Capità general

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cadena de comandament
Latvian platoon at Camp Lejune.jpg
Unitat Núm. de tropes Comandant usual
Esquadra 4 Sotsoficial
Escamot 8–13 Cap d'escamot - Sergent
Secció 26–55 Tinent
Companyia 80–225 capità/major
Batalló 300–1,300 Tinent coronel - Coronel
Regiment/Brigada 3.000–5.000 Coronel - General de Brigada
Divisió 10.000–15.000 General de Divisió
Cos d'exèrcit 20.000–45.000 Tinent General
Grup d'exèrcits 400.000–1.000.000 Capità general
Regió militar 1,000,000–3,000,000 Capità general
Teatre d'operacions 3.000.000–10.000.000 Capità general

El capità general és un grau militar. Segons la categorització de l'OTAN correspon a la Categoria OF-10 de general. Sol ser un grau honorífic. Segons els països s'anomena capità general, mariscal de camp, general de cinc estrelles. El grau de capità general aparegué a Espanya durant el segle XVI. El capità general exercia funcions tant militars com de govern. Inicialment s'utilitzà a Amèrica. Aquest càrrec solia pertànyer als virreis, amb tot i degut a l'extensió dels virregnats, fou necessari nomenar capitans generals perquè actuessin en determinades zones de menor extensió. Amb funcions molt similars a las del virrei. A l'Espanya borbònica s'instituí per mandat de Felip V, degut principalment a l'abolició de les institucions pròpies dels estats de la Corona d'Aragó mitjançant els Decrets de nova planta i a Galícia. Al segle XIX, degut a la redistribució del territori en províncies, al front de les quals hi haurà funcionaris civils, el capità general perd les funcions governatives i resta com comandament suprem d'una regió militar. El grau era temporal i el titular deixava de ser-ho al cessar en el destí. Desapareix del escalafó actiu al mateix temps que les Capitanies Generals.

Situació actual a Espanya[modifica | modifica el codi]

Actualment, a Espanya, només és capità general el rei d'Espanya, que ostenta este grau per la seva condició de cap d'estat i Comandament Suprem, segons la Constitució Espanyola, les Reial ordenances per a les Forces Armades i la modificació de la llei 17/1999. Més que un grau el capità general és una dignitat protocol·lària i sense comandament efectiu. En casos excepcionals tinents generals han estat ascendits a capitans generals, com fou el cas d'Agustín Muñoz Grandes i de Manuel Gutiérrez Mellado. En l'uniforme de capità general de l'exèrcit, s'identifiquen les divises pròpies del comandament suprem: dos bastons creuats en aspa (distintiu tradicional del Comandant en Cap); Amb cinc estrelles de quatre puntes posades en forma de creu, i sobre el conjunt, la Corona Reial. Els respectius comandaments suprems de l'Armada Espanyola i de l'Exèrcit de l'Aire d'Espanya, també es denominen capità general i els ostenta el Rei d'Espanya.

capità general a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Article principal: Capità general de Catalunya

Pels Decrets de Nova Planta, publicat a Catalunya el 16 de gener de 1716, Felip V configurà un règim polític que excloïa la representació de la societat catalana i reforçava la preeminència de les autoritats militars sobre les civils i una assignació quasi sistemàtica del govern dels corregiments (demarcacions substitutòries de les vegueries) a oficials de l'exèrcit del rei. El govern era basat en el dualisme entre capità general i la Reial Audiència de Catalunya (borbònica), però el cap militar era alhora el president del tribunal civil, reunits constituïen el Reial Acord i, a la pràctica governamental, els capitans generals tendiren a reduir l'Audiència a la condició d'òrgan consultiu. Les marcades tensions entre aquestes dues autoritats, dirimides davant del Consell de Castella amb resultats variables, no van modificar el caràcter eminentment forà i la tonalitat sempre repressiva de l'aparell governamental del Principat fins al final de la vigència de la Monarquia Absoluta Borbònica.