Fluvià
De Viquipèdia
|
||||
|---|---|---|---|---|
El Fluvià a Olot. |
||||
| Llargada | 97,2 km | |||
| Altitud del naixement | 920 m | |||
| Cabal mitjà | a Garrigàs 10,67 m³/s | |||
| Àrea conca | 1.125,0 km² | |||
| Naixement | Grau d'Olot (Falgars d'en Bas) | |||
| Desembocadura | aiguamolls de l'Empordà | |||
| Territoris de la conca | Garrotxa, Pla de l'Estany i Alt Empordà | |||
| Riu - Hidrologia - Rius del món | ||||
El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental. Neix a la Garrotxa, al Grau d'Olot, a 920 m alçada. Recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d'haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià.
Té 97,2 km de llargària. Els afluents esquerres són els més importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borró); l'únic afluent dret d'una certa importància és el Ser. La capçalera està orientada de N a S i recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important (més de 1.000 mm de pluja anuals). Els relleus són constituïts, de N a S, per Capsacosta (1.111 m alt), Puig Estela (1.359 m), Santa Magdalena (1.547 m), Puigsacalm (1.513 m) i els cingles d'Aiats (1.303 m).
Des de Besalú s'obre cap a la plana empordanesa. El cabal és d'1,5 m3/s a Olot, 8 m3/s a Esponellà i uns 10 m3/s a la desembocadura. El règim és essencialment pluvial, amb una certa influència de la neu de capçalera i de la Garrotxa.
El seu curs alt forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
L'aigua del Fluvià és escassament aprofitada per al regatge, a causa, en bona part, d'una pluviometria i una evaporació favorables. Malgrat tot, amb la construcció del pantà d'Esponellà (68 hm3 de capacitat) hom ha pogut posar en regatge 14.500 ha. de la conca del riu, a partir de Bàscara.
Més aprofitat ha estat, altrament, per la indústria: Sant Esteve d'en Bas, Olot, Sant Joan les Fonts, Castellfollit de la Roca i Besalú n'utilitzen la força hidràulica per a les fàbriques de teixits, de filats, de gèneres de punt i de paper.
En alguna ocasió aquest riu ha tingut, fins i tot, una funció militar: així, a la fi de la guerra Gran (1794), s'hi va estabilitzar l'avanç francès després de la caiguda del castell de Figueres, línia que va ser tornada a passar per les forces del general Urrutia pel maig del 1795, en l'anomenada batalla del Fluvià. Durant la guerra civil espanyola de 1936-39, el riu Fluvià va ser la darrera línia de resistència per part de les forces republicanes que hom intentà d'establir abans de la retirada total de Catalunya, pel febrer del 1939.
El Fluvià va provocar inundacions en ocasió de les catastròfiques pluges d'octubre del 1940, que van afectar tot el Pirineu Oriental, especialment Olot.
[edita] Principals afluents
- El Gurn
- La riera de Bianya
- El Llierca
- El Borró
- El Ser
[edita] Poblacions
- La Vall d'en Bas
- Olot
- Sant Joan les Fonts
- Castellfollit de la Roca
- Sant Jaume de Llierca
- Argelaguer
- Besalú
- Fares
- Esponellà
- Orfes
- Bàscara
- Vilajoan
- Vilaür
- Arenys d'Empordà
- Sant Mori
- Sant Miquel de Fluvià
- Vila-robau
- Torroella de Fluvià
- L'Armentera
- Sant Pere Pescador
| Unitats hidrològiques de les Conques Internes de Catalunya |
| Cap de Creus - Madral - Muga - Sirvent - Fluvià - Montgrí-Empúries - Ter - Daró - Cap de Begur-Blanes - Tordera - Maresme - Besòs - Pla de Barcelona - Llobregat - Pla del Llobregat - Garraf - Foix - Calafell-Torredembarra - Gaià - Punta de la Mòra - Francolí - Baix Camp - Riudecanyes - Llaberia-Vandellòs - Calafat-Golf de Sant Jordi - Serra de Montsià |

