Fernando Álvarez Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFernando Álvarez Martínez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1814 Modifica el valor a Wikidata
Medina de Pomar (província de Burgos) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 novembre 1883 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Madrid
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Gràcia i Justícia
interí
15 d'octubre de 1857 – 25 d'octubre de 1857

17 de gener de 1864 – 1 de març de 1864
  President del Congrés dels Diputats
8 de març de 1865 – 28 de desembre de 1865
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat
Membre de

Fernando Álvarez Martínez (Medina de Pomar, 30 de maig de 1814 - Madrid, 6 de novembre de 1883) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia[modifica]

Estudia Filosofia en Burgos i Dret en Valladolid, i va lluitar a la primera guerra carlina en la Companyia Minerva, dirigida per Claudio Moyano Samaniego. En 1843 és nomenat Sotssecretari del Ministeri de Gracia i Justícia.[1]

Des de 1844 fou elegit diputat a Corts per Burgos adscrit al Partit Moderat.[2] En 1857 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, de la que en serà secretari del 1878 fins a la seva mort.[3] En 1840 fou nomenat secretari de l'Ateneo de Madrid. També va publicar articles a l'Enciclopedia Española de Derecho y Administración, dirigida per Lorenzo Arrazola.

Ja a l'octubre de 1857 ocupa interinament la cartera de Gracia i Justícia durant el curt govern de Francisco Armero Peñaranda, i que ocuparà de forma titular entre gener i març de 1864 en el gabinet de Lorenzo Arrazola García. En març de 1865 fou designat president del Congrés dels Diputats, càrrec que ocuparà fins a juliol del mateix any. A les eleccions generals espanyoles de 1869 fou elegit diputat per Briviesca, però dimití al cap de poc.

Amb la restauració borbònica fou escollit novament diputat pel districte de Villarcayo a les eleccions generals espanyoles de 1876, i és nomenat president del Tribunal de Comptes fins a la seva defunció.

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Seijas Lozano
Rafael Monares Cebrián
Ministre de Gràcia i Justícia

(octubre) 1857
(gener-març) 1864
Succeït per:
Joaquín José Casaus
Luis Mayans y Enríquez de Navarra
Precedit per:
Martín Belda y Mencía del Barrio
President del Congrés dels Diputats

(març-desembre) 1865
Succeït per:
Antonio de Ríos Rosas
Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 26

1857-1883
Succeït per:
Alejandro Pidal y Mon