Punxoset

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Punxoset
Gasterosteus aculeatus.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Gasterosteiformes
Família: Gasterosteidae
Gènere: Gasterosteus
Espècie: G. aculeatus
Nom binomial
Gasterosteus aculeatus
(Linnaeus, 1758)

El punxoset, espinós o jonqueter (Gasterosteus aculeatus) és un peix de la família dels gasterosteids, d'aigua dolça, d'uns 5-8 cm de llargària i caracteritzat per les espines dorsals i laterals mòbils. L'espinós és conegut en algunes comarques amb el nom d'escanyagats per la facultat que té d'obrir unes espines laterals i dorsals en el moment de morir o per defensar-se. És molt sensible a les alteracions de l'hàbitat i això ha fet que la seva subsistència als rius catalans estigui en perill.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • El cos és allargat amb el morro punxegut.
  • El peduncle caudal és molt estret.
  • En els costats té plaques òssies que donen origen a tres varietats: Trachurus, Leiurus i Semiarmatus (aquest darrer híbrid de les altres dues).
  • Presenta tres radis espinosos lliures a la primera dorsal. La segona dorsal té radis blans. Les pèlviques es redueixen a un radi espinós.
  • El mascle és de color blau platejat i la femella marró amb bandes transversals negres. En l'època de zel, el mascle presenta el ventre de color vermell molt llampant.
  • Arriba als 5-8 cm, encara que alguns exemplars arriben als 11 cm amb tres anys.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La reproducció té lloc a la primavera. Són nidificants i entre els mesos d'abril i maig, el mascle construeix un niu al fons fluvial on fa un clot a la sorra o al fang, damunt del qual hi dipositen restes de vegetació. Després festeja la femella amb un ball peculiar. La femella és incitada pel mascle que s'acosta al niu i pon els ous. Després, el mascle els fecunda per fecundació externa. Una vegada produïda la fecundació, és el mascle el que tindrà cura del niu. Netejarà i oxigenarà els ous renovant l'aigua amb corrent que provoca movent les aletes. No deixarà que cap altre peix s'hi acosti i continuarà vetllant per la seguretat dels alevins durant un temps prudencial. Quan arriba la calor els alevins formaran estols molt nombrosos a les parts del riu on el corrent és més lent.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

L'espinós s'alimenta de petits invertebrats bentònics i ous d'altres peixos, viu als curs mig i baix dels rius i és un bon indicador del seu estat de conservació, perquè necessita aigües netes i amb vegetació aquàtica.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a diverses zones de la Península Ibèrica i a la resta d'Europa.

Als Països Catalans només en queden algunes poblacions als rius dels Aiguamolls de l'Empordà, als ullals del delta de l'Ebre i en alguns rius i rierols del Baix Empordà com el Riu Daró. Segons altres és present als rius Muga, Tordera, Ebre, Fluvià, Ter, Daró i Orlina. També fou introduït a S'Albufera de Mallorca amb la finalitat de controlar les plagues de moscard.

Jonqueter fotografiat als Països Baixos.

Comportament[modifica | modifica el codi]

És una espècie gregària d'aigua dolça i pot haver-hi poblacions sedentàries i emigrants. Aquestes darreres passen l'hivern a la mar entrant a aigües dolces per poder criar.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ahnelt, H., H. Pohl, H. Hilgers i H. Splechtna, 1998: The threespine stickleback in Austria (Gasterosteus aculeatus L., Pisces: Gasterosteidae) -- morphological variations. Annalen des Naturhistorischen Museums in Wien v. 100 B: 395-404.
  • Bacescu, M. i R. Mayer, 1956: Cercetari asupra ghidrinilor (Gasterosteus aculeatus) din apele ramânesti. Bul. Inst. Cercetari Pisc. v. 15 (núm. 2): 19-36.
  • Caldecutt, W. J. i D. C. Adams, 1998: Morphometrics of trophic osteology in the threespine stickleback, Gasterosteus aculeatus. Copeia 1998 (núm. 4): 827-838.
  • Caldecutt, W. J., M. A. Bell i J. A. Buckland-Nicks, 2001: Sexual dimorphism and geographic variation in dentition of threespine stickleback, Gasterosteus aculeatus. Copeia 2001 (núm. 4): 936-944.
  • Pichugin, M. Yu., L. V. Sidorov, i O. F. Gritsenko, 2003: Biological and morphological traits of Gasterosteus aculeatus from the Kuril Islands. Voprosy Ikhtiologii v. 43 (núm. 2): 169-177. (En rus, traducció a l'anglès al J. Ichthyology v. 43 (núm. 3):221-229).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espinós