Joan XXIII

Joan XXIII
Nom	Angelo Giuseppe Roncalli
Papat	28 d'octubre, de 1958–3 de juny de 1963
Predecessor	Pius XII
Successor	Pau VI

beat Joan XXIII
Cos incorrupte del Papa, a Sant Pere del Vaticà
Papa, Il Papa buono
Naixement	25 de novembre de 1881 Sotto il Monte (Bèrgam, Itàlia)
Defunció	3 de juny de 1963 Roma (Itàlia)
Enterrat a	Basílica de Sant Pere (Vaticà), a la nau de l'Epístola (abans, a la cripta)
Venerat en	Església Catòlica Romana
Beatificació	3 de setembre de 2000, Roma per Joan Pau II
Lloc de pelegrinatge	Roma, Sotto il Monte
Festivitat	3 de juny (l'11 d'octubre, aniversari de la inauguració del Concili Vaticà II, a Bèrgam i Milà)
Fets destacables	Patriarca de Venècia

Joan XXIII (Ioannes PP. XXIII, en llatí), nascut Angelo Giuseppe Roncalli (25 de novembre de 1881 Sotto il Monte - 3 de juny de 1963 Ciutat del Vaticà ) fou Papa de Roma des del 28 d'octubre de 1958 fins a la seva mort. Va convocar el Concili Vaticà Segon (1963-1965), tot i que va morir abans de la conclusió. Fou beatificat el 3 de setembre de 2000, juntament amb el Papa Pius IX.

Sovint es recordat com "el Papa bo".

La vida

Angelo Giussepe Roncalli va néixer al poble de Sotto il Monte, província de Bergamo, en una pobra família de camperols, fou fill de Giovanni Battista Roncalli i de Mariana Mazzola, i el 4 fill nascut d' aquesta relació. Des de molt jove va sentir la vocació sacerdotal i el seu oncle li va pagar els estudis del seminari.

Angelo Giuseppe Roncalli en 1901

L'any 1892, comença els estudis de seminarista a Bèrgam per a cursar estudis superiors, amb l'ajuda econòmica del rector Rebuzzini i de Giovanni Morlani (propietari de les terres conreades pels Roncalli ). En el seminari, va començar la pràctica (que continuaria fins a la mort) de redactar unes notes espirituals, recollides en la seva "Diari d'un Ànima". A causa de la seva capacitat, l'any 1901 va ser enviat a Roma per seguir els seus estudis com alumne del seminari romà dell'Apollinare, i es va graduar en teologia. Va ser ordenat sacerdot l'any 1904, a l'edat de 23 anys. L'any 1905 va ser nomenat secretari del bisbe de Bèrgam, monsenyor Giacomo Radini Tedeschi, i l'any següent va ser l'encarregat de l'ensenyament d' Història i Patrología en el seminari de Bèrgam. Aquest bisbe va tenir molta influència en el jove Angelo tot i que va ser molt criticat per la societat del seu temps per haver recolzat els obrers en vaga i haver-los regalat el seu anell episcopal. Va ocupar aquests llocs fins a la mort del "seu" bisbe (l' any 1914 ), com sempre recordaria a Radini Tedeschi. Quan Itàlia va entrar a la Primera Guerra Mundial el 1915, es va allistar a l'exèrcit com a sergent metge i més tard fou capellà militar.

El 1921 el Papa Benet XV el va cridar a Roma perquè presidís del Consell Central de l'Obra Pontifícia de la Propagació de la Fe per Itàlia. El 19 de març de 1925 Angelo Giuseppe Roncalli va ser consagrat bisbe titular d'Areòpoli. Tria com a lema episcopal "Obedientia et Pax". Aquell mateix any el Papa Pius XI el va enviar a Bulgària. Allí va realitzar la seva tasca apostòlica visitant les comunitats catòliques i establint relacions de respecte i estima amb altres comunitats cristianes, especialment l' Església ortodoxa. El 1934 va ser enviat a Istanbul com a visitador apostòlic. Durant la Segona Guerra Mundial va ajudar a escapar dels nazis un tren de fugitius jueus. Al final del conflicte Pius XII el va enviar com a Nunci Apostòlic a Paris. Va ajudar a normalitzar l'organització eclesiàstica a França, desestabilitzada per uns quants bisbes que donaren suport al règim nazi, i que Charles De Gaulle volia destituir. Gràcies a la seva dedicació va resoldre els problemes i conquerir el cor del poble francès i de tot el Cos Diplomàtic. Roncalli va aconseguir salvar trenta bisbes. L'any 1952 és designat Patriarca de Venècia i creat cardenal pel papa Pius XII. Vincent Auriol, en aquells temps president de França, va imposar el capel cardenalici al cardenal Roncali en una cerimònia al Palau de l'Elisi. Càrrec que ostentà fins que va ser cridat a Roma pel conclave a la mort de Pius XII, el 9 d'octubre de 1958.

El conclave es va reunir el dia 25 d'Octubre. En lloc dels acostumats 70 cardenals només n'hi havien 51, ja que dos havien mort i els altres no van poder travessar el Teló d'Acer. Dividits entre una facció conservadora, formada majoritàriament per italians i una de liberal, formada per francesos, els cardenals no arribaven a un acord. Fins que, després de deu votacions fallides, ambdós bàndols van decidir-se per una Papa de transició. Van fer convergir els seus vots sobre el cardenal Roncalli, que el dia 28 d'octubre, en l'onzena votació, va ser escollit Papa per una aclaparadora majoria. Va escollir el nom de Joan, patró del seu poble natal, i nom del seu pare. Tot i això, adopta aquest nom per l'evangelista Joan. Fou coronat el dia 4 de novembre de 1958 pel cardenal Nicola Canali.

El Pontificat

Retrat en escultura del papa Joan XXIII.

Tot i que molts van considerar que seria un Papa de transició que no tindria història, Joan XXIII va demostrar aviat que no seria així. A causa de la seva avançada edat i de la seva modèstia personal. Ni els cardenals ni la resta de l'Església esperaven que el temperament alegre, la calidesa i la generositat del papa Joan XXIII captivessin els afectes del món d'una forma que el seu predecessor no va poder. Igual que Pius XI pensava que el diàleg era la millor forma per a donar solució a un conflicte. A diferència dels seus predecessors, volia estar en contacte amb la gent del carrer i es preocupava pels problemes de la seva vida diària, va ser el primer Papa que va abandonar el Vaticà per visitar malalts i presos i va ser el primer Papa des del 1870 que com a bisbe de Roma va anar a visitar les seves parròquies. Un dels seus primers actes de pontificat , que el va enfrontar amb la resta de la cúria, va ser reduir els alts sous (i la vida de luxe que, ocasionalment , duien els bisbes i cardenals). Així mateix, va dignificar les condicions laborals dels treballadors del Vaticà, que fins aquell moment mancaven de molts dels drets dels treballadors Europeus. I eren mal remunerats. Va ser el primer que va nomenar cardenals procedents del tercer món i augmentar el nombre de cardenals, superant els 70 que era màxim establert per Sixt V al segle XVI. El seu pontificat, però ha quedat lligat a la convocatòria del XXIII Concili Ecumènic, el Vaticà II, fet que va anunciar el gener del 1959. Joan XXIII era conscient de què l'Església s'estava distanciant dels problemes reals del món i per ajudar a resoldre'ls primer havia de resoldre els seus problemes interns.

El 1960,a pesar de l'excomunió dels comunistes de Pius XII, va entrevistar-se amb la filla i el gendre del dirigent soviètic, Nikita Kruschov.

El dia 2 de desembre de 1960 es va reunir al Vaticà durant una hora amb l'arquebisbe de Canterbury, Geoffrey Francis Fisher. Era la primera vegada en més de 400 anys (des del segle XVI) , i des de l'excomunió d'Isabel I, que la màxima autoritat de l'Església d'Anglaterra es reunia amb el Papa. Durant el seu Pontificat va nomenar 37 nous cardenals, entre els quals per primera vegada un Colombià, un tanzà, un japonès, un Filipí, un Veneçolà i un Mexicà. El 3 de gener de 1962 va excomunicar a Fidel Castro, iniciativa emparada en condemnes expressades pel papa Pius XII l'any 1949. El dia 6 de maig del mateix any canonitza al primer sant negre d'Amèrica,a Sant Martí de Porres . Joan XIII el 1960 dona el seu vistiplau perquè es procedeixi a realitzar estudis sobre les societats esotèriques e iniciàtiques i les seves relacions amb l´ església. Durant el transcurs de les investigacions es va detectar que les claus dels templers i rosacreus, Organitzacions Francmaçòniques i martinistes, mai es van perdre per sempre, sinó que de vagar d'una organització a una altra, sempre van estar gelosament guardades dintre de la pròpia Església.

Ell mateix va inaugurar el Concili Vaticà II l'11 d'octubre del 1962, on es va posar de manifest la divergència d'opinions entre els bisbes del món i la conservadora Cúria Romana. Ell mateix va marcar-ne les fites: no es tractava de corregir errors doctrinals, sinó de buscar la manera d'obrir l'Església als temps moderns.A mes al Concili van ser convidats com observadors membres de diversos credos, de creients islàmics fins a Indis Americans, no només membres de totes les Esglésies cristianes (Ortodoxa, Anglicans, Calvinistes, Quàquers, Protestants, Evangèlics i Metodistes no presents a Roma des dels Cismes). Aquest Concili canviaria la cara del Catolicisme: una nova forma de celebrar la litúrgia (més propera als fidels), un nou ecumenisme i un nou apropament al món. Durant el seu pontificat va escriure 8 encícliques , però en destaquen Mater et Magistra, sobre la política social de l'Església i sobretot Pacem in Terris, sobre la pau del món, en un moment en què la Guerra Freda va arribar al seu moment de màxima tensió amb la crisi dels míssils de Cuba.

Mort i Beatificació

El día 23 de maig de 1963 públicament s'anunciava la malaltia del papa (càncer d'estómac). Va morir a la ciutat de Roma el 3 de juny de 1963. El Papa es va negar a operar-se tement que el Concili es desviés de l'estipulat, cosa que va provocar la seva mort. Per fi després d'una greu malaltia, cap a les dues i cinquanta del día 3 de juny de 1963, el Papa Joan XXIII mor deixant inacabada la seva obra, a la qual considerava com "La Posada al dia de l'Església". Per a molts, el Papa Joan XXIII ha quedat com "el Papa bo". Va ser plorat pels seus fidels, especialment entre el poble romà que va passar-se una nit en vetlla resant per ell. Quan el seu successor, Pau VI, va concloure el concili l'any 1965 va obrir-ne la causa de beatificació. El procés va culminar el 3 de setembre del 2000 quan fou beatificat juntament amb Pius IX , qui ell tant va desitjar canonitzar. La seva festa litúrgica va quedar fixada el dia 11 d'octubre, dia de l'obertura del Concili Vaticà II. Quan el seu cos va ser exhumat l' l'any 2000, es va parlar que es trobava incorrupte, de seguida fonts del Vaticà ho van negar , recordant que havia estat embalsamat. Les seves restes actualment descansen a la Basílica de San Pere , a Roma. L' hospital Universitari Joan XXIII a Tarragona va ser creat perquè aquest papa fora recordat per sempre. La tomba que ocupava el Papa Joan XXIII, està sent ocupada actualment pel Papa Joan Pau II.

Associacions

Hi ha una associació de teòlegs per estudiar la seva vida i llurs fets. El seu Nom és Associació de Teòlegs Joan XXIII de la qual en va ser president l'aragonès Enrique Miret Magdalena (1914 - 2009).

Fou realment Francmaçó?

Durant els últims anys diversos llibres afirmen que Joan XXIII , quan era delegat apostòlic a Turquia, forma part d' una societat secreta filial de la Rosacreu, d' aires Francmaçònics , Jime Ayala aixi ho reflecteix en el seu llibre Introduccion a la Francmasoneria i Piere Carpi periodista retractor de les societats secretes, paradoxalment, fou ell qui en el transcurs de les seves perquisicions troba proves documentals de l' afiliacio a aquesta d' Angelo Giuseppe Roncalli i el seu amic Giovanni Battista Montini (Pau VI ) . Aquest gran periodista va relatar el procés d'aquesta iniciació i descriu àmpliament el Ritual de la mateixa dintre del seu llibre. Així mateix relata que en una de les Tingudes celebrades en Lògia oberta, Angelo Roncali cau en un trans místic de llarga durada i és precisament en aquestes circumstàncies quan dicta les seves ja famoses profecies.

Links

Precedit per: Pius XII

Papa 1958 - 1963

Succeït per: Pau VI