Manuel García Prieto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Manuel García Prieto
Manuel García Prieto.jpg
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Consell de Ministres d'Espanya
12 de novembre – 15 de novembre de 1912[1]
Precedit per José Canalejas
Succeït per Comte de Romanones
Dades biogràfiques
Naixement 5 de novembre de 1859
Astorga, Espanya
Mort 14 de setembre de 1938
Sant Sebastià, Espanya
Nacionalitat Espanyola
Ocupació Jurista
Partit polític Partit Liberal Fusionista

Manuel García Prieto (Astorga, Lleó, 5 de novembre de 1859 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 14 de setembre de 1938)[2] va ser un polític espanyol, militant del Partit Liberal Fusionista, ministre i president del Govern d'Espanya en diverses ocasions, la darrera presidència va ser l'últim govern constitucional de la Restauració abans de la dictadura de Primo de Rivera.

Biografia[modifica | modifica el codi]

No es té informació sobre els seus estudis d'abans d'anar a estudiar Lleis a la Universitat de Madrid. Ben aviat, sent encara estudiant, va entrar a militar al Partit Progressista i, poc després, al Partit Liberal, sota la protecció de José Canalejas i, especialment, del que fou el seu mentor i padrí polític Eugenio Montero Ríos, que el va iniciar en la seva carrera pública. En finalitzar els estudis de dret, va entrar a treballar al despatx de Montero, del qual s'havia guanyat la seva total confiança, fet que es va materialitzar amb el casament amb la filla d'aquest.[3]

Amb 29 anys, el 1888 va ser elegit per primera vegada diputat al Parlament, representant del districte d'Astorga. El 1905 li es entregada la seva primera cartera ministerial, la de Governació, durant el govern del seu sogre Eugenio Montero; el càrrec va donar grans prestigi a García Prieto entre els liberals.[3] Una crisi de govern va fer caure el govern, passant a la presidència Segismundo Moret que, no obstant això, va mantenir a García Prieto en el seu gabinet de govern, però en la cartera de Gràcia i Justícia, en la qual només va dirigir dos mesos, però durant els quals va crear les «colònies penitenciàries», va fundar l'Escola de Criminologia, i, finalment va modernitzar i reorganitzar el Tribunal Suprem. La fi de l'exercici del càrrec va ser per l'oposició a la Llei de Jurisdiccions que pretenia promulgar Moret, que va aconseguir aprovar al Parlament i, tot seguit, García Prieto va presentar la seva dimissió.[4]

Va ser Ministre d'Estat durant el mandat de José Canalejas (1910 - 1912) i va ser autor de tractats que van possibilitar el Protectorat Espanyol del Marroc, per qual cosa va rebre el títol de Marquès d'Alhucemas. President del govern Espanyol (1912 - 1912), (1917 - 1917), (1917 - 1918), (1918 - 1918) i (1922 - 1923). Va intentar portar a terme un pla de reforma del sistema la de Restauració i de l'afirmació civilista enfront a l'exèrcit, però es va frustrar pel cop d'estat el setembre de 1923 de Primo de Rivera. Va formar part de l'últim govern d'Alfons XIII que va presidir Juan Bautista Aznar-Cabañas. Va morir a Sant Sebastià el 8 de març del 1938.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pericot García, 1983, p. 389.
  2. Pericot García, 1983, p. 383.
  3. 3,0 3,1 Martínez Martínez, 2004, p. 30.
  4. Martínez Martínez, 2004, p. 31.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
José Canalejas
President del Govern d'Espanya
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)

1912
Succeït per:
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Precedit per:
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
President del Govern d'Espanya
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)

1917
Succeït per:
Eduardo Dato e Iradier
Precedit per:
Eduardo Dato e Iradier
President del Govern d'Espanya
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)

19171918
Succeït per:
Antonio Maura y Montaner
Precedit per:
Antonio Maura y Montaner
President del Govern d'Espanya
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)

1918
Succeït per:
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Precedit per:
José Sánchez Guerra y Martínez
President del Govern d'Espanya
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)

19221923
Succeït per:
Miguel Primo de Rivera Orbaneja