Unió d'Associacions Europees de Futbol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: UEFA)
Infotaula d'organitzacióUnió d'Associacions Europees de Futbol
Union of European Football Associations
Union des Associations Européennes de Football
Vereinigung Europäischer Fußballverbände
(en) Union of European Football Associations
(fr) Union des associations européennes de football
(de) Union der europäischen Fußballverbände Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Seu de la UEFA a Nyon, Suïssa Modifica el valor a Wikidata

LemaWe care about football Modifica el valor a Wikidata
HimneHimne de la Lliga de Campions de la UEFA Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUEFA, ΟΥΕΦΑ, УЕФА, УЕФА, УЕФА, УЕФА, УЄФА, УЕФА, 歐洲足協, 歐洲足總, 欧足联, 歐洲足協, یوفا, یوئیفا, УЕФА, УЕФА, УЕФА, УЕФА, یوفا i يويفا Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització esportiva internacional
federació de futbol
organització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialfrancès, anglès i alemany Modifica el valor a Wikidata
Creació15 juny 1954, Basilea Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Esportfutbol
futbol sala
futbol platja Modifica el valor a Wikidata
ÀmbitEuropa
Membre deFIFA Modifica el valor a Wikidata
Membres55 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAleksander Čeferin (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalTheodore Theodoridis (en) Tradueix (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuFIFA Modifica el valor a Wikidata
Filial

Lloc webuefa.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: uefa Twitter (X): UEFA Instagram: uefa_official LinkedIn: uefa Youtube: UCyGa1YEx9ST66rYrJTGIKOw Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA) (en anglès Union of European Football Associations, en francès Union des Associations Européennes de Football, en alemany Vereinigung Europäischer Fußballverbände), és l'organisme encarregat de governar el futbol a Europa. Està integrat per les diverses federacions del continent, organitza les diverses competicions entre federacions i clubs europeus, així com els premis i drets de televisió d'aquestes competicions. És una de les sis confederacions continentals que componen la FIFA.

Història[modifica]

La UEFA va ser inaugurada el 15 de juny de 1954 a Basilea, Suïssa, després d'una consulta entre les associacions italiana, francesa i belga.[1] A la reunió fundacional hi van ser presents 25 membres. No obstant això, altres 6 associacions que no estaven presents van ser reconegudes com a membres fundadors, de manera que el total d'associacions fundadores va ascendir a 31.[1] La UEFA va arribar a tenir més de 50 membres a mitjans de la dècada dels noranta, ja que van néixer noves associacions arran de la fragmentació de la Unió Soviètica, Iugoslàvia i Txecoslovàquia als seus estats constituents.

La seu principal de la UEFA després de la seva fundació era a París, però es va traslladar a Berna el 1960. El 1995 es va traslladar a Nyon (Suïssa), on va funcionar en oficines temporals fins al 1999, mentre es construïa l'actual seu de l'organització.[2]

La pertinença a la UEFA coincideix majoritàriament amb el reconeixement com a país sobirà a Europa (48 dels 55 membres són Estats sobirans membres de l'ONU), encara que hi ha algunes excepcions. Un Estat membre de l'ONU (Mònaco) i un Estat observador de l'ONU (Ciutat del Vaticà) no en són membres. Alguns membres de la UEFA no són estats sobirans, però formen part d'un Estat sobirà més ampli reconegut en el context del dret internacional. Entre ells es troben Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia i Gal·les (països constituents del Regne Unit), Gibraltar (Territori Britànic d'Ultramar), les illes Fèroe (país constituent dins del Regne de Dinamarca), i Kosovo (estat amb reconeixement limitat). Tanmateix, en el context d'aquests països, les funcions governamentals relatives a l'esport tendeixen a dur-se a terme a nivell territorial coterrani amb l'entitat membre de la UEFA.

Alguns membres de la UEFA són Estats transcontinentals (Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, Kazakhstan, Rússia i Turquia) i altres es consideren part d'Europa tant culturalment com políticament (Xipre). Els països que havien estat membres de la Confederació Asiàtica de Futbol (AFC) també van ser admesos a l'associació europea de futbol, com Israel (perquè havia estat expulsat del grup de l'AFC el 1974) i Kazakhstan.

Algunes associacions membres de la UEFA permeten que equips de fora del territori principal de la seva associació participin a la seva competició "nacional". L'AS Mònaco, per exemple, participa a la Lliga francesa (encara que és una entitat sobirana independent); els clubs gal·lesos Cardiff City, Swansea City i Newport County A.F.C. participen a la Lliga anglesa; el Derry City, situat a Irlanda del Nord, juga a la Lliga d'Irlanda, amb seu a la República d'Irlanda, i els 7 equips autòctons de Liechtenstein juguen a les Lligues suïsses, ja que Liechtenstein no té lliga interna i només té una competició de copa.[3]

Membres[modifica]

Codi Associació Selecció nacional Any fundat Afiliació a la
FIFA
Afiliació a la
UEFA
ALB  Albània Albània 1930 1932 1954
GER  Alemanya Alemanya 1900 1904 1954
AND  Andorra Andorra 1994 1996 1996
ENG  Anglaterra Anglaterra 1863 1905 1954
ARM  Armènia Armènia 1992 1992 1992
ALB  Àustria Àustria 1904 1905 1954
AZE  Azerbaidjan Azerbaidjan 1992 1994 1994
BLR  Belarús Belarús 1989 1992 1993
BEL  Bèlgica Bèlgica 1895 1904 1954
BIH  Bòsnia i Hercegovina Bòsnia i Hercegovina 1946 1996 1998
BUL  Bulgària Bulgària 1923 1924 1954
CRO  Croàcia Croàcia 1912 1992 1993
DEN  Dinamarca Dinamarca 1889 1904 1954
SCO  Escòcia Escòcia 1873 1910 1954
SVK  Eslovàquia Eslovàquia 1938 1994 1993
SVN  Eslovènia Eslovènia 1920 1992 1992
ESP  Espanya Espanya 1909 1904 1954
EST  Estònia Estònia 1921 1923 1992
FIN  Finlàndia Finlàndia 1907 1908 1954
FRA  França França 1919 1904 1954
WAL  Gal·les Gal·les 1876 1910 1954
GEO  Geòrgia Geòrgia 1990 1992 1992
GIB  Gibraltar Gibraltar 1895 2016 2013
GRE  Grècia Grècia 1926 1927 1954
HUN  Hongria Hongria 1901 1906 1954
FRO  Illes Fèroe Illes Fèroe 1979 1988 1990
IRL  Irlanda Irlanda 1921 1923 1954
NIR  Irlanda del Nord Irlanda del Nord 1880 1911 1954
ISL  Islàndia Islàndia 1947 1947 1954
ISR  Israel Israel 1949 1949 1994
ITA  Itàlia Itàlia 1898 1905 1954
KAZ  Kazakhstan Kazakhstan 1994 1994 2002
KVX  Kosovo Kosovo 2008 2016 2016
LVA  Letònia Letònia 1921 1922 1992
LIE  Liechtenstein Liechtenstein 1934 1974 1974
LTU  Lituània Lituània 1922 1923 1992
LUX  Luxemburg Luxemburg 1908 1910 1954
MLT  Malta Malta 1900 1959 1960
MDA  Moldàvia Moldàvia 1990 1994 1993
MNE  Montenegro Montenegro 1931 2007 2007
MKD  Macedònia Macedònia 1926 1994 1994
NOR  Noruega Noruega 1902 1908 1954
NED  Països Baixos Països Baixos 1889 1904 1954
POL  Polònia Polònia 1919 1923 1954
POR  Portugal Portugal 1914 1923 1954
CZE  República Txeca República Txeca 1901 1907 1954
ROU  Romania Romania 1909 1923 1954
RUS  Rússia Rússia 1912 1912 1954
SMR  San Marino San Marino 1931 1988 1988
SRB  Sèrbia Sèrbia 1919 1923 1954
SWE  Suècia Suècia 1904 1904 1954
SUI  Suïssa Suïssa 1895 1904 1954
TUR  Turquia Turquia 1923 1923 1962
UKR  Ucraïna Ucraïna 1991 1992 1992
CYP  Xipre Xipre 1934 1948 1962

Membres antics[modifica]

No membre[modifica]

Hi ha diverses seleccions nacionals a Europa que no són membres de la UEFA. Moltes d'elles estan en canvi afiliades a CONIFA.

Secretaris generals de la UEFA[modifica]

Nom País Temps
Henri Delaunay França França 1954–1955
Pierre Delaunay França França 1955–1960
Hans Bangerter  Suïssa 1960–1989
Gerhard Aigner Alemanya Alemanya 1989–2003
Lars-Christer Olsson Suècia Suècia 2003–2007
Gianni Infantino Itàlia Itàlia 2007 (interí)
David Taylor Escòcia Escòcia 2007-2009
Gianni Infantino Itàlia Itàlia 2009-2016
Theodore Theodoridis Grècia Grècia 2016-

Presidents de la UEFA[modifica]

L'actual president (i setè de la història) és l'eslovè Aleksander Čeferin, que va accedir al càrrec el 2016.

Competicions que organitza[modifica]

Les principals competicions regides per la UEFA són:

Classificats de la UEFA per als diversos Mundials[modifica]

Tretze dels 56 membres de la CAF s'han classificat per a la Copa del Món.

Llegenda
  •       1r – Campió
  •       2n – Subcampió
  •       3r – Tercer lloc
  •       4t – Quart lloc
  • QF – Quarts de Final
  • R1 – Ronda 1
  • R2 – Ronda 2
  • FG – Fase de grups
  • — No es va classificar
  • × — No va entrar / es va retirar / Prohibit
  • — Amfitrions
Equip 1930

(13)
1934

(16)
1938

(15)
1950

(13)
1954

(16)
1958

(16)
1962

(16)
1966

(16)
1970

(16)
1974

(16)
1978

(16)
1982

(24)
1986

(24)
1990

(24)
1994

(24)
1998

(32)
2002


(32)
2006

(32)
2010

(32)
2014

(32)
2018

(32)
2022

(32)
2026



(48)
Total
 Alemanya[wc 1] × 3r R1
10th
× 1r 4t QF
7th
2n 3r 1r R2
2n 2n 1r QF
QF
2n 3rd 3r 1r R1
22è
19
 Alemanya Oriental[wc 1] Part d'Alemanya × × R2
Part d'Alemanya 1
 Anglaterra × × × R1
8th
QF
R1
11è
QF
1r QF
R2
QF
4t R16
QF
QF
R16
13è
R1
26è
4t 15
 Àustria × 4th ×[wc 2] × 3r R1
15è
× R2
R2
R1
18è
R1
23è
7
 Bèlgica R1
11è
R1
15è
R1
13è
× R1
12è
R1
10è
R2
10è
4t R16
11è
R16
11è
R1
19è
R16
14è
QF
3r 13
 Bòsnia i Hercegovina Part de Iugoslàvia × R1
20è
1
 Bulgària × × R1
15è
R1
15è
R1
13è
R1
12è
R16
15è
4t R1
29è
7
 Croàcia Part de Iugoslàvia × 3r R1
23è
R1
22è
R1
19è
2n 5
 Dinamarca × × × × × × R16
QF
R16
10è
R1
24è
R16
11è
5
 Escòcia × × × •• R1
15è
R1
14è
R1
R1
11è
R1
15è
R1
19è
R1
18è
R1
27è
8
 Eslovàquia Part de Txecoslovàquia R16
16è
1
 Eslovènia Part de Iugoslàvia × R1
30è
R1
18è
2
 Espanya × QF
× 4t R1
12è
R1
10è
R1
10è
R2
12è
QF
R16
10è
QF
R1
17è
QF
5th
R16
1st R1
23è
R16
10è
15
 França R1
R1
QF
R1
11è
3r R1
13è
R1
12è
4t 3r 1r R1
28è
2n R1
29è
QF
1r 15
 Gal·les × × × QF
1
 Grècia × × R1
24è
R1
25è
R16
13è
3
 Hongria × QF
2n × 2n R1
10è
QF
5th
QF
R1
15è
R1
14è
R1
18è
9
 Islàndia × × × × × × × × R1
28è
1
 Israel[wc 3] × R1
12è
1
 Itàlia × 1r 1r R1
R1
10è
R1
R1
2n R1
10è
4t 1r R16
12è
3r 2n QF
R16
15è
1r R1
26è
R1
22è
18
 Irlanda del Nord × × × QF
8th
R2
9th
R1
21st
3
 Noruega × × R1
12è
× R1
17è
R16
15è
3
 Països Baixos × R1
T-9th
R1
14th
× × 2n 2n R16
15è
QF
4t R16
11è
2n 3r 10
 Polònia × R1
11è
× × 3r R2
3rd R16
14è
R1
25th
R1
21è
R1
25è
8
 Portugal × 3rd R1
17th
R1
21è
4t R16
11è
R1
18è
R16
13è
7
 Irlanda[wc 4] × QF
R16
16è
R16
12è
3
 República Txeca[wc 1] × 2n QF
× R1
14è
R1
2n R1
15è
R1
19è
QF
R1
20è
9
 Romania R1
R1
12è
R1
× R1
10è
R16
12è
QF
R16
11è
7
 Rússia[wc 5] × × × × × QF
QF
4t QF
R2
R16
10è
R1
17th
R1
18è
R1
22è
R1
24è
QF
11
 Sèrbia[wc 1] 4t[wc 6] R1
QF
QF
4t R2
R1
16è
QF
× R16
10è
R1
32è
R1
23è
R1
23è
12
 Suècia × QF
4t 3r 2n R1
9th
R2
R1
13th
R1
21è
3r R16
13è
R16
14è
QF
12
 Suïssa × QF
QF
R1
QF
R1
16è
R1
16è
R16
15è
R16
10è
R1
19è
R16
11è
R16
14è
11
 Turquia × × × •• R1
× 3r 2
 Ucraïna[wc 5] Part de la Unió Soviètica × QF
1
Total 4 12 13 6 12 12 10 10 9 9 10 14 14 14 13 15 15 14 13 13 13 13 TBD

Notes

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 La FIFA considera que la selecció nacional de Rússia succeeix a l'URSS, la selecció nacional de Sèrbia succeeix Iugoslàvia / Sèrbia i Montenegro, la selecció nacional de la República Txeca succeeix Txecoslovàquia i la selecció nacional d'Alemanya succeeix Alemanya Occidental i Alemanya de l'Est.
  2. Àustria es va classificar el 1938, però es va retirar per jugar com a part d'Alemanya després de ser annexionada.
  3. Israel competed as Eretz Yisrael el 1934 i el 1938, amb un equip format exclusivament per futbolistes jueus i britànics del Mandat de Palestina.
  4. La República d'Irlanda va competir com a Estat Lliure Irlandès el 1934 i després l'Irlanda el 1938 i el 1950
  5. 5,0 5,1 El millor resultat de Rússia són els quarts de final del 2018. Tot i això, la FIFA considera Rússia com l'equip successor de l'URSS.
  6. El 1930 no hi va haver cap partir oficial al tercer lloc; Els EUA i Iugoslàvia van perder a les semifinals. Actualment, la FIFA reconeix els EUA Arxivat 2015-02-28 a Wayback Machine. com el tercer lloc i Iugoslàvia Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine. com a quart lloc, utilitzant els registres generals dels equips de la Copa Mundial de la FIFA de 1930 Arxivat 2010-01-06 a Wayback Machine.

Classificació dels estadis[modifica]

La UEFA estableix una classificació dels estadis -a partir d'un seguit de criteris- que serveix posteriorment per determinar quins estadis poden acollir cada competició o final. Aquesta classificació té diversos nivells que van de les 0 a les 5 estrelles. Les finals del Campionat d'Europa i de la Lliga de Campions de la UEFA només es poden disputar als estadis 5 estrelles, mentre que per poder acollir finals de la Copa de la UEFA almenys han de ser estadis 4 estrelles.

Els criteris tenen en compte qüestions com la capacitat, la mida del terreny de joc, els vestidors, els elements tècnics, els accessos a l'estadi, la capacitat d'allotjament propera, i d'altres.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «60 years at the heart of football» (en anglès). UEFA. Arxivat de l'original el 11 març 2022.
  2. UEFA.com. «UEFA marks ten years at headquarters» (en anglès), 02-10-2009. [Consulta: 13 octubre 2022].
  3. «Bolavip US - Sports News | NBA, NFL, MLB, MLS, NHL». [Consulta: 13 octubre 2022].
  4. «Jersey: Uefa congress rejects application to become international football nation», 26-02-2018. [Consulta: 14 juny 2020].
  5. Homewood, Brian «Danish FA supports Greenland's bid to join UEFA, FIFA» (en anglès). U.K. [Consulta: 14 juny 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió d'Associacions Europees de Futbol