Gibraltar
|
Gibraltar
|
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
||||||
| Lema nacional: Nulli Expugnabilis Hosti (No conquerit per l'enemic) |
||||||
| Himne: Gibraltar Anthem |
||||||
 |
||||||
| Capital | Gibraltar 36° 8′ 34″ N, 5° 21′ 10″ O / 36.14278,-5.35278Coord.: 36° 8′ 34″ N, 5° 21′ 10″ O / 36.14278,-5.35278 |
|||||
| Idiomes oficials | Anglès[nb 1] | |||||
| Gentilici | gibraltareny -a | |||||
| Govern | Territori Britànic d'Ultramar | |||||
| Cap d'Estat Governador i Comandant en cap Ministre en cap |
Elisabet II Sir Adrian Johns Fabian Picardo |
|||||
| Superfície | ||||||
| - | Total | 6,5 km2 | ||||
| Població | ||||||
| - | Est. jul. 2010 | 28.877 (214è)[nb 2] | ||||
| - | Cens — | — | ||||
| - | Densitat | 4.270 /km2 (-) | ||||
| Moneda | Lliura de Gibraltar (GIP) |
|||||
| Fus horari | (UTC+1) | |||||
| - | Estiu (DST) | (UTC+2) | ||||
| Domini internet | .gi | |||||
| Codi telefònic | 350 | |||||
|
||||||
Gibraltar és un Territori Britànic d'Ultramar situat al penyal que domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic. Al sud de la Península Ibèrica, el penyal de Gibraltar (en anglès the Rock) és una gran muntanya rocosa que s'alça arran de mar convertida en fortalesa. La ciutat és un centre bancari, turístic i base de l'Armada Britànica (Royal Navy).
Taula de continguts |
Història [modifica]
Gibraltar i Abila (antiga ciutat i promontori en l'actual Ceuta) formaven les anomenades Columnes d'Hèrcules, que els mariners fenicis van marcar amb unes columnes de plata per a assenyalar als pobles mediterranis els límits segurs de navegació.
El nom de Gibraltar (Kalpe per als grecs) prové de l'àrab Djabal Tāriq (muntanya de Tàriq) en honor del general musulmà Tàriq ibn Ziyad. Vers el 1159 el califa almohade Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin va ordenar la construcció d'una ciutat en aquest lloc al seu fill Yússuf governador de Sevilla. La construcció la van fer Yusuf i el seu germà Uthman governador de Granada i l'arquitecte fou al-Hadidi. El califa la va visitar el novembre del 1160 i fins el gener del 1161.
El 1309, Alonso Pérez de Guzmán, Guzmán el Bueno la va conquerir per la Corona de Castella però el 1333 els marínides del Marroc la van reconquerir,[1] i la van perdre definitivament davant el nasrida de Granada Yusuf III el 1410. El duc de Guzmán de Medina Sidonia la va conquerir definitivament pels castellans el 20 d'agost de 1462, i la va rebre en feu, i els ducs de Medina Sidonia la van posseir fins el 1502 en què el feu va tornar a la corona. El 1540 fou saquejada pel pirata turc Khair ed-Din Barba-rossa i per aquesta causa fou fortificada en els següents anys. El 1610 fou el port de sortida dels moriscs expulsats d'Espanya.
Anglaterra i Holanda, dues grans potències marítimes, eren enemigues de l'aspiració de Felip d'Anjou (Felip V) al tron d'Espanya. Al juliol de 1702, durant la Guerra de Successió Espanyola, van arribar a Cadis i van desembarcar a Rota i a El Puerto de Santa María. El 4 d'agost de 1704, una altra esquadra anglesa va prendre[2] Gibraltar. Els seus comandants George Rooke i Jordi de Hessen-Darmstadt van prendre possessió del Penyal en nom de l'Arxiduc Carles d'Àustria, pretendent al tron d'Espanya. Entre els expedicionaris s'hi trobava un batalló de catalans que va desembarcar a Catalan Bay. Un dels protagonistes d'aquests esdeveniments és el cèlebre Marlborough (anomenat Mambrú pels espanyols). Nou anys més tard, la conquesta es va formalitzar mitjançant el Tractat d'Utrecht (1713), en el qual Espanya cedia al Regne Unit el Penyal amb la condició d'evitar, o en defecte d'això controlar, el contraban cap a Espanya.[3][4]
Espanya va fer diversos intents de reconquerir aquesta ciutat, en 1727, 1779 fins a 1782, i no va reconèixer l'ocupació d'aquesta zona del seu territori i ho va posar en restitució, establint un límit fronterer entre el Regne Unit i Espanya. El 1783, pel tractat de Versalles, Espanya va acceptar la cessió de la sobirania de Gibraltar al Regne Unit a canvi de la recuperació de Menorca i part de Florida. Tots els intents per recuperar Gibraltar van fracassar a causa de la superioritat anglesa en el mar. L'escriptor espanyol, nascut a Cadis, José Cadalso va morir en un d'aquests intents. Es va establir una frontera i camp militar a Gibraltar. Els gibraltarenys de 1704 s'havien refugiat amb la insígnia del seu municipi a San Roque i al costat d'aquest poble va créixer l'anomenat Los Barrios. Més tard va ser repoblada Algesires (abandonada des de 1369).
Durant la Guerra Civil Espanyola, les tropes britàniques van ocupar l'itsme, que no havia estat cedit a Anglaterra, on hi van construir un aeroport. Les converses mantingudes amb Londres han finalitzat en un acord d'administració conjunta per part d'Espanya i el Regne Unit de les instal·lacions, encara que solament hi ha vols regulars amb aeroports britànics. Durant la Segona Guerra Mundial, Gibraltar va ser la base d'operacions militars britàniques entre l'Atlàntic i el Mediterrani, a més de ser l'únic territori de l'Europa continental que es va mantenir lliure d'ocupació per les forces de l'Eix. Francisco Franco la considerava un afront a la dignitat espanyola. Intentant forçar una devolució va mantenir tancada "la verja" durant gairebé 13 anys, el que va impedir la comunicació directa entre les poblacions a un costat i a l'altre de la frontera. Després de finalitzar la dictadura, de nou es va permetre el pas de viatgers i mercaderies.
En l'actualitat els governs espanyols segueixen reclamant la sobirania o cosoberania del Penyal, que figura a la llista de les Nacions Unides de territoris no autònoms; no obstant això, aquesta reclamació sempre ha estat rebutjada pel govern britànic. Els habitants de Gibraltar han defensat el seu dret d'autodeterminació i, en referèndums convocats per les autoritats locals, han rebutjat de manera àmpliament majoritària desvincular-se de la sobirania britànica.
Demografia [modifica]
Com és propi en un port mediterrani de màxima importància, la població actual de Gibraltar té un origen divers: principalment britànic i espanyol, amb minories d'origen italià, portuguès i maltès; i àrabs i jueus originaris del Marroc i altres països del sud del Mediterrani.
Els ciutadans de Gibraltar reben el nom de "llanitos", possiblement del nom italià Gianni ('Joan'). La variant del dialecte andalús que es parla en la colònia és conegut com a llanito. La llengua oficial és l'anglès, encara que molts parlen també l'espanyol i un dialecte propi (llanito).
Les religions més professades són el catolicisme (76%) el protestantisme (6%), l'anglicanisme, l'islam (6,9%), el judaisme (2,3%), cap o altra 7% (1991).
Gibraltar és un dels territoris més densament poblats del món, amb aproximadament 4.245 persones per km2. La demanda d'espai s'ha solucionat amb l'ocupació de terres al mar, que actualment suposa un terç de la superfície total de la ciutat.
Economia [modifica]
Més de 5 milions de turistes visiten Gibraltar cada any. A més, Gibraltar és un centre financer.
Esport [modifica]
De la mateixa manera que succeeix amb la resta de territoris que conformen el Regne Unit, Gibraltar disposa de les seves pròpies competicions esportives i de les seves pròpies seleccions nacionals, alguna de les quals competeix oficialment a nivell internacional.
En tractar-se d'un territori britànic, l'esport més destacat és el futbol, que ja es començà a practicar a l'enclavament a finals del segle XIX. Disposa de la seva pròpia competició amb tres divisions, així com la seva selecció de futbol. L'1 d'octubre del 2012, el comitè executiu de la UEFA, reunit a Sant Petersburg, va acceptar a Gibraltar com a membre provisional.
Comunicacions [modifica]
Gibraltar té una transferència telefònica digital amb el suport d'una fibra òptica i una infraestructura de coure, l'operador de telefonia Gibtelecom també opera una xarxa GSM. La connectivitat a Internet està disponible a través de la xarxa fixa. L'operador local de CTS és el desplegament de WiMAX.
La línia directa internacional (IDD) és proveïda, i a Gibraltar la Unió Internacional de Telecomunicacions li va assignar el codi d'accés +350. Açò ha estat universalment vàlid des del 10 de febrer de 2007, quan la disputa de telecomunicacions amb l'estat espanyol es va resoldre.
Articles relacionats [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ (castellà) Richard Fletcher, La España mora, p. 181
- ↑ Pierre Vilar, Història de Catalunya, v.7, p.490
- ↑ Alcoberro, Agustí. «El primer conflicte global». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.20-23. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Casas, Sònia. «Les 5 causes de la derrota». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.46-47. ISSN: 1695-2014.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gibraltar |
| Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord |  |
 Anglaterra |  Escòcia |  Gal·les | Irlanda del Nord |
|
Dependències de la Corona:  Guernsey |  Jersey |  Illa de Man |
|
Territoris Britànics d'Ultramar:  Anguilla |  Bermudes |  illes Caiman |  illes Falkland |  illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud |  Gibraltar |  Montserrat |  illes Pitcairn |  Saint Helena |  Territori Britànic de l'Oceà Índic |  illes Turks i Caicos |  illes Verges Britàniques |
