Francisco Martínez de la Rosa
| Francisco Martínez de la Rosa | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 28 de febrer de 1822 – 5 d'agost de 1822 |
|
| Precedit per | Ramón López Pelegrín |
| Succeït per | Evaristo San Miguel y Valledor |
|
|
|
| Mandat 15 de gener de 1834 – 7 de juny de 1835 |
|
| Precedit per | Francisco Cea Bermúdez |
| Succeït per | José María Queipo de Llano |
|
|
|
| Naixement | 10 de març de 1787 Granada, Espanya |
| Mort | 7 de febrer de 1862 (als 74 anys) Madrid, Espanya |
| Partit polític | Partit Moderat |
| Professió | Poeta, dramaturg, polític i diplomàtic |
.svg){kind=small}
Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo (Granada, Espanya 1787 - Madrid, Espanya 1862) fou un poeta, polític i dramaturg espanyol, fou President del consell de Ministres d'Espanya (1834-1835).
[modifica] Infància i estudis
Va néixer el 10 de març del 1787 a Granada, al sud d'Espanya. Era d'una família acomodada, va estudiar a l'escola José Garcipérez de Vargas, on es va revelar com a superdotat, per això va tenir el privilegi d'ingressar amb dotze anys a la Universitat de Granada, on es va llicenciar i doctorar en dret civil el 1804.
[modifica] Vida laboral i política
El 17 d'abril del 1805 es va estrenar com a catedràtic de Filosofia Moral a Granada. Iniciada la Guerra del Francès, va fundar el Diario de Granada el 1808, i es va encarregar d'una missió diplomàtica a Gibraltar i Londres. Ja formava part del Partit Liberal i va ser diputat a les Corts de Cadis i vocal de la comissió de llibertat d'impremta. Al cap d'un temps escriu una comèdia: "Lo que puede un empleo" (1812), que va ser estrenada a Cadis, també va escriure: "La vidua de Padilla" (1814). Va publicar el tractat polític "La revolució actual d'Espanya" (1813). Durant la restauració absolutista de 1814 va ser detingut a Madrid, l'11 de maig d'aquell any, i va ser desterrat, malalt, a l'illa de La Gomera (Illes Canàries). Al triunfar Rafael del Riego el 1820 va ser alliberat i durant el Trienni liberal va mostrar-se un liberal moderat, pel que fou anomeenat satíricament «pastelero» i «Rosita la pastelera» pel setmanari El Zurriago (1821 - 1823) a causa de les seves nombroses compondendes polítiques.
Va ser diputat a les Corts per Granada (1820 - 1822), va ingressar a la Societat de l'Anell el 30 de novembre del 1821, societat partidaria d'una transacció amb la corona i de revisar la Constitució Espanyola de 1812. Secretari de la Diputació permanent a les Corts el (1822 - 1822), càrrec que va deixar per insults del poble.
Va ser Secretari d'estat del 28 de febrer del 1822 fins el 5 d'agost del mateix any, va dimitir pel fracàs dels fets involucionistes del 7 de juliol. Conseller d'estat (1823 - 1823). Va emigrar a París i va publicar diverses obres literàries, entre elles: Edipo (1829) i Morayama (1829). A finals del 1831 va tornar a Madrid, i va continuar escrivint. Durant la regència de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va buscar el suport del Partit Liberal per a defendre els drets dinàstics durant de minoria d'edat d'Isabel II. Va ser nomenat President del consell de Ministres i Ministre d'estat espanyol, des del 15 de gener del 1834 fins el 15 de juny de 1835. Va ser diputat per Granada, Segòvia i Oviedo, (1837 - 1862). Va tornar a estar exiliat novament a París durant la regència de Baldomero Espartero, va ser Ministre d'estat (1844 - 1846), durant el govern de Narváez. Va ser ambaixador de París i de Roma (1848 - 1849), va tornar a ser Ministre d'estat (1857 - 1858).
Va morir a Madrid, Espanya, el 7 de febrer de 1862, als 74 anys.
| Precedit per: Rei d'Espanya Isabel II |
President del Govern Espanyol 15 de gener de 1834 - 15 de juny de 1835 |
Succeït per: José Maria Queipo de Llano Ruiz de Saravia |
