Juli III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juli III Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
29 de novembre de 154923 de març del 1555
Julius III.jpg
C o a Giulio III.svg
Dades personals
Nom Giammaria Ciocchi del Monte
Nascut 10 de setembre de 1487
Roma, Estats Pontificis
Mort 23 de març de 1555 (als 67 anys)
Roma, Estats Pontificis

Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555)

Giammaria Chiocci del Monte era fill d'un jurista famós i va estudiar jurisprudència i teologia a les universitats de Perusa i Siena. El 1512 va succeir el seu oncle en l'arquebisbat de Siponto, càrrec que va ostentar el 1521, quan va rebre el bisbat de Pavia. Va ser ostatge de les tropes de Carles V durant el Saqueig de Roma (1527), va ser nomenat cardenal per Pau III el 1536 i s'encarregà dels preparatius del Concili de Trento, que va arribar a presidir.

Va ser escollit Papa en un conclave de quaranta-vuit cardenals, amb l'oposició inicial de Carles V, que va haver de cedir pels acords entre francesos i italians, tot i que més endavant va trobar en Juli un aliat fidel. Com a nou Papa, va ser responsabilitat seva continuar el concili de Trento que havia suspès Pau III. Les sessions es van reprendre l'1 de maig de 1551 a la ciutat de Trento, ja que Carles no hauria permès cap altra seu i el Papa no era prou poderós per contradir els seus desitjos. Els bisbes i els representants de França no van assistir-hi, ja que el seu nou rei Enric II no els ho va permetre.

La precària pau entre el Regne de França i l'eix d'Espanya i el Sacre Imperi estava a punt de trencar-se. El afers italians i lligat a aquests el Papa van donar ocasió a la guerra. Juli III va restaurar Octavio Farnese, nét del Papa Pau III i gendre de Carles V, al ducat de Parma, que en compliment d'un acord li havia de ser restituït al seu sogre. Per quedar-se amb el ducat, Octavio Farnese no va dubtar a demanar ajuda al rei de França, que li la va oferir només per rivalitat amb l'emperador. Juli, desairat pel duc i assetjat pels francesos es va unir amb Carles V. El cristianisme de Francesc I no li va impedir aliar-se amb els turcs perquè assetgessin la costa italiana mentre ell ocupava Siena i portava la guerra al centre de la península Itàlica. El 1552 es va clausurar sobtadament el concili de Trento. Juli III va sobreviure fins al març del 1555, però ja no va tenir coratge de continuar-lo.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juli III