Oreneta cua-rogenca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Oreneta cua-rogenca
Hirundo daurica.jpg
HirundoDauricaGould.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Passeriformes
Família: Hirundinidae
Gènere: Cecropis
Espècie: C. daurica
Nom binomial
Cecropis daurica
(Linnaeus, 1771)
Sinònims

Hirundo daurica
Hirundo dauurica

L'oreneta cua-rogenca o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és un ocell de l'ordre dels passeriformes escàs als Països Catalans. De vegades es troba dins el gènere Hirundo.

Taula de continguts

[modifica] Morfologia

  • Té la cua forcada, però no tant com l'oreneta vulgar.
  • Destaca pel seu carpó lleugerament vermellós i per la franja ocular i pel clatell igualment vermellosos.
  • El capell i el dors són de color blau fosc i la part inferior és de color rosat, amb un fi puntejat, més fosc.
  • Fa uns 18 centímetres de longitud.

[modifica] Subespècies

[modifica] Costums

És un ocell que migra en petits estols a l'Àfrica i a l'Àsia, però és força escassa, i encara més durant el pas corresponent a la tardor.

[modifica] Alimentació

S'alimenta d'insectes que atrapa al vol.

[modifica] Reproducció

Les poques parelles reproductores catalanes se situen en zones obertes amb alguns arbres, en les zones del Cap de Creus i en alguna altra del litoral gironí. En els penya-segats, en les cornises dels edificis i, sobretot, en les voltes de petits ponts, la parella d'orenetes hi fixa un niu de fang amb entrada tubular i el revesteix amb herbes seques i plomes. A l'abril-juny la femella pon 3 o 6 ous que ha de covar durant 14-16 dies. L'alimentació dels novells és duta a terme per ambdós pares i aquells deixen el niu al cap de 20 dies. Fan dues cries.

[modifica] Distribució geogràfica

Se la pot trobar a Euràsia (des de la Península Ibèrica fins a l'Índia i el Japó) i a l'Àfrica tropical.

La població d'aquesta espècie és molt minsa als Països Catalans (fa 30 anys no hi niava) però es troba en expansió gràcies a l'arribada d'exemplars de l'Europa Oriental.[1]

[modifica] Referències

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 82. ISBN 84-315-0434-X.

[modifica] Enllaços externs

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües