Lliga Europa de la UEFA

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Soccerball current event.svg Esdeveniment en curs
Vegeu UEFA Europa League 2011-2012.

La Lliga Europa de la UEFA (oficialment en anglès: UEFA Europa League), abans coneguda com a Copa de la UEFA ha estat històricament la tercera competició europea de futbol en importància per a clubs, i des de l'any 2000 la segona (després de la desaparició de la Recopa d'Europa).

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1971 la UEFA agafà el control de la Copa de les Ciutats en Fires. La competició canvià de format i de nom esdevenint l'actual Copa de la UEFA. Hi prenien part els tres equips més ben classificats de les diverses lligues estatals excepte el campió de lliga, que anava a la Copa d'Europa, i el campió de copa, que anava a la Recopa d'Europa.

L'any 1999 la UEFA reestructurà les diverses competicions continentals i la Copa de la UEFA esdevingué la segona competició europea. Des de llavors, els guanyadors de les copes nacionals també han entrat a la Copa de la UEFA en funció del coeficient atorgat a les diverses lligues. També hi prenen part els equips eliminats a la tercera ronda de la Lliga de Campions i els tercers classificats a la fase de lligueta d'aquesta competició. També hi prenen part els 11 equips campions de la Intertoto i tres representants per Fair Play.

El sistema de competició als seus inicis mantingué el format de la Copa de Fires, en eliminatòries d'anada i tornada. A partir de l'any 1997 la final es passà a disputar a partit únic en camp neutral. A partir del 2004 s'ha introduït una eliminatòria en format de grups a meitat de la competició.

Els guanyadors mantenen el trofeu per un any abans de tornar a la UEFA. Després del seu retorn, el club pot mantenir una rèplica original del trofeu a escala de quatre cinquenes parts de l'original. Els reglaments també estableixen que el trofeu es concedeix a qualsevol club que guanya la Copa de la UEFA tres vegades seguides o cinc vegades, en general, encara que això encara no s'ha produït a partir de 2008.

Des de l'any 2000 el campió s'enfronta al campió de la Lliga de Campions de la UEFA a la Supercopa d'Europa de futbol.

A partir de la temporada 2009-2010, aquesta competició canvià de format i de nom, i passant-se a dir UEFA Europa League.[1][2] La nova competició va absorbir la Copa Intertoto, el tercer nivell de la UEFA.

Accés[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Coeficient UEFA

La qualificació per a la competició es basa en els coeficients de la UEFA, amb més llocs que s'ofereixen a les nacions més reeixides. En general, els llocs es concedeixen als equips que acaben en diversos llocs dels subcampions en la part superior de lligues de primera categoria d'Europa i els guanyadors de les principals competicions de copa. Uns pocs països tenen competicions de copes secundàries, però els únics països que actualment concedeixen un lloc a la Copa de la UEFA mitjançant la seva copa de secundària són Anglaterra i França.

Si l'anterior campió de la Copa de la UEFA, no té dret a prendre part en qualsevol de les actuals competicions de clubs de la UEFA (Lliga de Campions o Copa de la UEFA) en virtut de la seva forma interna, l'administració de la UEFA podrà, a petició de l'associació dels club en qüestió, admetre aquest club a l'actual Copa de la UEFA. La seva participació no serà a costa dels contingents de la seva federació.

La classificació pot ser bastant complicat si es classifica un equip europeu de la competició a través de dues rutes diferents. En tots els casos, si un club té dret a entrar a la Lliga de Campions de la UEFA, aquest lloc té prioritat i el club no entra en la Copa de la UEFA. L'accés a la Copa de la UEFA es concedeix a un altre club. Si es classifica un equip europeu de la competició a través de guanyar una copa i la lliga, la plaça "disponible" per a la Copa de la UEFA serà pel subcampió de copa o bé, l'equip que hagi quedat en el lloc més alt de la lliga, que no hi hagi classificat per a la competició europea, en funció de la normes de la federació nacional.

La classificació per a la Copa de la UEFA també pot ser assolit en altres dues formes:

  • Els onze guanyadors de la tercera ronda de la Intertoto entren a la Copa de la UEFA en la segona ronda de classificació de la temporada.
  • Tres places són donades a les federacions que acaben per sobre d'un cert nivell en la Taula UEFA de Joc Net. La federació situada en primera posició rep automàticament una entrada de Fair Play i les altres dues federacions les guanyen via un sorteig entre totes les altres federacions que troben criteris que qualifiquen. En tots els casos, el destinatari d'un país del Fair Play d'entrada és la més alta posició en l'equip de la taula de Fair Play que la lliga superior del país que no ha qualificat per a Europa.

Més recentment, els clubs que és inutilitzar[Aclariment necessari] de la ronda de classificació i la fase de grups de la Lliga de Campions també poden inscriure's a la Copa de la UEFA, en les diferents etapes.

El format de competició[modifica | modifica el codi]

L'actual format de la competició es va adoptar per primera vegada per a la temporada 2004-05. El canvi més important va ser la introducció d'una fase de grups i dues rondes de classificació en comptes d'un. Altres canvis van ser introduïts per la temporada 2006-07 a causa dels canvis de format a l'Intertoto. La UEFA canvia el format per dotze grups de quatre equips en la segona ronda en lloc dels actuals vuit grups de cinc equips, a partir de la temporada 2009-10.[3]

Formats històrics[modifica | modifica el codi]

La competició ha estat tradicionalment un torneig eliminatori pur. Tots els enllaços són de dues voltes, incloent-hi la final. A partir de 1998 la final es va convertir en un únic partit, però totes les altres eliminatories es varen mantenir en dos partits.

Abans de la temporada 2004-05, el torneig va consistir d'una ronda de classificació, seguit per una sèrie de rondes eliminatòries. Els 16 perdedors en la tercera ronda de classificació de la Lliga de Campions, va entrar a la primera ronda adequada; més endavant en el torneig, als supervivents es va sumar un tercer lloc en el grup de finalistes de la fase de la Lliga de Campions.

Format vigent abans del canvi[modifica | modifica el codi]

La Copa de la UEFA comença amb dues rondes eliminatòries celebrades el juliol i agost. Els participants de les federacions classificades del 18 cap abaix entren a la primera ronda de classificació, i els participants de les federacions classificades del 9è al 18è lloc s'uneixen a ells en la segona ronda de classificació. A més, tres llocs a la primera ronda de classificació es reserven per als guanyadors Joc Net, i onze places en la segona ronda de classificació es reserven per als guanyadors de l'Intertoto.

Als guanyadors de les rondes de classificació s'uneixen els equips de les federacions classificades entre les posicions 1a i 13a. A més, els perdedors en la tercera ronda de classificació de la Lliga de Campions també entrar en aquesta ronda, i un altre lloc està reservat per al campió actual. Hi ha un total de 80 equips en aquesta ronda.

Després de la primera ronda pròpiament dita, els 40 supervivents entren en una fase de grup, on els clubs estan agrupats en vuit grups de cinc equips cadascun. A diferència de la fase de grup de la Lliga de Campions, la Copa de la UEFA es juga en un format de round-Robin, amb cada club que juga dos partits a casa i dos partits a fora. Els tres millors equips en cadascun dels vuit grups, 24 en total, en el qual s'uneixen vuit equips classificats en tercer lloc a la fase de grups de la Lliga de Campions.

Després de la fase de grups hi ha un recés d'hivern. Des d'aquest punt, es reprèn amb eliminatòries, amb dos partits cadascuna que condueixen a l'única final, que se celebra en un terreny neutral, decidit en una reunió de la UEFA a criteris de estadis de quatre estrelles.

Els caps de sèrie s'utilitzen per protegir els equips més forts en les rondes de classificació, primera ronda i la fase de grups.

La majoria dels partits es juguen els dijous per evitar la interferència amb la Lliga de Campions a la qual els partits es duen a terme els dimarts i dimecres. Alguns partits també es juga en dimecres quan la Lliga de Campions no està jugant aquesta setmana. A les primeres etapes de la competició també es pot veure els partits dels dimarts.

Nou format[modifica | modifica el codi]

Des de la temporada 2009-10, la competició s'anomena Lliga Europa de la UEFA (UEFA Europa League) en un intent d'augmentar l'interès per la competició, molt menys atraient que la Lliga de Campions de la UEFA.[4]

Amb el canvi de denominació, s'ha incorporat un nou format consistent en una fase amb 12 grups de quatre equips (en un doble Round Robin) en lloc de vuit grups de cinc equips (en un sol Round Robin). Des dels setzens de final fins a les semifinals es juga a doble partit. La final es juga a partit únic.

L'accés també ha canviat significativament. Les federacions situades entre els llocs 7è i 9è segons es van classificar en el coeficients de la UEFA, envien el guanyador de la copa i altres tres equips a la UEFA Europa League, totes les altres nacions envien un guanyador de la copa i altres dos equips, amb excepció de Liechtenstein, Andorra i San Marino, que només envien un guanyador de la copa. En general, els altres equips són els següents millors classificats en cada un de les lligues nacionals després dels que participen en la Lliga de Campions. No obstant això, França i Anglaterra el més probable és que segueixin utilitzant una plaça per al seu guanyador de la seva Copa de la Lliga. A més, els tres llocs en la primera de les quatre rondes de classificació encara estan reservats per els guanyadors del Joc Net.

En general, la major federació es classifica en els coeficients de la UEFA, els clubs després del seu inici en la qualificació, però cada equip, excepte el campió ha de jugar almenys una ronda classificatòria.

A part dels equips esmentats, altres 15, per l'eliminació a la segona ronda de classificació de la Lliga de Campions entrarà en la quarta i última ronda classificatòria, abans coneguda com la primera ronda, i els 10 perdedors de la Lliga de Campions a la ronda classificatòria 3 s'introduiran directament a la la fase de grups de la UEFA Europa League. Els 12 guanyadors i els 12 finalistes en la fase de grups avançaran a les eliminatòries de la primera ronda, juntament amb els vuit equips que quedin en 3r lloc a la Lliga de Campions. El finalista que perdi per a la competició de copa domèstica encara tindrà dret perquè s'hi entri per a la UEFA Europa League els guanyadors de copa domèstics s'haurien de classificar per la Lliga de Campions.[5]

Igual que la Copa de la UEFA, la Intertoto s'integrará a la UEFA Europa League, com la Copa de Guanyadors de Copa que ha estat des de finals de 1990.

El trofeu[modifica | modifica el codi]

El trofeu pesa 15 quilos, és de plata i descansa sobre un pedestal de marbre groc. Va ser dissenyat i creat en els tallers de Bertoni, a Milà, per a la final de 1972, amb un cost de 23.000 euros. La Copa de la UEFA no té anses, la seva bellesa rau en la seva simplicitat. Just per sobre del pedestal, un grup de jugadors semblen estar lluitant per una pilota. De fet, estan recolzant la Copa octagonal, representada per l'emblema de la UEFA.

Historial[modifica | modifica el codi]

Temporada Campió Finalista
1971/1972 Anglaterra Tottenham Hotspur Anglaterra Wolverhampton Wanderers
1972/1973 Anglaterra Liverpool FC Alemanya Borussia Mönchengladbach
1973/1974 Països Baixos SC Feyenoord Anglaterra Tottenham Hotspur
1974/1975 Alemanya Borussia Mönchengladbach Països Baixos FC Twente
1975/1976 Anglaterra Liverpool FC Bèlgica Club Brugge KV
1976/1977 Itàlia FC Juventus Euskadi Athletic Club de Bilbao
1977/1978 Països Baixos PSV Eindhoven França SC Bastia
1978/1979 Alemanya Borussia Mönchengladbach Sèrbia FK Crvena Zvezda
1979/1980 Alemanya Eintracht Frankfurt Alemanya Borussia Mönchengladbach
1980/1981 Anglaterra Ipswich Town Països Baixos AZ '67 Alkmaar
1981/1982 Suècia IFK Göteborg Alemanya Hamburger SV
1982/1983 Bèlgica RSC Anderlecht Portugal SL Benfica
1983/1984 Anglaterra Tottenham Hotspur Bèlgica RSC Anderlecht
1984/1985 Espanya Real Madrid Hongria Videoton
1985/1986 Espanya Real Madrid Alemanya 1.FC Köln
1986/1987 Suècia IFK Göteborg Escòcia Dundee United
1987/1988 Alemanya Bayer Leverkusen Catalunya RCD Espanyol
1988/1989 Itàlia SSC Napoli Alemanya VfB Stuttgart
1989/1990 Itàlia FC Juventus Itàlia ACF Fiorentina
1990/1991 Itàlia FC Internazionale Itàlia AS Roma
1991/1992 Països Baixos AFC Ajax Amsterdam Itàlia FC Torino
1992/1993 Itàlia FC Juventus Alemanya Borussia Dortmund
1993/1994 Itàlia FC Internazionale Àustria Austria Salzburg
1994/1995 Itàlia AC Parma Itàlia FC Juventus
1995/1996 Alemanya Bayern München França Girondins Bordeaux
1996/1997 Alemanya Schalke 04 Itàlia FC Internazionale
Temporada Seu Campió Finalista Resultat
1997/1998 Parc des Princes, París Itàlia FC Internazionale Itàlia SS Lazio 3-0
1998/1999 Estadi Lujniki, Moscou Itàlia AC Parma França Olympique de Marseille 3-0
1999/2000 Parken, Copenhaguen Turquia Galatasaray SK Anglaterra Arsenal FC 0-0 pr
2000/2001 Westfalenstadion, Dortmund Anglaterra Liverpool FC País Basc Deportivo Alavés 5-4 pr
2001/2002 De Kuip, Rotterdam Països Baixos SC Feyenoord Alemanya Borussia Dortmund 3-2
2002/2003 Olímpico Sevilla, Sevilla Portugal FC Porto Escòcia Celtic Glasgow 3-2 pr
2003/2004 Nya Ullevi, Göteborg País Valencià València CF França Olympique de Marseille 2-0
2004/2005 Estadi José Alvalade, Lisboa Rússia CSKA Moscou Portugal Sporting Clube de Portugal 3-1
2005/2006 PSV Stadium, Eindhoven Espanya Sevilla FC Anglaterra Middlesbrough FC 4-0
2006/2007 Hampden Park, Glasgow Espanya Sevilla FC Catalunya RCD Espanyol 2-2 pr, 3-1 pen
2007/2008 City of Manchester Stadium, Manchester Rússia Zenit Sant Petersburg Escòcia Glasgow Rangers 2-0
2008/2009 Şükrü Saracoğlu Stadyumu, İstanbul Ucraïna FC Xakhtar Donetsk Alemanya Werder Bremen 2-1
2009/2010 HSH Nordbank Arena, Hamburg Espanya Atlético de Madrid Anglaterra Fulham FC 2-1
2010/2011 Aviva Stadium, Dublín Portugal FC Porto Portugal SC Braga 1-0
2011/2012 Arena Națională, Bucarest Espanya Atlètic de Madrid País Basc Athletic Club de Bilbao 3-0[6][7]

Copa de la UEFA femenina[modifica | modifica el codi]

En la reunió de París el 23 de maig del 2000, el Comitè Executiu de la UEFA va aprovar la primera competició europea femenina de clubs. D'aquesta manera, va néixer la Copa de la UEFA femenina.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lliga Europa de la UEFA