Nicolás María Rivero

Nicolás María Rivero (Morón de la Frontera 1814 - Madrid 1878) fou un polític demòcrata espanyol. No se sap qui van ser els seus pares biològics, i va ser adoptat per uns humils artesans en una casa d'expòsits de Morón. Llicenciat en Medicina i Dret, a les eleccions de finals de 1846 va ser escollit diputat per Écija del Partit Progressista dintre de la seva minoria demòcrata; va ser el primer alcalde de Madrid pertanyent al Partit Democràtic.

Va destacar com jurisconsult i orador, va ser diputat en diverses ocasions i va col·laborar en la fundació del Partit Democràtic en 1849, del que en va ser nomenat cap. Va intervenir en les Corts Constituents de 1855. Rivero va resultar escollit i fou l'únic representant del partit democràtic en el Congrés de 1858 a gener de 1863, quan Estanislau Figueras va obtenir també un escó, i va destacar especialment pels seus primers discursos, en els quals va criticar amb duresa la clausura de les Corts del Bienni per part de Leopoldo O'Donnell i va atacar violentament el pressupost de la casa real; va dirigir La Discusión fins a 1864, quan el va substituir Francesc Pi i Margall; va figurar en la preparació de la Revolució de 1868. Va ser alcalde de Madrid (1868 - 1870) i president de les Corts Constituents de 1869 que van elaborar la Constitució. En 1870 va ocupar el Ministeri de la Governació reprimint les revoltes socials dels jornalers i republicans andalusos. President del Congrés durant el regnat de Amadeu I (per al qual va donar la seva candidatura); va donar la proclamació de la Primera República Espanyola i va codirigir la fracassada revolta radical contra els federals a Madrid (23 d'abril de 1873), pel que es va haver d'exiliar.

Font

• Diccionario de Historia de España. Madrid: Istmo, 2003.
• Castro C., Estudio biográfico de D. Nicolás María Rivero, Madrid 1915.