Felipe González Márquez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Felipe González Márquez
Felipe González Márquez

Escut de l'estat espanyol
75è President del Govern d'Espanya
3r des de la Democràcia (1977)
Mandat
1 de desembre de 1982 – 4 de maig de 1996
Vicepresident(s)   Alfonso Guerra (1982-1991)
Narcís Serra i Serra (1991-1995)
Precedit per Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
Succeït per José María Aznar López

Mandat
1974 – 1997
Precedit per Rodolfo Llopis
Succeït per Joaquín Almunia

Naixement 5 de març de 1942 (1942-03-05) (72 anys)
Espanya Dos Hermanas (Espanya)
Partit polític Partit Socialista Obrer Espanyol
Parella María del Mar García
Professió Advocat laboralista
Nacionalitat Espanyola
Felipe González i Néstor Kirchner a Madrid l'any 2004.

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 1942), és un advocat i polític andalús que fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 5 de març de 1942 a la ciutat de Sevilla, capital de l'actual comunitat d'Andalusia, en una família acomodada. Va realitzar els seus estudis primaris al col·legi dels Pares Claretians i a l'Institut San Isidoro de Sevilla. Posteriorment va estudiar a la Universitat de Sevilla, on obtingué la Llicenciatura de Dret.

Sent advocat laboralista en aquesta ciutat, va entrar a formar part del PSOE l'any 1963, on va usar el nom d'Isidoro per la situació d'il·legalitat en la qual es trobava el partit polític. Va ser capdavanter del PSOE des dels anys 1970, fins al Congrés de Suresnes (França) de 1974, quan va ser escollit Secretari General, en substitució de Rodolfo Llopis i va liderar el distanciament entre el PSOE i el marxisme.

Després de les eleccions democràtiques de 1977 es va convertir en diputat a les Corts i cap del partit majoritari de l'oposició, el que va tornar a repetir en les eleccions generals de 1979, convertint-se en alternativa de govern, a l'aconseguir 121 Diputats.

President de Govern (1982-1996)[modifica | modifica el codi]

Després de la victòria del PSOE del 20 d'octubre de 1982, en la qual va obtenir el 48,3% dels sufragis i 202 diputats, la primera majoria absoluta d'un partit a la democràcia, va ser escollit president del govern espanyol pel Congrés dels Diputats, i va encapçalar un govern en el qual Alfonso Guerra fou designat vicepresident. Posteriorment va guanyar també les eleccions de 1986, 1989 i 1993, les dues primeres amb majoria absoluta.

Va seguir una política econòmica liberal, combinada amb reformes socials d'esquerres. Els seus governs van portar a terme la reconversió industrial, i la universalització tant del sistema educatiu espanyol, com del sistema sanitari i de seguretat social, així com una modernització de les infraestructures, finançada mitjançant un controvertit augment del deute públic. Va portar a terme una important tasca de modernització i acostament a la societat de l'exèrcit, acabant amb el fantasma permanent d'un nou cop d'estat.

Sota el seu mandat, Espanya es va unir a la Comunitat Econòmica Europea l'any 1985, l'entrada efectiva de la qual es va produir l'1 de gener de 1986.

Va defensar l'obertura del país a l'exterior i les relacions amb Europa, els Estats Units d'Amèrica i l'Amèrica Llatina. Va donar la permanència d'Espanya a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) convocant un referèndum el 1986 a pesar d'haver-se oposat a la seva entrada durant el govern del seu antecessor Leopoldo Calvo-Sotelo. Va donar suport amb l'enviament de tropes, incloent a mariners de reemplaçament, i logístic, a les forces aliades a la Guerra del Golf de 1990 i 1991. L'any 1993 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany pels seus esforços en favor de la unitat europea.

Va sofrir les primeres vagues generals de la democràcia, el que va dur al distanciament del seu partit del sindicat Unió General de Treballadors (UGT), també creat pel fundador del PSOE Pablo Iglesias, i a la ruptura de la seva amistat amb el líder del sindicat Nicolás Redondo, el seu valedor al Congrés de Suresnes.

Entre els anys 1983 i 1987 els Grups Antiterroristes d'Alliberament van ser responsables de la mort de 23 persones i d'una trama de corrupció generalitzada basada en els fons reservats del Ministeri de l'Interior que van dur a la presó, entre altres al ministre de l'Interior José Barrionuevo Peña i Rafael Vera, Secretari d'Estat per la Seguretat, el secretari general del Partit Socialista d'Euskadi Ricardo García Damborenea, l'ex governador civil de Guipúzcoa Julen Elgorriaga, el tinent coronel Ángel Vaquero i el llargament condecorat General de la Guàrdia Civil Enrique Rodriguez Galindo. El mateix president del govern espanyol, Felipe González, fou assenyalat insistentment com a màxim responsable de la trama, tot i que no fou finalment processat,[1] i en 2010 declarà que tingué l'oportunitat de volar la cópula de l'organització i va optar per no fer-ho.[2]

Durant la seva última etapa de govern es van succeir els escàndols de corrupció: Flick (finançament il·legal del PSOE), fons reservats (desviament de partides destinades a la lluita antiterrorista), Filesa (les empreses Filesa, Malesa i Time-Export, que servien per a finançar il·legalment al PSOE), Ibercorp, comissions il·legals en l'AVE, cas Juan Guerra (germà del vicepresident Alfonso Guerra) i el cas Luis Roldán (director de la Guàrdia Civil). A més, va sortir a la llum pública el terrorisme d'estat (GAL), que es van veure involucrats membres del seu govern. A pesar d'aquest cúmul d'escàndols, González sempre va negar la seva implicació i coneixement sobre ells.

Retirada de la política activa[modifica | modifica el codi]

González va perdre les eleccions generals de 1996 per un estret marge, en favor del Partit Popular encapçalat per José María Aznar. En el 34è Congrés del partit, celebrat a Madrid entre els dies 20 i 22 de juny de 1997, va dimitir i va ser substituït a la Secretaria General per Joaquín Almunia.

Va ser diputat per Madrid fins a les eleccions generals de 2000, en les quals es va presentar al Congrés en la llista electoral del PSOE per la província de Sevilla. Va acabar renunciant a presentar-se a les eleccions generals de 2004. Actualment està gairebé retirat de la política, i presideix la Fundació Progrés Global.

Llibres publicats[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felipe González Márquez

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Anuaris.cat, cas GAL, 1997
  2. (castellà) Juan José Millás, Tuve que decidir si se volaba a la cúpula de ETA. Dije no. Y no sé si hice lo correcto, entrevista a Felipe González, El País, 7/11/2010

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo
President del Govern d'Espanya
Espanya

19821996
Succeït per:
José María Aznar López
Precedit per:
Rodolfo Llopis
Secretari General del Partit Socialista
19741997
Succeït per:
Joaquín Almunia