de pedra alt, vertical. Els menhirs es poden trobar sols o en grups. Tenen una distribució geogràfica àmplia a les Amèriques (principalment es troben sols), i a Europa, Àsia, i Àfrica, i pertanyen a diversos períodes. La majoria dels exemples europeus van ser erigits en l'última edat de bronze neolítica (nova edat de pedra) o primerenca.

Les seves funcions són variades, des de marcar els límits territorials d'un poble fins a ser el centre de cerimònies religioses, especialment funeràries, o llocs on retia culte al Sol. Els més moderns tenien inscripcions sacres i invocacions a divinitats, per això el cristianisme va rebaixar l'alçada d'algunes pedres i les va coronar amb una creu, esdevenint llocs de culte cristians.

Vegeu també

• Estàtua-menhir
• Dolmen
• Llista de monuments megalítics de l'Alt Empordà
• Obèlix, personatge que transporta menhirs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Menhir