Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles d'abril de 1872
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data3 abril 1872 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirdiputat al Congrés del Sexenni Democràtic
senador al Senat espanyol Modifica el valor a Wikidata
Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Progressista
El rei Amadeu I

Les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 foren convocades el 3 d'abril de 1872 sota sufragi universal masculí. Foren les segones eleccions convocades durant el breu regnat d'Amadeu I,[1][2] a causa de la divisió interna del Partit Progressista que provocà la seva divisió en dues forces polítiques, el Partit Radical dirigit per Manuel Ruiz Zorrilla i el Partit Constitucional dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, que incorporarà alguns membres de la Unió Liberal de Francisco Serrano Domínguez.[3]

En total foren escollits 391 diputats, endemés dels 11 de Puerto Rico i 18 de Cuba. Els Progressistes es presentaren en coalició amb els conservadors i varen guanyar les eleccions. Els federals de Pi i Margall van quedar segons (es van abstenir els federalistes intransigents). Fou nomenat president del Congrés dels Diputats el conservador Antonio de Ríos Rosas, i president del Senat Francisco Santa Cruz.[4]

Práxedes Mateo Sagasta fou nomenat cap de govern, però l'esclat de la Tercera Guerra Carlina el 15 d'abril va dificultar les tasques de govern,[5] i fou substituït per Francisco Serrano Domínguez el 26 de maig. El 13 de juny, però, també va dimitir i fou nomenat cap de govern Manuel Ruiz Zorrilla, qui davant la impossibilitat de formar govern estable va convocar noves eleccions per al 24 d'agost de 1872.

Composició de la Cambra[modifica]

Eleccions generals espanyoles, 3 d'abril de 1872
Partit Escons Líder
Coalició Conservadora-constitucional 236
129
82
25
Práxedes Mateo Sagasta
Partit Republicà Democràtic Federal 52 Francesc Pi i Margall
Partit Radical 42 Manuel Ruiz Zorrilla
Comunió Catòlico-Monàrquica 38 Cándido Nocedal
Partit Moderat 11 Alejandro Mon y Menéndez
Independents 3
No establerts 9

Resultats per circumscripcions[modifica]

Catalunya[modifica]

Illes Balears[modifica]

País Valencià[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gutiérrez Barba, Alfonso «Los procesos electorales en Llerena durante el Sexenio Revolucionario». España y América. Cultura y colonización: V Centenario del nacimiento de Pedro Cieza de León, cronista de Indias (1518-1554). XIX Jornadas de Historia en Llerena. Sociedad Extremeña de Historia. Sociedad Extremeña de Historia, 2018, pàg. 297–315.
  2. Troncoso, Rafael; Mas, Margarita «La práctica del poder moderador durante el reinado de Amadeo I de Saboya». Revista de estudios políticos, 55, 1987, pàg. 237–272. ISSN: 0048-7694.
  3. Higueras Castañeda, Eduardo «La desilusión monárquica del Partido Progresista: trono y democracia en el discurso radical del Sexenio (1868-1873)». Pasado y memoria: Revista de historia contemporánea, 18, 2019, pàg. 39–62. ISSN: 1579-3311.
  4. Valle, José del; Lauria, Daniela; Oroño, Mariela; Rojas, Darío. Autorretrato de un idioma: Crestomatía glotopolítica del español (en castellà). Lengua de Trapo, 2021-04-16. ISBN 978-84-8381-261-7. 
  5. Anguera Nolla, Pere «Carlisme i reivindicació catalana a la tercera guerra». Millars: espai i història, 2000, pàg. 159–175. ISSN: 2340-4809.

Enllaços externs[modifica]