Francolí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el riu Francolí. Vegeu-ne altres significats a «Francolí (ocell)».
Francolí
FrancolíEl Francolí prop de La Masó
Cota del naixement 412 msnm
Naixement Vimbodí (vegeu el text)
Desembocadura mar Mediterrani a Tarragona
Longitud 85[1] km
Cabal mitjà 1,18 /s
Superfície de la conca 838,0 km²
Territoris de la conca Conca de Barberà, Alt Camp i Tarragonès
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Francolí (Tulcis per als romans) és un riu de Catalunya que desaigua al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.

Origen del nom[modifica | modifica el codi]

L'origen del seu nom té diverses etimologies possibles:[2]

  • De l'au francolí.
  • D'un tipus d'alou (propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial, a l'edat mitjana), consistent en terres de les quals el senyor directe només rebia els censos, anomenat "francolí".
  • Del llatí flumicolinum, diminutiu de flumen, "riu".
  • De l'antropònim germànic Francolinus o Franculin.

Curs[modifica | modifica el codi]

Naixement[modifica | modifica el codi]

El punt de naixement del Francolí no està del tot establert; s'acostuma a dir que neix a la Font Major de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), però el riu ja s'anomena "Francolí" abans d'arribar a l'Espluga;[3] en aquesta població només s'hi ajunta el riu Sec, molt a prop de la Font Major. L'aigua que brolla en aquesta cova no és més que la part infiltrada de les rieres i torrents que baixen de les muntanyes de Prades. Així, el veritable naixement del Francolí seria dins del terme municipal de Vimbodí, on el barranc dels Torrents s'ajunta al riu Milans. De fet, algunes fonts[4][5] donen com a origen del Francolí el barranc de Viern, tot i que aquest barranc és solament un afluent del Milans.[6]

Desembocadura[modifica | modifica el codi]

La desembocadura del riu Francolí es localitza al mateix port de la ciutat de Tarragona, està catalogada com a zona humida, i ocupa una superfície de 13,5 hectàrees. Es tracta d’un espai molt degradat per les infraestructures portuàries, carreteres, vies de ferrocarril, polígons industrials, abocaments contaminants aigües amunt, etc. Això ha afectat molt negativament la vegetació, reduïda a uns pocs retalls de canyissar, bogar i algun peu aïllat de tamariu (Tamarix sp.). Tanmateix, el seu interès ecològic és elevat. S’hi poden observar espècies com el cames-llargues (Himantopus himantopus), el corriol petit (Charadrius dubius) o el corriol camanegre (C. alexandrinus) que, si bé no nidifiquen actualment a l’espai sí ho fan a altres punts del port de Tarragona. Igualment, pel fet de situar-se en plena costa catalana l’espai resulta molt atractiu per a la fauna migradora i hivernant, esdevenint una important zona de descans.[7]

Pel que fa als principals factors que afecten de forma negativa l’espai destacar aquells lligats a la pròpia localització de l’espai: soroll, infraestructures portuàries, carreteres, camins i abocaments. El riu Francolí fou objecte d’un procés de canalització l’any 2002 que influencià en gran mesura l’espai ja que es van modificar els marges del riu i es van reduir les comunitats vegetals de forma important.[7] 

Cabal[modifica | modifica el codi]

Com altres rius catalans que desaigüen a la Mediterrània, és de cabal molt irregular; durant molts mesos l'any el cabal és ínfim mentre que a vegades es desborda completament originant fortes riuades; l'última fou la de l'octubre de 1994, que es va endur el pont de la carretera de Montblanc a Prenafeta que travessava el riu i va fer grans destrosses al barri del Serrallo de Tarragona.[8] El cabal a Montblanc en aquell moment va assolir els 443m3/s, xifra propera al cabal mitjà de l'Ebre quan penetra a Catalunya.[9]

Per tal d'aprofitar-ne l'aigua per al regadiu, a finals dels anys 40 del segle XX s'hi va projectar un embassament,[10] la presa del qual estaria situada al congost de La Riba (Alt Camp), per on el riu penetra al Camp de Tarragona, i que negaria el poble de Vilaverd,[11] però l'any 1958 encara no se n'havien contractat les obres[12] i finalment se'n va desestimar la construcció.

Conca[modifica | modifica el codi]

La conca del Francolí

La conca del Francolí abasta la Conca de Barberà estricta, és a dir, el sectors centre i sud de la comarca (excepte el municipi de Senan), la meitat occidental de l'Alt Camp i la part central del Tarragonès. Tota l'aigua del vessant nord i nord-est de les muntanyes de Prades alimenta el Francolí, i es pot situar la cota màxima de la seva conca, doncs, al Tossal de la Baltasana (1.203 m),[3] que és el punt més alt de les muntanyes de Prades i on neix el barranc del Tillar que dóna origen al riu Sec.

A més de les comarques esmentades, ocupa part dels municipis següents:

[1) Part del municipi pertany a la conca de les rieres del Baix Camp; (2) Part del municipi pertany a la conca de l'Ebre; (3) Part del municipi pertany a la conca del Segre; (4) Part del municipi pertany a la conca de l'Ebre i a la de les rieres del Baix Camp

Limita al sud-oest amb la conca de les rieres meridionals de Tarragona, a l'oest i al nord amb la de l'Ebre, a l'est i sud-est amb la del Gaià i al sud amb la Mediterrània.

Fauna aqüícola[modifica | modifica el codi]

En alguns punts del Francolí, com també dels seus afluents Glorieta, Brugent i Anguera s'hi poden trobar algunes espècies de peixos:[13]

També s'hi troben alguns amfibis i rèptils[14] com ara:

Afluents[modifica | modifica el codi]

[15]

Municipis que travessa[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 23′ 33.28″ N, 1° 8′ 2.8″ E / 41.3925778,1.134111