Francesc de Paula Franquesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc de Paula Franquesa
Biografia
Naixement28 gener 1892 Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista cultural Modifica el valor a Wikidata

Francesc de Paula Franquesa (? - 28 de gener[1] de 1892[2]) va ser un activista cultural català, peça destacada en l'eclosió cultural que hi va haver a Llagostera a la segona meitat del segle xix, nomenat diputat provincial el 1888,[3] notari a Girona[4] i secretari de l'Ajuntament de Llagostera.[5]

Biografia[modifica]

Poques coses s'han escrit dels seus primers anys. Francesc va ser amo de Can Franquesa, l'actual edifici del Museu Vilà. El 1856 va publicar Flores de amistad: poesías, un llibre inspirat per Víctor Balaguer amb 58 poemes escrits entre el 1849 i el 1856 principalment des de València, Barcelona i Girona. El 1862 va crear un Centro de instrucción a Llagostera que oferia classes d'aritmètica, dibuix i escriptura per a les classes treballadores. Aquesta entitat el 1863 va promoure un dels premis dels Jocs Florals de Barcelona, consistent en una arpa de suro.[5]

El 1872 Franquesa va guanyar el primer accèssit del Certamen Literario de Granada amb la poesia "A la Virgen María en su concepción Immaculada", publicat el 1873 a Girona. El mateix any 1872 participà en la creació, com a primer president, de l'Associació Literària de Girona, que es dissoldria el 1901. Aquesta entitat organitzava festes culturals i va iniciar la publicació de la Revista de Gerona el 1876. El 1887 Franquesa encara n'era president, el vicepresident era Joaquim Botet i Sisó i el tresorer Emili Grahit, tres prohoms de la cultura gironina del moment.[5] Aquest any el guardó del certamen literari de l'entitat fou una joia lliurada pel rei Alfons XIII.[6] El seu pare, Felip Franquesa i Colombí, morí a Hostalric el 15 de setembre de 1888.[7]

Les diverses entitats culturals que van aparèixer a Llagostera a finals del segle xix i principis del XX, com l'Escola de Belles Arts, per exemple, no s'explicarien sense el seu impuls.[8]

Referències[modifica]

  1. «Cesó la tramontana». Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 30-01-1892 [Consulta: 1r juny 2016].[Enllaç no actiu]
  2. «Se encuentra gravemente enfermo». Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 27-01-1892 [Consulta: 1r juny 2016].[Enllaç no actiu]
  3. «Nuestra diputación». La Nueva Lucha, 11-12-1888 [Consulta: 1r juny 2016].[Enllaç no actiu]
  4. «Venta en subasta voluntaria». Nueva Lucha, 26-02-1888 [Consulta: 1r juny 2016].[Enllaç no actiu]
  5. 5,0 5,1 5,2 Vilallonga, Mariàngela «Escriptors i artistes a Llagostera». Ajuntament de Llagostera, 2012, pàg. 112-115 [Consulta: 28 juny 2014].
  6. «Anteayer domingo». La Nueva Lucha, 13-09-1887 [Consulta: 1r juny 2016].[Enllaç no actiu]
  7. «Ha fallecido en Hostalrich». La Nueva Lucha, 25-09-1888 [Consulta: 1r juny 2016].[Enllaç no actiu]
  8. «Propagandas literarias». Lo Geronés, 05-11-1904 [Consulta: 1r juny 2016].[Enllaç no actiu]