Antonio Cánovas del Castillo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo

Mandat
31 de desembre de 1874 – 13 de febrer de 1875
Precedit per Práxedes Mateo Sagasta
(President del Consell de Ministres)
Succeït per Antonio Cánovas del Castillo

Mandat
9 de gener de 1875 – 12 de setembre de 1875
Precedit per Antonio Cánovas del Castillo
Succeït per Joaquín Jovellar Soler
Mandat
2 de desembre de 1875 – 7 de març de 1879
Precedit per Joaquín Jovellar Soler
Succeït per Arsenio Martínez-Campos
Mandat
9 de desembre de 1879 – 8 de febrer de 1881
Precedit per Arsenio Martínez-Campos
Succeït per Práxedes Mateo Sagasta
Mandat
18 de gener de 1884 – 27 de novembre de 1885
Precedit per José de Posada Herrera
Succeït per Práxedes Mateo Sagasta
Mandat
5 de juliol de 1890 – 11 de desembre de 1892
Precedit per Práxedes Mateo Sagasta
Succeït per Práxedes Mateo Sagasta
Mandat
23 de març de 1895 – 8 d'agost de 1897
Precedit per Práxedes Mateo Sagasta
Succeït per Marcelo Azcárraga Palmero

Naixement 8 de febrer de 1828
Màlaga, (Espanya)
Mort 8 d'agost de 1897 (als 69 anys)
Mondragón (Espanya)
Partit polític Unió Liberal
Partit Liberal Conservador
Parella Joaquina de Osma y Zavala
Professió Historiador i diplomàtic
Religió Catòlic

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol. Va ser President del Govern espanyol (1874-1875), (1875-1879), (1879-1881), (1884-1885), (1890-1892) i (1895-1897) i la seva actuació, sovint fonamentada sobre la repressió, va ser bastant polèmica.[1]

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Caricatura del "Monstre" a "la Campana de Gràcia" (1896) feta per M. Moliné

Va fer els seus primers passos en política de la mà de Leopoldo O'Donnell. Fou l'artífex de la Vicalvarada proclamada amb el Manifest de Manzanares, escrit pel mateix Cánovas.

Membre de la Unión Liberal, va ser ministre de Governació el 1864 i d'Ultramar el 1865 durant el regnat d'Isabel II, abans de proclamar-se la Primera República Espanyola.

Després de la Revolució Gloriosa i la fi de la monarquia borbònica, s'encarregà de preparar la tornada del que seria Alfons XII, fill d'Isabel II. El 1874, després del pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos i la proclamació d'Alfons XII com a rei, hagué cura d'idear el sistema de la Restauració. Aquest es basava en els fraus electorals periòdics, recolzats en el caciquisme, que feien possible l'alternança en el poder, com a mitjà per a dissipar tensions. Així va accedir diverses vegades al càrrec de primer president del consell de ministres d'Alfons XII.

És autor de la Constitució de 1876 i va assumir funcions de cap de l'Estat durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

A Catalunya no era un personatge gaire apreciat - se l'anomenava popularment «El Monstruo» - ja que la seva política es caracteritzà per una repressió molt dura contra els anarcosindicalistes. El periodista Cels Gomis el descrigué com a "lo més acérrim enemich que Catalunya ha tingut en lo sigle actual".

El seu govern va desenvolupar una política colonial basada en la repressió dels partidaris d'una Cuba lliure. Aquesta política va fomentar i estimular el nacionalisme cubà, que acabaria duent a Espanya a perdre la guerra contra els Estats Units. Igualment, va exercir una forta repressió contra la dissidència política a l'interior d'Espanya.

Carrera literària[modifica | modifica el codi]

Al mateix temps que exercia la seva activitat política, Cánovas demostrà que era una persona lletraferida. Les seves obres sobre la història espanyola li feren guanyar una fama considerable, sobretot la seva Història de la Decadència d'Espanya (Historia de la decadencia de España) que consta de 18 volums. Aquesta producció contribuí al seu ingrés quan només tenia 32 anys a la Real Academia de la Historia el 1860. Després també fou membre de diverses entitats literàries, com ara la Real Academia Española el 1867, l'Academia de Ciencias Morales y Políticas el 1871 i finalment la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1887. També va ocupar la direcció de l'Ateneu de Madrid (entre 1870 i 1874, 1882 i 18884 i entre 1888 i 1889).

Mort i herència[modifica | modifica el codi]

Mausoleu de Cánovas a Madrid (esculpit per A. Querol, el 1906).

Posteriorment Cánovas va pagar molt car la seva política repressiva. El 1897, fou tirotejat i mort per l'anarquista italià Michele Angiolillo, al balneari de Santa Àgueda, a Arrasate (Guipúscoa) com a revenja pels afusellaments d'alguns dels condemnats al consell de guerra del procés de Montjuïc per l'Atemptat del carrer dels Canvis Nous.[2] Així doncs no visqué prou temps per a presenciar la pèrdua de les darreres colònies d'Espanya després de la Guerra hispano-estatunidenca. El seu mausoleu és al Panteó dels Homes Il·lustres a Madrid i fou esculpit per l'escultor català Agustí Querol.

La política de repressió i de manipulació policial que Cánovas havia establert com a columna vertebral del seu govern va ajudar en gran part a fomentar els moviments nacionalistes alhora a Catalunya i al País Basc i preparà el terreny per als aldarulls laborals durant les dues primeres dècades del segle XX. El desastre de la política colonial a més de comportar la pèrdua de les darreres colònies d'Espanya al Pacífic i al Carib, va afeblir considerablement el govern espanyol. Generà així un cop d'estat que va fallar de Camilo García de Polavieja i portà a un llarg període d'inestabilitat política que va acabar finalment amb la caiguda de la monarquia i la dissolució de la constitució feta pel mateix Cánovas.

Obres[modifica | modifica el codi]

Càrrecs polítics[modifica | modifica el codi]

Antonio Cánovas del Castillo
Càrrec de govern
Precedit per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1874 - 1875)
Succeït per:
Joaquín Jovellar Soler
(President del Govern)
Càrrec de govern
— Títol restaurat: —
Fi de la Primera República Espanyola
— Nou règim —
(Restauració borbònica)
Regent d'Espanya
(Llista de Cap d'estat d'Espanya)
(1874-1875)
Succeït per:
Alfons XII d'Espanya
(Rei d'Espanya)
Precedit per:
Joaquín Jovellar Soler
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1875 - 1879)
Succeït per:
Arsenio Martínez-Campos Antón
(President del Govern)
Precedit per:
Arsenio Martínez-Campos Antón
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1879 - 1881)
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
Precedit per:
José de Posada Herrera
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1884 - 1885)
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
Precedit per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1890 - 1892)
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
Precedit per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1895 - 1897)
Succeït per:
Marcelo Azcarraga Palmero
(President del Govern)
Precedit per:
Práxedes Mateo Sagasta
(President del Govern)
President del Govern
(Llista de Presidents del Consell de Ministres)
(1895 - 1897)
Succeït per:
Marcelo Azcarraga Palmero
(President del Govern)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Antonio Cánovas del Castillo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vidal Manzanares, Gustavo. Pablo Iglesias (en castellà). Ediciones Nowtilus S.L, 2009, p.203-204. ISBN 8497637291. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Cánovas del Castillo