Gibraltar
De Viquipèdia
|
|||||
| Lema: Nulli Expugnabilis Hosti (Llatí: No conquerit per l'enemic) |
|||||
 |
|||||
| Idioma | Anglès (oficial), espanyol | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | (Gibraltar) | ||||
| Cap d'Estat | Elisabet II | ||||
| Governador i Comandant en cap |
Sir Robert Fulton | ||||
| Ministre en cap | Peter Caruana | ||||
| Àrea - Total - % d'aigua |
6.5 km² - |
||||
| Població - Total (2003 E) - densitat |
sense classificar (190 if) 27,776 4270/km² |
||||
| Moneda | Lliura de Gibraltar (ISO 4217: GIP) | ||||
| Himne | Gibraltar Anthem | ||||
| Diada | 10 de setembre | ||||
| Fus horari | UTC +1 | ||||
| Domini internet | .gi | ||||
| Codi telefònic | 350 | ||||
Gibraltar és un Territori Britànic d'Ultramar situat al penyal que domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic. Al sud de la Península Ibèrica, el penyal de Gibraltar (en anglès the Rock) és una gran muntanya rocosa que s'alça arran de mar convertida en fortalesa.
La ciutat és un centre bancari i turístic i base de l'Armada Britànica (Royal Navy).
Taula de continguts |
[edita] Història
Gibraltar i Abila (antiga ciutat i promontori en l'actual Ceuta) formaven les anomenades Columnes d'Hèrcules, que els mariners fenicis van marcar amb unes columnes de plata per a assenyalar als pobles mediterranis els límits segurs de navegació.
El nom de Gibraltar (Kalpe per als grecs) prové de l'àrab Djabal Tarik ("muntanya de Tarik") en honor del general musulmà Tarik ibn Ziyad. Vers el 1159 el califa almohade Abd al-Mumin va ordenar la construcció d'una ciutat en aquest lloc al seu fill Yusuf governador de Sevilla. La construcció la van fer Yusuf i el seu germà Uthman governador de Granada i l'arquitecte fou al-Hadidi. El califa la va visitar el novembre del 1160 i fins el gener del 1161.
El 1309 la va conquerir Alonso Pérez de Guzmán conegut com Guzmán el Bueno, per compte de Castella. El 1333 els marínides del Marroc la van reconquerir però la van perdre davant el nasrida de Granada Yusuf III el 1410. El duc de Guzmán de Medina Sidonia la va conquerir definitivament pels castellans el 20 d'agost de 1462, i la va rebre en feu, i els ducs de Medina Sidonia la van posseir fins el 1502 en què el feu va tornar a la corona. El 1540 fou saquejada pel pirata turc Khayr al-Din i per aquesta causa fou fortificada en els següents anys. El 1610 fou el port de sortida dels moriscs expulsats d'Espanya.
Anglaterra i Holanda, dues grans potències marítimes, eren enemigues de l'aspiració de Felip d'Anjou (Felip V) al tron d'Espanya. Al juliol de 1702, durant la Guerra de Successió Espanyola, van arribar a Cadis i van desembarcar a Rota i a El Puerto de Santa María. El 4 d'agost de 1704, una altra esquadra anglesa va prendre Gibraltar. Els seus comandants (Sir George Rooke i el Príncep Jordi) van prendre possessió del Penyal en nom de l'Arxiduc Carles d'Àustria, pretendent al tron d'Espanya. Entre els expedicionaris s'hi trobava un batalló de catalans que va desembarcar a Catalan Bay. Un dels protagonistes d'aquests esdeveniments és el cèlebre Marlborough (anomenat Mambrú pels espanyols). Nou anys més tard, la conquesta es va formalitzar mitjançant el Tractat d'Utrecht (1713), en el qual Espanya cedia al Regne Unit el Penyal amb la condició d'evitar, o en defecte d'això controlar, el contraban cap a Espanya.
Espanya va fer diversos intents de reconquerir aquesta ciutat, en 1727, 1779 fins a 1782, i no va reconèixer l'ocupació d'aquesta zona del seu territori i ho va posar en restitució, establint un límit fronterer entre el Regne Unit i Espanya. El 1783, pel tractat de Versalles, Espanya va acceptar la cessió de la sobirania de Gibraltar al Regne Unit a canvi de la recuperació de Menorca i part de Florida. Tots els intents per recuperar Gibraltar van fracassar a causa de la superioritat anglesa en el mar. L'escriptor espanyol, nascut a Cadis, José Cadalso va morir en un d'aquests intents. Es va establir una frontera i camp militar a Gibraltar. Els gibraltarenys de 1704 s'havien refugiat amb la insígnia del seu municipi a San Roque i al costat d'aquest poble va créixer l'anomenat Los Barrios. Més tard va ser repoblada Algesires (abandonada des de 1369).
Durant la Guerra Civil Espanyola, les tropes britàniques van ocupar l'itsme, que no havia estat cedit a Anglaterra, on hi van construir un aeroport. Les converses mantingudes amb Londres han finalitzat en un acord d'administració conjunta per part d'Espanya i el Regne Unit de les instal·lacions, encara que solament hi ha vols regulars amb aeroports britànics. Durant la Segona Guerra Mundial, Gibraltar va ser la base d'operacions militars britàniques entre l'Atlàntic i el Mediterrani, a més de ser l'únic territori de l'Europa continental que es va mantenir lliure d'ocupació per les forces de l'Eix. Francisco Franco la considerava un afront a la dignitat espanyola. Intentant forçar una devolució va mantenir tancada "la verja" durant gairebé 13 anys, el que va impedir la comunicació directa entre les poblacions a un costat i a l'altre de la frontera. Després de finalitzar la dictadura, de nou es va permetre el pas de viatgers i mercaderies. En l'actualitat els governs espanyols segueixen reclamant la sobirania o cosoberanía del Penyal, però aquesta reclamació sempre ha estat rebutjada pel govern britànic; els habitants de Gibraltar han defensat el seu dret d'autodeterminació, garantit per la Carta de l'ONU en la seva resolució Nº 1514 (XV), i, en referèndums convocats per les autoritats locals, han rebutjat desvincular-se de la sobirania britànica.
[edita] Demografia
Com és propi en un port mediterrani de màxima importància, la població actual de Gibraltar té un origen divers: principalment britànic i espanyol, amb minories d'origen italià, portuguès i maltès; i àrabs i jueus originaris del Marroc i altres països del sud del Mediterrani.
Els ciutadans de Gibraltar reben el nom de "llanitos", possiblement del nom italià Gianni ('Joan'). La variant del dialecte andalús que es parla en la colònia és conegut com a 'llanito'. La llengua oficial és l'anglès, encara que molts parlen també l'espanyol i un dialecte propi (llanito).
Les religions més professades són el catolicisme (76%) el protestantisme (6%), l'anglicanisme, l'islam (6,9%), el judaisme (2,3%), cap o altra 7% (1991).
Gibraltar és un dels territoris més densament poblats del món, amb aproximadament 4.245 persones per km2. La demanda d'espai s'ha solucionat amb l'ocupació de terres al mar, que actualment suposa un terç de la superfície total de la ciutat.
[edita] Economia
Més de 5 milions de turistes visiten Gibraltar cada any. A més, Gibraltar és un centre financer.
[edita] Esport
De la mateixa manera que succeeix amb la resta de territoris que conformen el Regne Unit, Gibraltar disposa de les seves pròpies competicions esportives i de les seves pròpies seleccions nacionals, alguna de les quals competeix oficialment a nivell internacional.
En tractar-se d'un territori britànic, l'esport més destacat és el futbol, que ja es començà a practicar a l'enclavament a finals del segle XIX. Disposa de les seves pròpies competicions. Aquestes són:
- Lliga gibraltarenca de futbol (3 divisions)
- Copa gibraltarenca de futbol
| Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord |  |
 Anglaterra |  Escòcia |  Gal·les |  Irlanda del Nord |
|
Dependències de la Corona:  Guernsey|  Jersey |  illa de Man |
|
Territoris d'ultramar:  Anguilla |  Bermudes |  illes Caiman |  illes Falkland |  illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud |  Gibraltar |  Montserrat |  illes Pitcairn |  Saint Helena |  Territori Britànic de l'Oceà Índic |  illes Turks i Caicos | illes Verges Britàniques |
