Francisco Martínez de la Rosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francisco Martínez de la Rosa
Francisco Martínez de la Rosa

Mandat
28 de febrer de 1822 – 5 d'agost de 1822
Precedit per Ramón López Pelegrín
Succeït per Evaristo San Miguel y Valledor

Mandat
15 de gener de 1834 – 7 de juny de 1835
Precedit per Francisco Cea Bermúdez
Succeït per José María Queipo de Llano

Naixement 10 de març de 1787
Granada, Espanya
Mort 7 de febrer de 1862 (als 74 anys)
Madrid, Espanya
Partit polític Partit Moderat
Professió Poeta, dramaturg, polític i diplomàtic

Francisco de Paula Martínez de la Rosa Berdejo Gómez y Arroyo (Granada, 10 de març del 1787 - Madrid, 7 de febrer de 1862) fou un poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya (1834-1835).

Infància i estudis[modifica | modifica el codi]

Fill d'una família acomodada, va estudiar a l'escola José Garcipérez de Vargas, on es va revelar com a superdotat, per això va tenir el privilegi d'ingressar amb dotze anys a la Universitat de Granada, on es va llicenciar i doctorar en dret civil el 1804.

Vida laboral i política[modifica | modifica el codi]

El 17 d'abril del 1805 es va estrenar com a catedràtic de Filosofia Moral a Granada. Iniciada la Guerra del Francès, va fundar el Diario de Granada el 1808, i es va encarregar d'una missió diplomàtica a Gibraltar i Londres. Ja formava part del Partit Liberal i va ser diputat a les Corts de Cadis i vocal de la comissió de llibertat d'impremta. Al cap d'un temps va escriure una comèdia: Lo que puede un empleo (1812), que es va estrenar a Cadis, i també va escriure: La vidua de Padilla (1814). Va publicar el tractat polític La revolució actual d'Espanya (1813). Durant la restauració absolutista de 1814 va ser detingut a Madrid, l'11 de maig d'aquell any, i va ser desterrat, malalt, a l'illa de La Gomera (Illes Canàries). En triomfar Rafael del Riego el 1820, va ser alliberat i durant el Trienni liberal va mostrar-se com un liberal moderat, per la qual cosa fou anomenat satíricament Pastelero i Rosita la pastelera pel setmanari El Zurriago (1821-1823) a causa dels seus nombrosos tripijocs polítics.

Va ser diputat a les Corts per Granada (1820-1822), va ingressar a la Societat de l'Anell el 30 de novembre del 1821, societat partidària d'una transacció amb la corona i de revisar la Constitució Espanyola de 1812. Secretari de la Diputació permanent a les Corts el (1822-1822), càrrec que va deixar per insults del poble.

Va ser secretari d'estat del 28 de febrer del 1822 fins al 5 d'agost del mateix any, va dimitir pel fracàs dels fets involucionistes del 7 de juliol. Conseller d'estat (1823-1823). Va emigrar a París i va publicar diverses obres literàries, entre les quals: Edipo (1829) i Morayama (1829). A finals del 1831 va tornar a Madrid, i va continuar escrivint. Durant la regència de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va buscar el suport del Partit Liberal per defensar els drets dinàstics durant de minoria d'edat d'Isabel II. Va ser nomenat president del Consell de Ministres i ministre d'estat espanyol, des del 15 de gener del 1834 fins al 15 de juny de 1835. Va ser diputat per Granada, Segòvia i Oviedo, (1837-1862). Va tornar a estar exiliat novament a París durant la regència de Baldomero Espartero, va ser ministre d'Estat (1844-1846), durant el govern de Narváez. Va ser ambaixador de París i de Roma (1848-1849), va tornar a ser ministre d'Estat (1857-1858).


Precedit per:
Rei d'Espanya
Isabel II
President del Govern Espanyol
15 de gener de 1834 - 15 de juny de 1835
Succeït per:
José Maria Queipo de Llano Ruiz de Saravia


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Martínez de la Rosa