Pius V
| Papa de l'Església Catòlica | |
|---|---|
| 7 de gener de 1566–1 de maig de 1572 | |
 |
|
 |
|
|
← Pius IV
|
|
| Dades personals | |
| Nom | Antonio Ghislieri |
| Nascut | 17 de gener de 1504 Bosco Marengo, Ducat de Savoia |
| Mort | 1 de maig de 1572 (als 68 anys) Roma, Estats Pontificis |
 Pintura del s. XVI |
|
| Papa | |
|---|---|
| Enterrament | Basílica de Santa Maria la Major (Roma) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 1672, Roma per Climent X |
| Canonització | 24 de maig de 1712, Roma per Climent XI |
| Festivitat | 30 d'abril |
| Fets destacables | Reforma litúrgica, excomunió dels anglicans, batalla de Lepant |
| Orde | Dominics |
| Iconografia | Com a papa |
| Patronatge | La Valetta (Malta) |
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser Papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins la seva mort. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia [modifica]
Nascut a Itàlia amb el nom d'Antonio Ghislieri, va entrar el 1518 a l'orde dels dominics, on prengué el nom de Michele Ghislieri i va fer carrera eclesiàstica. Com a cardenal, va guanyar reputació per l'intent de restablir la moral de la vida eclesiàstica i la lluita contra la Refoma luterana i les heretgies. Va lluitar contra el nepotisme i va retreure al papa Pius IV que volgés nomenar cardenal un parent seu de tretze anys, o que volgués fer tresorer de la Santa Seu un dels seus nebots.
En ésser elegit papa, es convertí en el primer dominic que assolí aquest càrrec. El seu pontificat destaca per la celebració del Concili de Trento, la lluita contra l'anglicanisme, sense èxit (va excomunicar Elisabet I d'Anglaterra pel cisma i la persecució dels catòlics), i la Contrareforma, l'organització de la guerra contra els turcs per defensar la fe catòlica que veia amenaçada per l'expansió otomana. Es formà així la Santa Lliga que obtingué la victòria en la Batalla de Lepant. Va ser un defensor de la reforma de la litúrgia i va fer publicar el catecisme sortit del concili de Trento, que va regir durant segles.
Altres fites del seu pontificat van ésser la reducció de costos associtats al càrrec o els edictes destinats a fer més austera la moral pública. Va donar més importància a les cerimònies litúrgiques com a símbol religiós i va instaurar el costum que les robes papals fossin de color blanc (abans eren vermelles).
Va declarar Doctor de l'Església Tomàs d'Aquino, dominic, i fou protector i promotor de la música religiosa. Complint el dispost pel concili de Trento reformant els cants sagrats, encarregà al compositor Giovanni Animuccia la composició dels himnes i motets destinats a la capella pontifical. Fou admirador i protector de Giovanni Pierluigi da Palestrina.
-
Retrat anònim del s. XVI
-
Bust a La Valetta (Malta)
-
Altar i tomba a S. Maria Maggiore (Roma)
-
Urna amb el cos a S. Maria Maggiore
Veneració [modifica]
Mort en 1572, fou beatificat per Climent X en 1672 i canonitzat per Climent XI el 4 d'agost de 1712.
| Precedit per: Pius IV |
Papa 1566–1572 |
Succeït per: Gregori XIII |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pius V |
