Francolí
|
||||
|---|---|---|---|---|
 El Francolí prop de La Masó |
||||
| Cota del naixement | 412 msnm | |||
| Naixement | Vimbodí (vegeu el text) | |||
| Desembocadura | mar Mediterrani a Tarragona | |||
| Longitud | 85[1] km | |||
| Cabal mitjà | 1,18 m³/s | |||
| Superfície de la conca | 838,0 km² | |||
| Territoris de la conca | Conca de Barberà, Alt Camp i Tarragonès | |||
 Accediu al Portal:Geografia |
||||
El Francolí (Tulcis per als romans) és un riu de Catalunya que desaigua al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.
Taula de continguts |
[modifica] Origen del nom
L'origen del seu nom té diverses etimologies possibles:[2]
- De l'au francolí.
- D'un tipus d'alou (propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial, a l'edat mitjana), consistent en terres de les quals el senyor directe només rebia els censos, anomenat "francolí".
- Del llatí flumicolinum, diminutiu de flumen, "riu".
- De l'antropònim germànic Francolinus o Franculin.
[modifica] Naixement
El punt de naixement del Francolí no està del tot establert; s'acostuma a dir que neix a la Font Major de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), però el riu ja s'anomena "Francolí" abans d'arribar a l'Espluga;[3] en aquesta població només s'hi ajunta el riu Sec, molt a prop de la Font Major. L'aigua que brolla en aquesta cova no és més que la part infiltrada de les rieres i torrents que baixen de les muntanyes de Prades. Així, el veritable naixement del Francolí seria dins del terme municipal de Vimbodí, on el barranc dels Torrents s'ajunta al riu Milans. De fet, algunes fonts[4][5] donen com a origen del Francolí el barranc de Biern, tot i que aquest barranc és solament un afluent del Milans.[6]
[modifica] Cabal
Com altres rius catalans que desaigüen a la Mediterrània, és de cabal molt irregular; durant molts mesos l'any el cabal és ínfim mentre que a vegades es desborda completament originant fortes riuades; l'última fou la de l'octubre de 1994, que es va endur el pont de la carretera de Montblanc a Prenafeta que travessava el riu i va fer grans destrosses al barri del Serrallo de Tarragona.[7] El cabal a Montblanc en aquell moment va assolir els 443m3/s, xifra propera al cabal mitjà de l'Ebre quan penetra a Catalunya.[8]
Per tal d'aprofitar-ne l'aigua per al regadiu, a finals dels anys 40 del segle XX s'hi va projectar un embassament,[9] la presa del qual estaria situada al congost de La Riba (Alt Camp), per on el riu penetra al Camp de Tarragona, i que negaria el poble de Vilaverd,[10] però l'any 1958 encara no se n'havien contractat les obres[11] i finalment se'n va desestimar la construcció.
[modifica] Conca
La conca del Francolí abasta la Conca de Barberà estricta, és a dir, el sectors centre i sud de la comarca (excepte el municipi de Senan), la meitat occidental de l'Alt Camp i la part central del Tarragonès. Tota l'aigua del vessant nord i nord-est de les muntanyes de Prades alimenta el Francolí, i es pot situar la cota màxima de la seva conca, doncs, al Tossal de la Baltasana (1.203 m),[3] que és el punt més alt de les muntanyes de Prades i on neix el barranc del Tillar que dóna origen al riu Sec.
A més de les comarques esmentades, ocupa part dels municipis següents:
- La Selva del Camp, Baix Camp (1)
- Prades, Baix Camp (2)
- Tarrés, Garrigues (2)
- Vilaplana, Baix Camp (3)
- [1) Part del municipi pertany a la conca de les rieres del Baix Camp; (2) Part del municipi pertany a la conca del Segre; (3) Part del municipi pertany a la conca del Segre i a la de les rieres del Baix Camp
Limita al sud-oest amb la conca de les rieres meridionals de Tarragona, a l'oest i al nord amb la de l'Ebre, a l'est i sud-est amb la del Gaià i al sud amb la Mediterrània.
[modifica] Fauna aqüícola
En alguns punts del Francolí, com també dels seus afluents Glorieta, Brugent i Anguera s'hi poden trobar algunes espècies de peixos:[12]
- Anguila (Anguilla anguilla)
- Barb cua-roig (Barbus haasi)
- Bagra (Leuciscus cephalus)
- Truita comuna (Salmo trutta)
- Carpa (Cyprinus carpio)
- Truita arc iris (Oncorhynchus mykiss)
També s'hi troben alguns amfibis i rèptils[13] com ara:
- Gripau corredor (Epidalea calamita)
- Tòtil (Alytes obstetricans)
- Reineta (Hyla meridionalis)
- Granota verda (Rana perezi)
- Tortuga de rierol (Mauremys leprosa o Mauremys caspica, segons les fonts)
- Colobra escurçonera (Natrix maura)
- Serp verda (Malpolon monspessulanus)
[modifica] Afluents
- Brugent del Francolí
- Riu Glorieta
- Riu d'Anguera
- Riu de Vallverd
- Barranc de la Vall
- Torrent de la Xamora
- Torrent del Catllar
- Torrent de la Fonollosa
- Riu de Milans
- Riu Sec
- Torrent del Puig
- Torrent de Vallmoll
- Riera de la Selva
[modifica] Municipis que travessa
- Vimbodí
- L'Espluga de Francolí
- Montblanc
- Vilaverd
- La Riba
- Valls - Picamoixons
- La Masó
- Constantí
- Tarragona
[modifica] Referències
- ↑ Encicopèdia Catalana
- ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya. Cossetània Edicions, ISBN 84-95684-97-7
- ↑ 3,0 3,1 Mapes oficials amb visor interactiu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ La Vanguardia, 20 de març de 1960, p. 29 (castellà)
- ↑ La Vanguardia, 17 de febrer de 1963, p. 79 (castellà)
- ↑ Mapes de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ La Vanguardia, 11 d'octubre de 1994, p. 27 (castellà)
- ↑ Dades sobre el Francolí
- ↑ La Vanguardia, 25 de març de 1948, p. 3 (castellà)
- ↑ La Vanguardia, 16 de gener de 1957, p. 8 (castellà)
- ↑ La Vanguardia, 7 de setembre de 1958, p. 16 (castellà)
- ↑ Desenvolupament d'un índex d'integritat biòtica (IBICAT) basat en l'ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental dels rius a Catalunya. Annex 1: Resultats Conques Internes. Desembre 2003. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient
- ↑ Fotografies de la fauna del Francolí
- ↑ M. Calbet, Josep; Teresa M. Jové. Alt Camp: marc físic marc humà. Valls: Generalitat de Catalunya, maig de 1983. ISBN 84-300-8291-3.
|
|||||
