Dolmen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dolmen a Hammah
Paradolmen d'en Garcia. Tossa de Mar (Girona)

Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del neolític.[1] El mot "dolmen" prové de l'expressió taol maen, que significa "taula de pedra" en bretó. Fou utilitzat per primera vegada en el món de l'arqueologia al llibre Origenes gauloises, de Théophile Corret de la Tour d'Auvergne.[2]

Estructura[modifica | modifica el codi]

La formació bàsica del dolmen la constitueixen dues pedres verticals amb una d'horitzontal al damunt, generalment acompanyades d'altres pedres a la rodalia, de grans dimensions. El tipus més senzill -dues pedres verticals i una d'horitzontal- s'anomena cista, o sigui caixa; quan el dolmen central en té un altre de més petit que li serveix d'entrada, rep el nom de Sepulcre de corredor: passat el corredor d'entrada s'arriba al dolmen major o galeria coberta a manera de cambra, on s'han utilitzat diverses pedres verticals. En certes èpoques es van apilonar motes de terra o pedres (túmuls) per a donar un aspecte monumental al dolmen.[3] Els límits dels túmuls es marcaven de vegades amb un cercle de pedres aixecades (cromlech). Les ofrenes es barrejaven en el túmul i al costat dels cossos enterrats. A Catalunya, aquestes motes sovint es van erosionar o van ser destruïdes per robar-ne el contingut i només queda aleshores el dolmen.

Paradolmen[modifica | modifica el codi]

Un paradolmen és un monument megalític natural consistent en una cavitat entre blocs erràtics o abric rocós. Generalment era usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses per a tancar-lo i, ocasionalment, amb un corredor megalític d'accés.[4] A diferència del dolmen, el paradolmen no és una construcció humana, tot i que en alguns casos la intervenció humana n'ha modificat l'estructura. Algunes zones de Catalunya presenten una gran concentració de paradolmens, com el Massís de Cadiretes, a cavall de les comarques de La Selva i el Baix Empordà. El mot és una derivació de "dolmen", paraula que prové de l'expressió taol maen, que significa "taula de pedra" en bretó. El terme "dolmen" fou utilitzat per primera vegada en el món de l'arqueologia al llibre Origenes gauloises, de Théophile Corret de la Tour d'Auvergne.[2] Alguns exemples de paradolmens del Massís de Cadiretes són Pedra Sobre Altra, Paradolmen d'en Garcia i Paradolmen de Ses Rates.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.177. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 de novembre de 2014]. 
  2. 2,0 2,1 Corret de la Tour d'Auvergne,Orígens gauloises. Celles des plus anciens peuples de l'puisées Europa dans leur ou font vrai recherche sur la langue, l'origine et les des Antiquités celta-bretons de l'Armorique servir, SERVIR à l'histoire ancienne et moderne de ce peuple et à celle des Français, 1792-1797
  3. Bellera
  4. «Termcat, diccionari de terminologia de la Generalitat de Catalunya i l'IEC».
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolmen Modifica l'enllaç a Wikidata