Prades
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Baix Camp | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Camp de Tarragona Baix Camp |
||||
| Gentilici | Pradenc, pradenca | ||||
| Superfície | 32,58 km² | ||||
| Altitud | 940 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
651 hab. 19,98 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 331650 4575250Coord.: 41° 18′ 40″ N, 0° 59′ 20″ E / 41.31111,0.98889 | ||||
| Organització Entitats de població |
1 |
||||
| Codi territorial | 431166 |
||||
| Web | |||||
Prades és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. El poble també és conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis. La seva alçada sobre el nivell del mar (950 m) fan que gaudeixi d'un clima atlàntic que l'han convertit en un concorregut lloc d'estiueig. L'hivern, però, és fred i la neu s'hi fa present any rere any. En aquesta ciutat va néixer el compositor Mateu Fletxa el Vell.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Es creu que els àrabs van edificar-hi un castell, fortificat en 1090 per evitar l'avenç de les tropes de Ramon Berenguer III. Es va rendir en 1153.
Li va ser concedida carta de població en 1159 per Ramon Berenguer IV. En 1170 van ser expulsats els últims sarraïns que es trobaven refugiats a les muntanyes de la zona. Alfons II, que s'havia refugiat a la vila fugint d'una epidèmia de pesta, va anomenar alcalde de la mateixa a Pere de Déu en 1193. En 1200 disposava ja de mercat propi el que demostra la importància del municipi.
El comtat de Prades incloïa la baronia d'Entença així com nombroses viles de la zona. Ocupava un total de 1.157 km² i els seus dominis s'estenien per les actuals comarques del Baix Camp, Priorat i Alt Camp. A començaments del segle XIV, el Comtat de Prades va passar a les mans de l'Infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II i Blanca de Nàpols, junt amb la Distinció d'Elx. El 1414 va quedar unit al ducat de Cardona i més endavant al d'Empúries. El 1663 i després del matrimoni de Catalina d'Aragó amb Juan de la Cerda, el comtat de Prades va passar a les mans dels Ducs de Medinaceli. Els drets senyorials van acabar el 1835 encara que els ducs de Medinacelli continuen ostentant el títol de ducs de Prades.
Durant la Primera Guerra Carlina, Prades va servir com a caserna general de Rafael Tristany. Més tard la ciutat va ser assaltada i saquejada i els seus defensors van ser afusellats. Durant la Tercera Guerra Carlina va destacar la intervenció d'un adolescent conegut com el “Nen de Prades” que va formar i va dirigir una partida i que va morir abans de complir els vint anys.
Festes [modifica]
Prades celebra la seva festa major el tercer diumenge d'octubre, festivitat de santa Florentina, patrona de la ciutat. També són pròpies altres celebracions i esdeveniments típics com ara l'aplec a l'ermita de l'Abellera (abril), la Festa de la farigola (darrer diumenge de maig), la Festa del cava (3r dissabte de juliol), el Concurs de gossos d'atura (1r diumenge d'agost), les Fires (4t cap de setmana d'agost), la festa de la patata (3r diumenge de setembre) o la Festa del bolet (octubre).
Economia [modifica]
La principal font d'ingressos de Prades és el turisme de muntanya. La població disposa de diversos equipaments que faciliten les activitats lúdiques. L'agricultura, font tradicional d'ingressos, ha quedat al segon lloc. Destaquen el cultiu de patates, avellaners i castanyers. Als seus boscos abunden les tòfones i els rovellons. La Patata de Prades, té l'etiqueta d'Indicació Geogràfica Protegida per les seves excepcionals condicions i qualitat.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès [modifica]
L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. És d´estil gòtic i de nau única. La façana principal té diversos elements renaixentistes. Davant una de les portes laterals es troba una antiga creu de terme del segle XIII.
De les antigues muralles que van envoltar el municipi sol queden dempeus algunes restes així com dos dels portals amb dovelles. Prades disposa d'una plaça porticada dominada per una font d'estil renaixentista que es troba reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona.
A uns dos quilòmetres del centre del poble hi ha una ermita dedicada a la Mare de Déu de l'Abellera. L'edifici és de 1570 i el 1578 se li va afegir el campanar. Va ser reformada per complet el segle XVIII. Al temple, de nau única, es conservava una imatge de la Mare de Déu que va ser destruïda el 1936. El 1940 es va realitzar una reproducció de la mateixa amb marbre procedent de Sarral.
- Plaça Major porxada
- Font renaixentista
- Església de Santa Maria la Major (gòtic primerenc)
- Creu de terme i porta d'entrada a la vila
- Castell de Prades
- Clos emmurallat
- Ermita de l'Abellera
- Ermita de Sant Antoni
- Font d'en Grau
- La Roca Foradada
- Tossal de la Baltasana (1270 m.)
- La Font Blanca
- El cingle de les Espurrides
- La Font del Cap del Pla
- Pla de la Guàrdia
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prades  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Muntanyes de la Costa Daurada
- Prades Online: Revista electrònica del poble
- Prades.info: Guia comercial, noticies, el poble, què fer-hi?, associacions, etc.
- Xarxa d'estacions meteorològiques de les Muntanyes de Prades.
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Mapa Muntanyes de Prades. Mapa excursionista a escala 1:25.000
|
|||||||
  |
Açò és un esborrany sobre el Baix Camp. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
