Ratolí de bosc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ratolí de bosc
Apodemus sylvaticus.JPG
Ratolí de rostoll menjant una cirera
Ratolí de rostoll menjant una cirera

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Superfamília: Muroidea
Família: Muridae
Subfamília: Murinae
Gènere: Apodemus
Espècie: A. sylvaticus
Nom binomial
Apodemus sylvaticus
Linnaeus, 1758
Apodemus sylvaticus distribution.PNG

El ratolí de bosc o ratolí de rostoll o rat campestre a Catalunya del Nord (Apodemus sylvaticus) és un dels mamífers no antropòfils més ubiqüistes, ja que en no exigir uns requeriments ambientals estrictes i gaudir d'una gran plasticitat adaptativa (a causa del poc grau d'especialització tròfica), es troba a la majoria dels biòtops presents a Catalunya.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Comptant el cap i el cos, fa entre 6,5 i 11 cm de llargària. El pes pot oscil·lar entre 14 i 28 g. La cua és bicolor (fosca per sobre), llarga i amb un nombre d'anells comprès entre 120 i 190. Mesura fins a 11 cm i és quasi tan llarga com la longitud del cap i del cos. Té pavellons auditius ovalats i grossos, clarament ressortits del pelatge. Ulls grossos, negres i molt prominents, que li confereixen una estampa molt característica. Coloració força variable. Ventre clar, d'un blanc trencat que acostuma a quedar ben delimitat de la coloració dorsal. Les femelles solen ésser sensiblement més voluminoses que els mascles. Presenten una taca groga o crema a la gargamella, a l'alçada de la cintura, que no arriba a formar un collar. Per aquest tret es diferencia del ratolí lleonat (Apodemus flavicolis), amb collar. Relativament semblant al ratolí casolà (Mus musculus), se'n diferencia per la longitud i coloració de la cua, la talla, la manca de taca groga i la forma de les incisives superiors. Alguns exemplars de Mus spretus presenten el mateix disseny d'incisives superiors i una coloració també lleonada, bé que són de menor talla. Pel que fa a la resta, és difícil de confondre amb cap altre micromamífer.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un dels mamífers de més ampla valència ecològica, malgrat que la densitat de l'espècimen variï segons el biòtop, depenent del grau de fluctuació de les condicions ambientals i de l'hostilitat pròpia del medi, que vindrà donada pel rigor de determinats paràmetres climàtics. El seu règim és omnívor, bé que consumeix moltes llavors i fruits boscans. Sociable i gregari, és actiu principalment a la nit.

Bon nedador i millor saltador, excava galeries on emmagatzema provisions per a l'hivern.

S'ajuda molt de les potes per a menjar. Cal esmentar el rol importantíssim que representa en l'entramat de les xarxes tròfiques. És un micromamífer molt depredat tant per carnívors com per rapinyaires, especialment els estrigiformes o nocturns, que alhora controlen i equilibren les poblacions d'aquests prolífics rosegadors.

Fa el Niu esfèric bastit amb herbes seques. De dues, com a màxim tres ventrades anyals de dues a nou cries cadascuna. El període de gestació és de vint-i-cinc dies.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 241. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]