Duesaigües

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Duesaigües
Bandera de Duesaigües Escut de Duesaigües
(En detall) (En detall)
Localització

Duesaigües situat respecte Catalunya
Duesaigües situat respecte Catalunya

Localització de Duesaigües respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Duesaigues.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Duesaigüenc, duesaigüenca
Superfície 13,58 km²
Altitud 268 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
246 hab.
18,11 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 326400 4557200Coord.: 41° 8′ 51″ N, 0° 55′ 53″ E / 41.14750°N,0.93139°E / 41.14750; 0.93139
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Josep Llebaria Nolla
Codi postal 43173
Codi territorial 430537

Duesaigües és un municipi de la comarca del Baix Camp.[2]

L'església parroquial és d'estil renaixentista, i està dedicada a Santa Maria. Està documentat que ja existia al segle XIV, però va ser renovada sobre l'antiga amb el permís de l'arquebisbe i beneïda el 26 de setembre de 1753, diada dels patrons sant Cosme i sant Damià. La festa major se celebra el 15 d'agost en honor a l'Assumpció de la Mare de Déu (val a dir que fins fa trenta anys enrere se celebrava per sant Cosme i sant Damià, els 26 i 27 de setembre, diada dels Sants Metges, que són els patrons del poble, festa que ara està essent recuperada pel poble).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Anomenat abans Dosaigües, el nom prové del fet d'estar situat a la confluència de diversos barrancs. Creuen el terme els barrancs Reial o de l'Argentera, dels Masos, d'Enseula, de l'Alzina, dels Algars, de Vilamanya, del Coix, dels Hortiells i alguns altres.

Es troba al peu de la serra de l'Argentera i de Pradell, de 773 m, a prop de Puigcerver i a tocar del Puigmarí, de 658 m metres abans d'ésser anivellat el seu cim per l'empresa "Canteras La Ponderosa", i per les Freixes, de 788 m i que és el punt més alt del terme, a tocar del d'Alforja.

Un dels dos ponts a la vila de Duesaigües

El terme de Duesaigües és travessat per la línia de ferrocarril de Tarragona a Saragossa, per Reus i Móra la Nova, disposant d'un baixador en servei. Per salvar els dos barrancs que hi ha, el 1889 es construïren dos ponts de pedra, amb 14 arcades l'un i 9 l'altre. El viaducte més llarg (viaducte dels Masos) té una alçada màxima de 36 m, i fou declarat element del Patrimoni Industrial de Catalunya. Durant la passada contesa civil, Duesaigües fou bombardejat per l'aviació nacional del general García-Morato, ja que aquests ponts eren un important objectiu militar. Al final de la Batalla de l'Ebre, a la tardor del 1938 el pont gran fou dinamitat pels propis republicans. Reconstruït en finir la guerra, encara hi podem veure al seu bell mig, la gran cicatriu blanca d'aquella desfeta.

Dins la mateixa línia, i ja en els termes de l'Argentera i de Pradell de la Teixeta fou perforat en els mateixos anys, el que fou el túnel de ferrocarril més llarg de la península Ibèrica. En aquestes obres, hi treballaren molts fills de Duesaigües i val a dir que dos d'ells, hi trobaren la mort. Durant la Batalla de l'Ebre, aquest túnel fou utilitzat com a Hospital de Sang.

Al capdavant de l'Ajuntament hi havia l'alcalde que més anys ho havia estat, Sebastià Bondia Borràs. Un antic alcalde, Josep Maria Aragonès Mestre, va publicar un recull de fets, usos i costums civils i religioses del poble, cosa que enriqueix el seu patrimoni cultural, ara en perill de desaparició amb el pas dels anys. Des del 2004, els visitants poden trobar al Museu de l'Avi, fundat per Jordi Rabascall, una mostra testimonial d'eines i estris d'una casa de pagès. El 2012, s'ha publicat el llibre digital 'El Museu de l'Avi', amb textos de Lena Paüls, fotografies de Montse Francisco i disseny de Iolanda Salvadó, sobre el contingut del museu.

Història[modifica | modifica el codi]

En el punt de confluència del terme amb el de l'Argentera i el de Riudecanyes hi devia haver l'antic lloc de Vilamanya, integrat a la baronia d'Escornalbou, que segons Toda era d'origen romà, cosa que no ha estat demostrada per troballes arqueològiques. Vilamanya fou comprada juntament amb el mas de la Trilla i el castell d'Escornalbou pel vicecònsol britànic a Tarragona, Joan Bridgman, el 1843. A principis del segle XIX un terratrèmol va badar la volta de l'església del castell d'Escornalbou.

Duesaigües formà part des finals del segle XII de la baronia d'Escornalbou, que més tard, al segle XIII, passà a pertànyer a l'arquebisbat de Tarragona. Durant la guerra contra Joan II, el maig de 1461, el poble va ser escenari d'una entrevista entre l'arquebisbe Pere d'Urrea i el comte de Prades, que volien reclutar gent per a lluitar a favor del rei. També va formar part de la Comuna del Camp, de la qual era membre el 1563 i probablement abans. El 1710 es va declarar a favor de l'arxiduc. El 1810 la vila fou saquejada per l'exèrcit napoleònic sota el comandament del general Abbé. Aquestes tropes estaven al Priorat, i varen ser reclamades pel general Suchet, per atacar Reus conjuntament. Aleshores Abbé va entrar al Camp, travessant la serra de l'Argentera pel camí dels Estrets. Aleshores va saquejar l'Argentera, Duesaigües i Riudecanyes.

Amb la revolució de 1868 encapçalada pel general Riego i anomenada La Gloriosa, en la que també s'hi varen afegir d'altres militars, entre els quals el general Prim, es va constituir al poble una Junta Revolucionària i els federals hi van guanyar les següents eleccions de 1869. El 1925 el filàntrop Eduard Toda i Güell va regalar al poble les aigües de la font de Vilamanya, motiu pel qual fou nomenat fill il·lustre de la vila. Des de primers del segle XX s'hi explotaren pedreres de granit, i mines de galena. I fins als anys 1970 també mines de barita. Actualment disposa de parcs eòlics (Feixos, Teixeta i el futur del Vedat del Pany compartit amb Riudecols).

Turisme[modifica | modifica el codi]

Amb el pas dels anys, aquesta localitat ha esdevingut un important centre d'estiueig, ja que compta amb una climatologia idònia, proximitat al mar, línia d'autobús amb Reus, i Estació de Duesaigües - l'Argentera. A més, a 15 Km, a Cambrils hi ha un enllaç amb l'A-7. Com a equipaments cal esmentar un gran camp de futbol, i una piscina municipal.

Al seu entorn, s'hi poden fer interessants excursions, com poden ser la de la font del Barrancó, l'ascensió al Castell d'Escornalbou, la visita al carrilet de Vilamanya i a l'embassament de Riudecanyes, l'ascensió a la Serra de l'Argentera i Pradell, la visita al Mas d'en Mestre, o bé la visita a l'anomenat Canal del riu Siurana resseguint la preciosa vall del barranc dels Masos.

Al mes de maig de 2008, l'editorial Piolet va publicar un mapa excursionista "Vall de Cortiella", on hom hi pot trobar tota mena d'informació del terme de Duesaigües. Conté topònims actuals i antics, ja en desús.

Entitats[modifica | modifica el codi]

Al poble, hi funcionen unes actives entitats de caràcter social, com són: l'Associació de Dones, la colla de Grallers, la de Gegants i Capgrossos, i la Societat de Caçadors. Al recull publicat com a llibre de la Diputació Provincial de Tarragona, on hi figuren els antics balls populars del folklore de cada poble, on encara es conserven i coneixen, hi ha els de Duesaigües, com també els balls de Coques i les Caramelles.

La Societat Recreativa Unió Esportiva Duesaigües disposa de 10 equips de futbol: 2 equips Prebenjamins, 2 Benjamins, 2 equips Alevins (un dels quals a Preferent, que va aconseguir l'ascens la temporada 2006-2007), 1 equip infantil, 1 equip Cadet i 2 Amateurs. Durant els mesos de setembre-octubre es va procedir al plantament de gespa natural i col·locació d'enllumenat artificial al camp municipal de Duesaigües.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
14 16 21 128 306 439 453 713 428 403
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
360 387 363 329 280 244 199 208 216 219
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
210 214 199 202 191 211 236 240 241 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2010[3][modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Duesaigües, 2010
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 79 54,11
ERC Joan Puigcercós 18 12,33
PSC José Montilla 19 13,01
ICV-EUiA Joan Herrera 9 6,16
PPC Alicia Sánchez-Camacho 7 4,79
SI Joan Laporta 6 4,11
C's Albert Rivera 1 0,68
Vots en blanc 1 0,68
Altres 6 4,09
Total 146 74,24

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[3][modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Duesaigües, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 79 50
ERC Oriol Junqueras 30 18,98
PSC Pere Navarro 14 8,86
ICV-EUiA Joan Herrera 10 6,32
PPC Alicia Sánchez-Camacho 8 5,06
CUP David Fernández 6 3,79
C's Albert Rivera 1 0,63
Vots en blanc 2 1,27
Altres 8 5,7
Total 158 77,07

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Duesaigües». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 «Eleccions al Parlament de Catalunya - Duesaigües». Generalitat de Catalunya.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Vall de Cortiella: mapa excursionista 1:15.000 Editorial Piolet. Maig de 2008.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Duesaigües Modifica l'enllaç a Wikidata