Arquebisbat de Pamplona i Tudela

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arquebisbat de Pamplona i Tudela
Archidioecesis Pampilonensis et Tudelensis
Archidiócesis de Pamplona y Tudela
Iruñea eta Tuterako artxidiozesia
Localització
País Espanya Espanya
Territori Navarra Navarra
Diòcesis sufragànies Jaca, Sant Sebastià, Tudela i Calahorra i La Calzada-Logronyo
Estadístiques
Àrea 10,421 km²
Població
- Total
- Catòlics

578.210
573.386 (99,2%)
Parròquies 739
Informació
Ritus romà
Establiment Segle V
Catedral Catedral de Santa María la Real
Sacerdots diocesans 2.053
Lideratge actual
arquebisbe metropolità Francisco Pérez González
Bisbe auxiliar Juan Antonio Aznárez Cobo
Bisbe emèrit Fernando Sebastián Aguilar, C.M.F.
Mapa
Web
Web oficial del bisbat

L'arquebisbat de Pamplona i Tudela és la jurisdicció eclesiàstica amb seu a Pamplona i Tudela, unides des de 1984. Al 1956 el bisbat de Pamplona es convertí en arquebisbat, i se li assignaren com a diòcesis sufragànies les de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Sant Sebastià i Jaca, i al 1984 se li uní el bisbat de Tudela.

Fins a llavors, el bisbat de Pamplona havia format part successivament dels arquebisbats de Tarragona (des de la seva creació fins al 1318), Saragossa (1318-1574), Burgos (1574-1851) i de nou a Saragossa (1851-1956).

Territori[modifica | modifica el codi]

L'arquebisbat comprèn la comunitat autònoma de Navarra.

La seu episcopal està a la ciutat de Pamplona, on es troba la catedral de Santa María la Real. A Tudela es troba la catedral de Maria Santíssima de la Soledat.

El territori s'estén sobre 10.421km i està subdividit en 739 parròquies.

Història[modifica | modifica el codi]

La tradició remunta els orígens del cristianisme a Pamplona a sant Sadurní, bisbe de Tolosa qui, vers el segle III, predicà l'Evangeli a la colònia romana fundada per Gneu Pompeu Magne. Entre els primers conversos es trobaven el senador Firmo i el seu fill Fermí, qui més tard es convertiria en el primer bisbe de la ciutat. Durant aquest període, la diòcesi era sufragània de l'arquebisbat de Tarragona

A finals del segle VI es menciona a Liliol com a bisbe de Pamplona que assistí al III Concili de Toledo (589); i sembla que durant la invasió musulmana la diòcesi es traslladà a Leyre. Fins al 829 no tornen a haver notícies del bisbat, durant l'època en que van tenir lloc les primeres temptatives per establir el regne de Navarra.

Durant l'edat mitjana, Navarra era camí de pas pels pelegrins que es dirigien fins a Compostel·la pel camí de Sant Jaume va suposar un gran impuls per la diòcesi, comportant l'erecció de diversos monestirs (Leyre, Irache, Fitero, Iranzu i La Oliva). Al segle XIII el regne de Navarra estava dividit en sis diòcesis, sent la de Pamplona la major, estenent-se més enllà de les fronteres del regne.

Al 1318 el bisbat passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Saragossa, fins al 1574 en que esdevingué sufragània de l'arquebisbat de Burgos.

Al 1566 la diòcesi s'estenia fins als territoris espanyols dels bisbats de Baiona i Dax, de manera que patí les guerres de religió a França.

El 27 de març de 1783 el Papa Pius V, mitjançant la butlla Ad universam agri, erigí el bisbat de Tudela, sufragani de l'arquebisbat de Burgos.

Al 1785, la diòcesi de Pamplona cedí la Valdonsella al bisbat de Jaca.

Seguint el concordat,[1] el 5 de setembre de 1851, mitjançant la butlla Ad vicariam del Papa Pius IX, la seu de Tudela passà a dependre de Saragossa.[2] La vida d'aquesta nova diòcesi amb bisbe propi va ser molt breu, car a partir de 1858, els bisbes de Tarassona l'assumiren en qualitat d'administradors apostòlics.[3]

El 8 de setembre de 1861 el bisbat de Pamplona cedí una part de part del seu territori a benefici de l'erecció del bisbat de Vitòria.

A partir del 2 de setembre de 1955 el bisbat de Tudela s'incorporà a la de Pamplona, d'acord al decret Initis inter de la Congregació pels bisbes i els límits fronterers de la diòcesi es modificaren per tal de fer-los coincidir amb els límits civils de la província de Navarra. Un any després, l'11 d'agost de 1956, el Papa Pius XII promulgà la butlla Decessorum nostrorum , per la qual Pamplona va ser elevada al rang d'arxidiòcesis metropolitana,

L'1 d'agost de 1984 el Papa Joan Pau II, mitjançant la butlla Supremam exercentes , reestablí la diòcesi de Tudela,[4] unint de forma definitiva aeque principaliter els bisbats de Pamplona i Tudela, prenent el seu prelat conjuntament els títols d'arquebisbe de Pamplona i bisbe de Tudela.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cfr. Angelo Mercati, (a cura di) Raccolta di concordati su materie ecclesiastiche tra la Santa Sede e le autorità civili, Roma 1919, pp. 770-796.
  2. La sede, da questo momento, appare denominata o come diocesi di Pamplona o come diocesi di Pamplona e Tudela; questo è evidente anche negli atti ufficiali della Santa Sede, come appare in alcune nomine vescovili riportate dagli Acta Apostolicae Sedis.
  3. L’Annuario Pontificio 2006, p. 550, dice che in questo periodo (1889-1955) Tudela fu separata da Pamplona ed unita a Tarrazona.
  4. Espressione utilizzata dall’Annuario Pontificio 2006.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Coord.: 42° 49′ 11″ N, 1° 38′ 28″ O / 42.8197,-1.64099