Estat de conservació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estat de conservació, segons la classificació atorgada per l'última versió de la Llista Vermella elaborada per l'UICN.

L'estat de conservació és una mesura de la probabilitat de que una espècie continuï existint en el present o en el futur proper, en vista no només del volum de la població actual sinó també de les tendències que han mostrat al llarg del temps, de l'existència de predadors o altres amenaces i de les modificacions previstes en el seu hàbitat.

Orígens de la classificació[modifica | modifica el codi]

Des que a mitjans del segle XVIII Carl von Linné va publicar un mètode de classificació dels éssers vius, els taxonomistes han assignat un nom a al voltant de 1,4 milions d'espècies, tot i que les estimacions fixen entre els 7 i els 100 milions les espècies que en total poblen la Terra.[1]

Per ser més fàcil el seu estudi, els animals vertebrats són els més coneguts i utilitzats com a indicadors biològics, sent en conseqüència els que solen demanar més esforços de conservació. Donats els requeriments tròfics i les seves dependències d'hàbitats en bon estat de conservació, les campanyes de conservació dels vertebrats, i especialment dels mamífers, comporten també la conservació de la gran majoria de les espècies de fauna i flora de les quals depenen.

Sistema internacional[modifica | modifica el codi]

Llista Vermella de la UICN (Categories & Criteria v3.1, des de 2001)[modifica | modifica el codi]

Status iucn3.1-ca.svg

La Llista Vermella de la UICN [2] d'espècies amenaçades és la més estesa de les classificacions pels estats de conservació i va ser elaborada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Aquest sistema divideix als tàxons en tres grans categories, amb diverses subcategories:


Llista Vermella de la UICN (Categories & Criteria v2.3, 1994-2000)[modifica | modifica el codi]

Status iucn2.3-ca.svg

La versió 2.3 de la Llista Vermella, que es va utilitzar fins a l'edició de l'any 2000, incloïa també el criteri «Depèn de la conservació» (cd). Aquest, juntament amb els criteris «Gairebé amenaçat» (nt) i «Risc mínim» (lc) eren subcategories de «Baix risc» (LR).[3]


CITES[modifica | modifica el codi]

La Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (The Convention on International Trade in Endangered Species of Wild Fauna and Flora, CITES) [4] té per objectiu garantir que el comerç internacional d'espècimens d'animals i plantes silvestres no amenaci la seva supervivència, mitjançant l'acord comú dels països que la integren. El CITES classifica a determinades espècies en tres apèndix:

  • Apèndix I: Inclou totes les espècies en perill d'extinció. El seu comerç està restringit només a casos excepcionals.
  • Apèndix II: Inclou espècies que no estan necessàriament sota perill d'extinció, encara que estan amenaçades. El seu comerç s'ha de controlar per mantenir la seva supervivència.
  • Apèndix III: Inclou a espècies protegides en almenys un país, que ha demanat a altres països subscriptors ajuda per controlar el seu comerç.

Actualment són 175 els païssos membres de la CITES.[5]


NatureServe Conservation Status (TNC G-ranks i T-ranks)[modifica | modifica el codi]

L'organització conservacionista NatureServe,[6] en conjunt amb The Nature Conservancy,[7] van elaborar una classificació que ordena a les espècies segons l'escala geogràfica de la seva avaluació i el seu nivell d'amenaça.[8] Per això, la classificació es compon d'una lletra:

  • G: Escala global (no necessàriament és tot el món, pot estar limitat a un rang geogràfic)
  • N: Escala nacional
  • S: Escala subnacional (una província o regió d'un país, per exemple)

i un nombre:

  • 1: en perill crític (compatible amb les categories en perill i en perill crític de la Llista Vermella versió 2.3)
  • 2: en perill (compatible amb la categoria vulnerable de la Llista Vermella versió 2.3)
  • 3: vulnerable (compatible amb la categoria sota risc de la Llista Vermella versió 2.3)
  • 4: aparentment segura
  • 5: àmpliament estesa, demostradament abundant i segura

o una altra lletra:

  • X: presumiblement extinta, espècie no localitzada en recerques extenses
  • H: possiblement extingida, espècie que habita històricament la zona i a la qual encara hi ha possibilitats de localitzar-la
  • U: no categoritzar, per manca d'informació o conflictes sobre ella
  • R: espècies no categoritzades encara
  • A: classificació no aplicable a causa de que l'espècie no és objectiu de labors conservacionistes
  • Q: taxonomia qüestionable
  • C: població en captivitat, conreada o recentment reintroduïda
  • T: per indicar la classificació d'una subespècie dins d'una espècie (per exemple G5T1)
  • B: per indicar que l'estatus de conservació es fa a la població reproductora
  • N: per indicar que l'estatus de conservació es refereix a la població no reproductora
  • M: per indicar que l'estatus de conservació es fa a la població migrant

Les subclassificacions es barregen per formar una unificada, per exemple G1, N3, etc. Fins i tot aquestes últimes es poden barrejar per assenyalar una espècie amenaçada en un rang geogràfic específic, però en un context de conservació més ampli. Per assenyalar ambigüitat en una certa classificació, es pot assenyalar barrejant dues classificacions (per exemple G2G3), o agregant-li un? (per exemple G2?).


Sistema nacional[modifica | modifica el codi]

Només s'han d'utilitzar si encara no hi ha un sistema global que hagi avaluat a l'espècie .

Austràlia: Environment Protection and Biodiversity Conservation Act 1999 (EPBC)[modifica | modifica el codi]

Status EPBC blank.svg

Amb l'Acta de Protecció Mediambiental i Conservació de la Biodiversitat de 1999 (Environment Protection and Biodiversity Conservation Act 1999, EPBC), Austràlia compta amb un sistema que descriu les espècies amenaçades, els processos que les amenacen i les comunitats ecològiques d'aquest país.[9]

Les categories, basades en els criteris de la versió 2.3 de la Llista Vermella de la UICN, classifiquen les espècies en:

  • EX: Extint
  • EW: Extint en estat salvatge
  • CR: En perill crític
  • EN: En perill
  • VU: Vulnerable
  • CD: Dependent de conservació

Totes les espècies que estiguin sota una de les classificacions de l'acta (llevat de les «dependents de conservació») estan protegides a Austràlia.


Austràlia Occidental: Department of Environment and Conservation (DEC)[modifica | modifica el codi]

Status DECF blank.svg

El Departament del Medi Ambient i Conservació (Department of Environment and Conservation, DEC) [10] d'Austràlia Occidental elabora una classificació per aquest estat [11], que categoritza als taxons en:

  • X: Extint
  • R: Declarat rar
  • P1: Prioritat un
  • P2: Prioritat dos
  • P3: Prioritat tres
  • P4: Prioritat quatre

Canadà: Committee on the Status of Endangered Wildlife in Canada (COSEWIC)[modifica | modifica el codi]

Status COSEWIC blank.svg

El Ministeri del Medi Ambient de Canadà elabora anualment un informe en el qual classifica a la vida salvatge del país en perill de desaparèixer,[12] basat en la informació que lliura el Comitè sobre l'Estatus de Amenaça de la Vida Salvatge al Canadà (Commitee on the Status of Endangered Wildlife in Canada, COSEWIC).[13]

L'informe classifica aquestes espècies en:

  • X: Extint
  • XT: Eliminat del Canadà
  • E: En perill
  • T: Amenaçat
  • SG: Preocupació especial

També posseeix les categories:

  • NAR: Sense risc, quan la investigació permet concloure que l'espècie en qüestió no es troba amenaçada.
  • DD: Dades insuficients, quan la informació és insuficient.

Nova Zelanda: New Zealand Threat Classification System (NZTCS)[modifica | modifica el codi]

Status NZTCS es.svg
Status NZTCS.svg

El Departament de Conservació de Nova Zelanda [14] (Department of Conservation / Te Papa Athawai) publica les llistes del NZTCS [15] ordenant a les espècies en un sistema complet de categories (Primary criteria) [16], que inclouen:

  • EX: Extint
  • Amenaçat
    • NC: Crític a nivell nacional
    • NE: En perill a nivell nacional
    • NV: Vulnerable a nivell nacional
  • En risc
    • Dec: Població en disminució
    • Rc: En recuperació
    • Rel: Relicte
    • NU: Poc comú en la natura
  • No amenaçat

També existeixen els calificadors (Secondary criteria) [17] que complementen a les categories:

  • CD: Espècie dependent de conservació
  • DP: Dades pobres
  • De: Designat
  • EW: Espècie extinta en estat salvatge
  • EF: Fluctuacions extremes
  • Inc: Creixent
  • IE: Endèmics de l'illa
  • OL: Única ubicació
  • PD: Disminució parcial
  • RR: Rang restingit
  • RF: Errors en el reclutament
  • SO: En ultramar i segur
  • Sp: Escàs
  • St: Estable
  • TO: En ultramar i amenaçat

USA: Endangered Species Act (ESA)[modifica | modifica el codi]

Status ESA blank.svg

L'Acta d'Espècies Amenaçades (Endangered Species Act, ESA) de 1973 [18] va establir la creació de llistats que permetessin categoritzar les espècies amenaçades, d'aquesta forma els diversos estats tenen les seves pròpies llistes. A nivell nacional, el Departament de Pesca i Vida Silvestre dels Estats Units classifica als taxons en l'Acta d'Espècies Amenaçades, la qual es divideix en dos grans grups:

  • E: En perill
  • T: Amenaçat

Alternativament hi ha la categoria EX per a les espècies extintes.


Altres païssos[modifica | modifica el codi]

  • En Bèlgica, l'Institut per a la Investigació Forestal i de la Natura (Instituut voor Natuur en Bosonderzoek, INBO) publica més de 150 indicadors de l'estat de les seves espècies i ecosistemes, en estado de sus especies y ecosistemas, en neerlandès.[19]
  • En Xina es publica el Llibre Vermell d'Animals Amenaçats, on es classifica aus, peixos, mamífers i altres espècies amenaçades.[20]

Alguns estats i provìncies també determinen les aus i les espècies claus a protegir.

  • En Japó, el Ministeri de Mediambientun sistema de categoríes alternatives a les de la versió 2.3 de la Llista Vermella, on es classifica a les espècies del país.[21]
  • En els Països Baixos, el Ministeri d'Agricultura, Natura i Calidad Alimentària elabora una «llista vermella» d'espècies desaparegudes o amenaçades, seguint l'Acte de Conservació de la Natura de 1998.[22]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Audesirk.
  2. Categories i criteris de la Llista Vermella de la UICN (v3.1) (en castellà).
  3. Red List. Categories & Criteria (version 2.3) (en anglès).
  4. Web oficial de CITES (en anglès, francès i castellà).
  5. Païssos membres de la CITES (en anglès).
  6. Web oficial de NatureServe (anglès, francès i castellà).
  7. Web oficial de The Nature Conservancy (en anglès).
  8. NatureServe Conservation Status (en anglès).
  9. Les espècies amenaçades sota la Llei EPBC (en anglès).
  10. El 30 de juny del 2013, el DEC es va dividir en dos parts: el Departament de Parcs i Vida Salvatge (DPaW) i el Departament de Reglaments del Medi Ambient (DER). El DPaW es centra en la conservació de la natura i el DER en la regulació ambiental.
  11. Western Australian Flora Conservation Taxa (en anglès).
  12. COSEWIC. «COSEWIC Assessment Process, Categories and Guidelines.» (en anglès).
  13. Web oficial COSEWIC (en anglès).
  14. Web oficial del Department of Conservation de Nova Zelanda (en anglès).
  15. NZTCS - Diferència entre espècies en perill i espècies amenaçades (en anglès).
  16. Townsend, p. 18.
  17. Townsend, p. 28.
  18. Text complet de l'Endangered Species Act (ESA) (en anglès).
  19. Web oficial d' INBO. (en neerlandès i en anglès).
  20. NHBS. China Red Data Book of Endangered Animals. (en anglès).
  21. Threatened Species. (en anglès).
  22. Ministeri d'Agricultura, Natura i Calidad Alimentària (en neerlandès).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat de conservació Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Audesirk, Teresa; Audesirk, Gerald; Byers, Bruce E. Biología: ciencia y naturaleza (en castellà). México: Pearson Educación, 2004, p. 592. ISBN 970-26-0538-5. 
  • Townsend, Andrew J; de Lange, Peter J; Duffy, Clinton A.J; Miskelly, Colin M; Molloy, Janice. New Zealand Threat Classification System manual (en anglès). Wellington, New Zealand: Science & Technical Publishing, Department of Conservation, 2008, p. 35. ISBN 978–0–478–14363–8.