Antonio de Ríos Rosas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Detall del mausoleu de Ríos Rosas a Madrid (P. Estany, 1905).

Antonio de los Ríos Rosas (Ronda, 16 de març de 1812Madrid, 3 de novembre de 1873), jurista i polític espanyol. Fou elegit President de la Cambra del Congrés dels Diputats durant les Legislatures de 1863-1864, 1865-1866 i 1872.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ríos Rosas era llicenciat en Dret per la Universitat de Granada i va accedir per vegada primera a les Corts Generals com a Diputat per la província de Màlaga el 1836. Contrari a les maniobres del General Espartero durant la Regència de Maria Cristina, se li va va oposar frontalment a partir de 1840. Amb la caiguda del general i la majoria d'edat d'Isabel II, va ser nomenat membre del Consell Reial.

Al llarg dels anys va evolucionar cap a posicions menys absolutistes i més properes al moderantismo democràtic, oposant-se també a Narváez en la Dècada Moderada, si bé també es va oposar fermament a les modificacions constitucionals que es proposaven des del Govern del Bienni Progressista, més proper a la vella doctrina de la sobirania compartida entre la Corona i les Corts. Amb l'arribada de Leopoldo O'Donnell al poder en els governs de la Unió Liberal, se li va encarregar la redacció de l'Acta Addicional per tal de fer més liberal la restaurada Constitució de 1845 i va ser nomenat Ministre de Governació el 14 de juliol de 1856 al primer govern, encara que va cessar a l'octubre del mateix any. Jurista de gran prestigi, el 1852 ingressa en la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Posteriorment va ser ambaixador d'Espanya a Roma i va portar el pes de les negociacions per restablir les relacions diplomàtiques amb la Santa Seu i posar de nou en vigor el Concordat de 1851. A partir de 1861 es va separant de la línia d'O'Donnell i el 1863 fou nomenat President del Congrés dels Diputats en els moments més crítics de la Unió Liberal, ingressant a la Reial Acadèmia Espanyola i sent escollit President de l'Ateneo de Madrid. Durant dos anys fou bandejat per Narváez a Canàries.

Després de la caiguda de la monarquia, durant el Sexenni Democràtic va ser nomenat membre del Consell d'Estat i es va mantenir dins dels moderats allunyat de les temptacions republicanes i va recolzar l'elecció de Amadeu de Savoia com a Rei d'Espanya. Però el fracàs d'aquesta experiència i l'adveniment de la primera república el van apropar a les tesis d'Emilio Castelar (republicanisme unitari) enfront de les de Francesc Pi i Margall (republicanisme federal), molt més radicals; encara que en discrepava pel que fa a les qüestions religioses. Va morir a Madrid mancat de recursos.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio de Ríos Rosas