Rafael del Riego

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rafael del Riego

Retrat del general Rafael del Riego.
Naixement 9 d'abril de 1785
Santa Maria de Tuñas, Astúries
Defunció 7 de novembre de 1823 (als 38 anys)
Madrid
Ocupació Capità General
Cònjuge M. Teresa de Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tineo, Astúries, 9 d'abril de 1785 - Madrid, 7 de novembre de 1823)[1] va ser un general espanyol i polític liberal.

Del Riego va nàixer a Santa Maria de Tuñas a Astúries. Després de graduar-se en la Universitat d'Oviedo el 1807, es va mudar a Madrid, on es va unir a l'exèrcit. En 1808, durant la Guerra del francès va ser pres presoner pels francesos i empresonat a San Lorenzo del Escorial, d'on finalment va escapar.

El 10 de novembre va prendre part en la Batalla d'Espinosa de los Monteros, després de la qual va tornar a ser pres presoner. Tres dies després va ser enviat a França, i més tard alliberat. Va viatjar per Anglaterra i Alemanya, i el 1814 va tornar a Espanya i va tornar a allistar-se, aquesta vegada amb el rang de tinent coronel.

Durant els sis anys de l'Absolutisme de la restauració absolutista de 1814 es va unir a la maçoneria i els liberals en una conspiració contra Ferran VII d'Espanya. En 1819 el rei va formar 10 batallons per a lluitar contra la resistència sud-americana. Riego va prendre el comandament del batalló asturià. Però, després d'arribar a Cadis, junt amb altres oficials va començar un motí l'1 de gener de 1820 i va reivindicar la tornada de la Constitució de 1812. Aquest conflicte és conegut com el Trienni Liberal o Revolució Liberal. Les tropes de Riego van anar per diferents ciutats andaluses amb l'esperança de començar un alçament antimonàrquic, però el poble es mostrà principalment indiferent. Més tard es començaria un alçament a Galícia, i ràpidament es va estendre per tota Espanya. El 7 de març de 1820 el Palau Reial de Madrid va ser rodejat per soldats davall el comandament del General Francisco López Ballesteros, i el 10 de març el Rei va acordar restaurar la constitució.

Estatua dedicada a Rafael del Riego, a Oviedo.

El nou govern progressista va nomenar a Riego mariscal de camp així com capità general de Galícia. Al novembre de 1821 va ser nomenat governador d'Aragó, i es va mudar a Saragossa. El 18 de juny del mateix any es va casar amb la seua neboda, Maria Teresa del Riego i Bustillos. El 4 de setembre de 1821, a causa d'una fallida revolta republicana, va ser erròniament acusat de republicanisme i pres presoner. Tanmateix, la seua popularitat va créixer i es van dur a terme manifestacions sol·licitant el seu alliberament. Al març de 1822 va ser escollit diputat a les Corts Generals, i alliberat de presó.

Al desembre de 1822, en el Congrés de Verona, la Santa Aliança decideix que una Espanya republicana seria un perill a l'equilibri europeu, i França va ser triada per a reintroduir la Monarquia absoluta a Espanya. El 7 d'abril de 1823 l'exèrcit francès va creuar la frontera. Riego va prendre comandament del tercer exèrcit d'operacions i va resistir els invasors. Però el 15 de Setembre va ser traït, i pres presoner en Anquillas, (Jaén). Se'l va traslladar a Madrid. Allí va ser declarat culpable d'alta traïció, ja que va ser un dels membres del Parlament que va votar a favor de prendre el poder del Rei. El 7 de novembre de 1823 Rafael del Riego va ser penjat a la "Plaza de la Cebada" a Madrid.

Actualment el seu retrat és mostrat al palau de les Corts Generals.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Rafael del Riego». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]