Joan XXIII

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan XXIII Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
28 d'octubre de 1958 - 3 de juny de 1963
El Papa bo
Pope John XXIII - 1959.jpg
El Papa Joan XXIII el 1959
C o a John XXIII.svg
Obedientia et Pax
Pau VI
Dades personals
Nom Angelo Giuseppe Roncalli
Nascut 25 de novembre de 1881
Sotto il Monte, Itàlia
Mort 3 de juny de 1963 (als 81 anys)
Ciutat del Vaticà
Sant Joan XXIII
Títols Papa i confessor
Fets destacables Patriarca de Venècia
Venerat a Església Catòlica Romana, Església Anglicana, Església Episcopal, Església Luterana Evangèlica en Amèrica
Beatificació 3 de setembre de 2000, Roma per Joan Pau II
Canonització 27 d'abril de 2014, Roma per papa Francesc
Lloc de pelegrinatge Roma, Sotto il Monte
Festivitat 11 d'octubre, aniversari de la inauguració del Concili Vaticà II; 4 de juny: en les esglésies anglicana, episcopal i Luterana Evangèlica d'Amèrica
Iconografia Com a papa, amb sotana i solideu
Enterrament Basílica de Sant Pere (Vaticà), a la nau de l'Epístola (abans, a la cripta)

Sant Joan XXIII (en llatí: Ioannes XXIII, en francès: Jean XXIII, en italià: Giovanni XXIII), nascut Angelo Giuseppe Roncalli (Sotto il Monte, 25 de novembre de 1881 - Ciutat del Vaticà, 3 de juny de 1963) fou Papa de Roma des del 28 d'octubre de 1958 fins a la seva mort. Va convocar el Concili Vaticà Segon (1963-1965), tot i que va morir abans de la conclusió. Fou beatificat el 3 de setembre de 2000, juntament amb el Papa Pius IX; fou canonitzat el 27 d'abril de 2014.

Sovint és recordat com "el Papa bo".

La vida[modifica | modifica el codi]

Angelo Giussepe Roncalli va néixer al poble de Sotto il Monte, província de Bèrgam, en una pobra família de camperols, fou fill de Giovanni Battista Roncalli i de Mariana Mazzola, i el setè de tretze fills nascuts arran d'aquesta relació.[1][2] Des de molt jove va sentir la vocació sacerdotal i el seu oncle li va pagar els estudis del seminari.

Angelo Giuseppe Roncalli el 1901

L'any 1892, comença els estudis de seminarista a Bèrgam per a cursar estudis superiors, amb l'ajuda econòmica del rector Rebuzzini i de Giovanni Morlani (propietari de les terres conreades pels Roncalli). En el seminari, va començar la pràctica (que continuaria fins a la mort) de redactar unes notes espirituals, recollides en el seu "Diari d'una Ànima". A causa de la seva capacitat, l'any 1901 va ser enviat a Roma per seguir els seus estudis com a alumne del seminari romà dell'Apollinare, i es va graduar en teologia. Va ser ordenat sacerdot l'any 1904, a l'edat de 23 anys. L'any 1905 va ser nomenat secretari del bisbe de Bèrgam, monsenyor Giacomo Radini Tedeschi, i l'any següent va ser l'encarregat de l'ensenyament d'Història i Patrología en el seminari de Bèrgam. Aquest bisbe va tenir molta influència en el jove Angelo tot i que va ser molt criticat per la societat del seu temps per haver recolzat els obrers en vaga i haver-los regalat el seu anell episcopal. Va ocupar aquests llocs fins a la mort del "seu" bisbe (l' any 1914 ), com sempre recordaria a Radini Tedeschi. Quan Itàlia va entrar a la Primera Guerra Mundial el 1915, es va allistar a l'exèrcit com a sergent mèdic i més tard fou capellà militar.

El 1921 el Papa Benet XV el va cridar a Roma perquè presidís del Consell Central de l'Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe per Itàlia. El 19 de març de 1925 Angelo Giuseppe Roncalli va ser consagrat bisbe titular d'Areòpoli. Tria com a lema episcopal "Obedientia et Pax". Aquell mateix any el Papa Pius XI el va enviar a Bulgària. Allí va realitzar la seva tasca apostòlica visitant les comunitats catòliques i establint relacions de respecte i estima amb altres comunitats cristianes, especialment l'Església ortodoxa. El 1934 va ser enviat a Istanbul com a visitador apostòlic. Durant la Segona Guerra Mundial va ajudar a escapar dels nazis un tren de fugitius jueus. Al final del conflicte Pius XII el va enviar com a Nunci Apostòlic a Paris. Va ajudar a normalitzar l'organització eclesiàstica a França, desestabilitzada per uns quants bisbes que donaren suport al règim nazi, i que Charles de Gaulle volia destituir. Gràcies a la seva dedicació va resoldre els problemes i conquerir el cor del poble francès i de tot el Cos Diplomàtic. Roncalli va aconseguir salvar trenta bisbes. L'any 1952 és designat Patriarca de Venècia i creat cardenal pel papa Pius XII. Vincent Auriol, en aquells temps president de França, va imposar el capel cardenalici al cardenal Roncali en una cerimònia al Palau de l'Elisi. Càrrec que ostentà fins que va ser cridat a Roma pel conclave a la mort de Pius XII, el 9 d'octubre de 1958.

El conclave es va reunir el dia 25 d'octubre. De tots els cardenals només n'hi assistiren 51, ja que dos havien mort durant el període de sede vacante i a altres dos no els fou permès de travessar el Teló d'Acer. Dividits entre una facció conservadora, formada majoritàriament per italians i una de liberal, formada per francesos, els cardenals no arribaven a un acord. Fins que, després de deu votacions fallides, ambdós bàndols van decidir-se per una Papa de transició. Van fer convergir els seus vots sobre el cardenal Roncalli, que el dia 28 d'octubre, en l'onzena votació, va ser escollit Papa per una aclaparadora majoria. Va escollir el nom de Joan, patró del seu poble natal, i nom del seu pare. Tot i això, adopta aquest nom per l'evangelista Joan. Fou coronat el dia 4 de novembre de 1958 pel cardenal Nicola Canali.

Pontificat[modifica | modifica el codi]

Tot i que molts van considerar que seria un Papa de transició que no tindria història, Joan XXIII va demostrar aviat que no seria així. A causa de la seva avançada edat i de la seva modèstia personal. Ni els cardenals ni la resta de l'Església esperaven que el temperament alegre, la calidesa i la generositat del papa Joan XXIII captivessin els afectes del món d'una forma que el seu predecessor no va poder. Igual que Pius XI pensava que el diàleg era la millor forma per a donar solució a un conflicte. A diferència dels seus predecessors, volia estar en contacte amb la gent del carrer i es preocupava pels problemes de la seva vida diària, va ser el primer Papa que va abandonar el Vaticà per visitar malalts i presos i va ser el primer Papa des del 1870 que com a bisbe de Roma va anar a visitar les seves parròquies. Un dels seus primers actes de pontificat, que el va enfrontar amb la resta de la cúria, va ser reduir els alts sous (i la vida de luxe que, ocasionalment, duien els bisbes i cardenals). Així mateix, va dignificar les condicions laborals dels treballadors del Vaticà, que fins aquell moment mancaven de molts dels drets dels treballadors europeus i eren mal remunerats. Va ser el primer que va nomenar cardenals procedents del tercer món i augmentar el nombre de cardenals, superant els 70 que era màxim establert per Sixt V al segle XVI. El seu pontificat, però ha quedat lligat a la convocatòria del XXIII Concili Ecumènic, el Vaticà II, fet que va anunciar el gener del 1959. Joan XXIII era conscient que l'Església s'estava distanciant dels problemes reals del món i per ajudar a resoldre'ls primer havia de resoldre els seus problemes interns.

El 1960, malgrat l'excomunió dels comunistes de Pius XII, va entrevistar-se amb la filla i el gendre del dirigent soviètic, Nikita Khrusxov.

El dia 2 de desembre de 1960 es va reunir al Vaticà durant una hora amb l'arquebisbe de Canterbury, Geoffrey Francis Fisher. Era la primera vegada en més de 400 anys (des del segle XVI), i des de l'excomunió d'Isabel I, que la màxima autoritat de l'Església d'Anglaterra es reunia amb el Papa. Durant el seu Pontificat va nomenar 37 nous cardenals, entre els quals per primera vegada un colombià, un tanzà, un japonès, un filipí, un veneçolà i un mexicà. El 3 de gener de 1962 va excomunicar a Fidel Castro, iniciativa emparada en condemnes expressades pel papa Pius XII l'any 1949. El dia 6 de maig del mateix any canonitza al primer sant negre d'Amèrica, sant Martí de Porres. Joan XXIII el 1960 dóna el seu vistiplau perquè es realitzin estudis sobre les societats esotèriques i iniciàtiques, i les seves relacions amb l'Església. Durant el transcurs de les investigacions es va detectar que les claus dels templers i rosacreus, Organitzacions Francmaçòniques i martinistes, mai es van perdre per sempre, sinó que en lloc de vagar d'una organització a una altra, sempre van estar gelosament elicarla guardades dins de la mateixa Església.

Ell mateix va inaugurar el Concili Vaticà II l'11 d'octubre del 1962, on es va posar de manifest la divergència d'opinions entre els bisbes del món i la conservadora Cúria Romana. Ell mateix va marcar-ne les fites: no es tractava de corregir errors doctrinals, sinó de buscar la manera d'obrir l'Església als temps moderns. A més al Concili van ser convidats com observadors membres de diversos credos, de creients islàmics fins a Indis Americans, no només membres de totes les Esglésies cristianes (Ortodoxa, Anglicans, Calvinistes, Quàquers, Protestants, Evangèlics i Metodistes no presents a Roma des dels Cismes). Aquest Concili canviaria la cara del Catolicisme: una nova forma de celebrar la litúrgia (més propera als fidels), un nou ecumenisme i un nou apropament al món. Durant el seu pontificat va escriure 8 encícliques, però en destaquen Mater et Magistra, sobre la política social de l'Església i sobretot Pacem in Terris, sobre la pau del món, en un moment en què la Guerra Freda va arribar al seu moment de màxima tensió amb la crisi dels míssils de Cuba.

Mort i beatificació[modifica | modifica el codi]

Bust de Joan XXIII a Porto Viro

El dia 23 de maig de 1963 públicament s'anunciava la malaltia del papa (càncer d'estómac). Va morir a la ciutat de Roma el 3 de juny de 1963. El Papa es va negar a operar-se tement que el Concili es desviés de l'estipulat, cosa que va provocar la seva mort. Per fi després d'una greu malaltia, cap a les dues i cinquanta del dia 3 de juny de 1963, el Papa Joan XXIII mor deixant inacabada la seva obra, a la qual considerava com "La Posada al dia de l'Església". Per a molts, el Papa Joan XXIII ha quedat com "el Papa bo". Va ser plorat pels seus fidels, especialment entre el poble romà que va passar-se una nit en vetlla resant per ell.

Quan el seu successor, Pau VI, va concloure el concili l'any 1965 va obrir-ne la causa de beatificació.

El procés va culminar el 3 de setembre del 2000 quan fou beatificat juntament amb Pius IX, qui ell tant va desitjar canonitzar. El papa Francesc va anunciar el juliol de 2013 que seria canonitzat durant el mateix any, malgrat que no hi hagués constància d'un segon miracle, requeriment habitual per la canonització d'un beat.[3]

La seva festa litúrgica va quedar fixada el dia 11 d'octubre, dia de l'obertura del Concili Vaticà II. Quan el seu cos va ser exhumat l'any 2000, es va parlar que es trobava incorrupte, de seguida fonts del Vaticà ho van negar, recordant que havia estat embalsamat. Les seves restes actualment descansen a la Basílica de Sant Pere, a Roma. L'hospital Universitari Joan XXIII a Tarragona va ser creat perquè aquest papa fóra recordat per sempre. La tomba que ocupava el Papa Joan XXIII, està sent ocupada actualment pel Papa Joan Pau II.

Honors[modifica | modifica el codi]

Orde Suprem del Crist Gran Mestre de l'orde Suprem del Crist
Orde de l'Esperó d'Or Gran Mestre de l'orde de l'Esperó d'Or
Orde de Pius IX Gran Mestre de l'orde de Pius IX
Orde de Sant Gregori el Gran Gran Mestre de l'orde eqüestre de Sant Gregori el Gran
Orde de Satn Silvestre Gran Mestre de l'orde de Sant Silvestre
Mèrit de Guerra Creu al Mèrit de Guerra
Medalla commemorativa pels capellans de la guerra italoaustríaca Medalla commemorativa pels capellans de la guerra italoaustríaca de 1915-1918 (4 anys)
Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia 1848-1918 Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia 1848-1918
Medalla de la Victòria Medalla commemorativa italiana de la Victòria de 1918
Gran Creu de la Legió d'Honor Gran Creu de la Legió d'Honor (França)
Medalla Presidencial de la Llibertat Medalla Presidencial de la Llibertat (Estats Units) - 1963
Persona de l'Any de la Revista Time (1962) [4]

Associacions[modifica | modifica el codi]

Hi ha una associació de teòlegs per estudiar la seva vida i llurs fets. El seu Nom és Associació de Teòlegs Joan XXIII de la qual en va ser president l'aragonès Enrique Miret Magdalena (1914 - 2009).

Música[modifica | modifica el codi]

El compositor mexicà Julián Carrillo Trujillo (1875-1965), li dedicà una Missa, en el sistema micro-tonal en quarts de to.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan XXIII


Precedit per:
Pius XII
Escut del Papa Joan XXIII
Papa de l'Església Catòlica

28 d'octubre de 1958 – 3 de juny de 1963
Succeït per:
Pau VI
Precedit per:
Paolo Emilio Bergamaschi
Arquebisbe
Arquebisbe titular d'Areopoli
(pro illa vice titolo arcivescovile)

3 de març 1925 - 30 de novembre de 1934
Succeït per:
Michael Joseph Keyes
Precedit per:
Carlo Margotti
Arquebisbe
Arquebisbe titular de Mesembria

30 de novembre de 1934 – 12 de gener de 1953]
Succeït per:
Silvio Angelo Pio Oddi
Precedit per:
---
Ciutat del Vaticà
Delegat apostòlic a Bulgària

16 d'octubre de 1931 – 12 de gener de 1935]
Succeït per:
Mario Rizzi
Precedit per:
Carlo Margotti
Ciutat del Vaticà
Delegat apostòlic a Grècia

12 de gener de 1935 – 23 de desembre de 1944
Succeït per:
Giovanni Mariani
Precedit per:
Angelo Rotta
Ciutat del Vaticà
Delegat apostòlic a Turquia

12 de gener de 1935 – 23 de desembre de 1944
Succeït per:
Andrea Cassulo
Precedit per:
Valerio Valeri
Ciutat del Vaticà
Nunci apostòlic a França

23 de desembre de 1944 – 12 de gener de 1953
Succeït per:
Paolo Marella
Precedit per:
Carlo Agostini
Patriarca de Venècia
Patriarca de Venècia

12 de gener de 1953 - 28 d'octubre de 1958
Succeït per:
Giovanni Urbani
Precedit per:
Adeodato Giovanni Piazza
Escut del cardenal Angelo Giuseppe Roncalli
Cardenal prevere de Santa Prisca

12 de gener de 1953 – 28 d'octubre de 1958
Succeït per:
Giovanni Urbani
Precedit per:
Pius XII
Santa Seu
Prefecte de la Sacra Congregació Consistorial

28 d'octubre de 1958 – 3 de juny de 1963
Succeït per:
Pau VI
Precedit per:
Pius XII
Santa Seu
Prefecte de la Suprema Sacra Congregació del Sant Ofici

28 d'octubre de 1958 – 3 de juny de 1963
Succeït per:
Pau VI
Precedit per:
Pius XII
Santa Seu
Prefecte de la Congregació per les Esglésies Orientals

28 d'octubre de 1958 – 3 de juny de 1963
Succeït per:
Pau VI
Precedit per:
John F. Kennedy
Time
Persona de l'Any de la Revista Time

1962
Succeït per:
Martin Luther King, Jr.