Enrique Miret Magdalena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Enrique Miret Magdalena (Saragossa, Aragó, 12 de gener de 1914 - Madrid, Castella, 12 d'octubre de 2009) teòleg progressista.

Miret Magdalena es va doctorar en ciències químiques el 1942 a Madrid, ciutat en la qual va viure l Guerra Civil refugiat a l'ambaixada del Paraguai, on havia anat per inscriure's en la llista de candidats a ingressar a la Companyia de Jesús.

Conegut conferenciant i teòleg seglar heterodox autodidacte, que és considerat abans que res home de diàleg, al llarg de tota la seva vida va tenir una intensa activitat com a escriptor, professor i conferenciant expert en teologia, ètica i sociologia de la religió i de la família i la joventut.

Articles i debats[modifica | modifica el codi]

Entre altres publicacions, Miret va escriure articles per a Temas para el debate, Informaciones. El Independiente, El Imparcial, Diario 16, Hoja del Lunes de Madrid, Le Monde, Sábado Gráfico, El País etc.

També va escriure diversos articles per a algunes enciclopèdies, així com 18 llibres de temes culturals i socials, entre els quals destaquen Violencia y agresividad ante la ciencia y la fe, Por una nueva educación religiosa-moral, Revolució religiosa i El nuevo rostro de Dios.

A més, va ocupar el càrrec de president de la Confederació de la Petita i la Mitjana Empresa (COPIME) des del juny del 1978 fins al novembre de 1979, moment en què va deixar a petició pròpia.

Miret Magdalena va ser vocal directiu de lInstitut de Tècniques Socials i del Centre dInvestigació i Tècniques Polítiques; fundador, president i vicepresident per Europa dAliança Cristiana de Joves de la YMCA, vocal directi de la Fundació per a la Renovació de l'Escola. El 7 de desembre del 1982 va ser nomenat director general de Protecció de Menors, al ministeri de Justícia, càrrec que va exercir durant quatre anys.

A més de president de lAssociació de Teòlegs Joan XXIII (càrrec pel qual va ser nomenat el 1996), Miret Magdalena va ser conseller i president honorari de lAssociació Missatgers de la Pau. També va ser vocal de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat i vocal assessor del Servei Social Internacional, amb seu a Ginebra.

Es va especialitzar en les religions orientals i les seves relacions amb el cristianisme, qüestió sobre la qual va escriure diversos llibres en l'última etapa de la seva vida. Miret tenia una gran col·lecció de catecismes de tot el món, alguns dels quals són autèntics incunables.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Obituaris del diari AVUI, del 14 d'octubre del 2009, pag. 28.