Arquebisbat de Tarragona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 7′ 9″ N, 1° 15′ 29″ E / 41.11917,1.25806

Arquebisbat de Tarragona
Archidiœcesis Tarraconensis
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és la seu de l'arquebisbat de Tarragona
Localització
País Catalunya Catalunya
Província eclesiàstica Tarragona
Diòcesis sufragànies Girona, Lleida, Vic, Tortosa, Urgell i Solsona
Subdivisions 11 arxiprestats
Estadístiques
Àrea 3.146,6 km²
Població
- Total
(any 2006)
504.834
Parròquies 200
Informació
Catedral Catedral de Tarragona
Lideratge actual
Arquebisbe Jaume Pujol i Balcells
Mapa
Web
http://www.arquebisbattarragona.cat/

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell. El cap de l'arxidiòcesi és l'arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya. Té el títol de Primat de les Espanyes i és Arquebisbe Metropolità.

La diòcesi està dividida en 3 vicaries majors, que són:

  • Vicaria de Tarragona
  • Vicaria del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i l'Urgell-Garrigues
  • Vicaria de l'Alt Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès

Encapçala la província eclesiàstica de Tarragona, tenint autoritat metropolitana sobre:

Antigament, la Tarraconense també va tenir autoritat sobre les següents diòcesis i bisbats:

S'hi han celebrat 179 concilis provincials, éssent la província catòlica amb més concilis celebrats. El primer data del 380 i l'últim de 1995.

La Seu Metropolitana[modifica | modifica el codi]

Alguns dels edificis més importants de l'arquebisbat són:

La façana té tres seccions i la nau és de planta llatina en forma de creu. És destacable la Capella de Santa Tecla, patrona de Tarragona, començada el 1760 i acabada el 1776. La pica baptismal és una magnífica peça de marbre que es va trobar a les ruïnes del palau d'August.

  • L'Església de Sant Pau, edificada al lloc on, segons la tradició, hi predicà Sant Pau.
  • L'Església de Santa Tecla, patrona de Tarragona.
  • El Palau de l'Arquebisbe, situat a l'antic Capitol romà, reconstruït el segle XIX.
  • El Seminari de Sant Pau i Santa Tecla, fundat el 1570, té el rang d'Universitat Pontifícia.
  • A destacar també els monestirs de Poblet (Conca de Barberà), Vallbona de les Monges (Urgell) i Santes Creus (Alt Camp).
  • Altres edificis notables són: Els convents de Clarisses, de Santa Teresa, de Caputxins, de Sant Francesc (actualment escola), de Jesuïtes, de Dominicans (actualment és l'Ajuntament de la ciutat), de Mercedaris i de Carmelites (els dos últims cedits a l'exèrcit).
  • Antigament a l'Amfiteatre de Tarragona hi havia una església al centre de l'arena, que fou el lloc on sofrí martiri Sant Fructuós.

Història[modifica | modifica el codi]

Bisbat de Tarraco[modifica | modifica el codi]

L'església de Tarragona va ser de les primeres comunitats cristianes d'Hispània. La tradició conta que van predicar a la ciutat Sant Pau (l'any 64) i l'apòstol Sant Jaume.

Se suposa que Sant Pau va deixar algú al capdavant de la comunitat cristiana i, els seus successors, amb el temps, esdevindrien bisbes. Les primeres referències, però, daten del segle III i són les Actes del Martiri del bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi, d'aquesta manera, sant Fructuós de Tarragona és el primer bisbe de Tarraco conegut, però es desconeix el nombre de predecessors que tingué en el càrrec.

Arquebisbat Tarraconense[modifica | modifica el codi]

El 475, el rei visigot Euric va saquejar la ciutat. Amb l'arribada dels pobles germànics, van florir els concilis provincials (516-517, 546, 589, 599, 646, 683-684, 688, 693-694, etc.) tant a Tarragona, com a Toledo o Ègara. Gràcies a les actes d'aquests concilis, es coneixen els noms dels arquebisbes de Tarragona d'aquells anys.

Tarrakuna musulmana[modifica | modifica el codi]

Amb l'arribada dels àrabs, s'extingí l'arquebisbat de Tàrraco. Els bisbes de Narbona i Barcelona pressionaren per tal de nomenar-se metropolitans, però els diferents papes no ho acceptaren.

Alguns clergues, com és ara Cesari o el bisbe de Vic Ató s'autoanomenaren durant uns anys bisbes de Tarragona, però els seus intents no reeixiren. Amb tot, el 1091 el Papa Urbà II va restituir la seu arquebisbal amb dignitat metropolitana en la persona de Berenguer Sunifred. La qüestió estigué aturada fins a la reconquesta de la zona per part de Ramon Berenguer III.

Arquebisbat de Tarragona[modifica | modifica el codi]

Oleguer de Barcelona fou l'encarregat de repoblar l'arxidiòcesi, després de l'expulsió dels musulmans, amb tot, però, hi hagué violentes lluites pel control de la zona entre els següents arquebisbes i els fills de Robert d'Aguiló, comte de Tarragona. Fins al 1318, els reis d'Aragó havien de ser coronats per l'arquebisbe de Tarragona.

El titular de la seu de Tarragona, actuà durant molts segles com un autèntic senyor feudal, així, per exemple, l'arquebisbe Guillem de Montgrí va participar en la conquesta de Mallorca amb Jaume el Conqueridor i va encapçalar la d'Eivissa i Formentera.

El cardenal Vidal i Barraquer visqué la sagnant repressió contra les persones i el patrimoni de l'església el 1936: foren assassinats 136 preveres, més d'una tercera part del presbiterat, entre ells el seu bisbe auxiliar, el canongí Manuel Borràs; a més de molts religiosos i laics. El 1940 es restaurà la comunitat monàstica de Poblet.

L'any 1957, en virtut del Concordat del 1953, s'incorporaren a l'arquebisbat de Tarragona les parròquies dels arxiprestats del Baix Penedès i de Santa Coloma de Queralt, que fins aleshores pertanyien a l'Arquebisbat de Barcelona i al bisbat de Vic respectivament.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]