Bakú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bakú
Bakı
Escut Nom
(En detall)
Localització
Bakú situat respecte Azerbaidjan
Bakú
Localització de Bakú a l'Azerbaidjan
Imatges de Bakú
Imatges de Bakú
Gentilici Bakuniensos
Idioma Àzeri
Superfície 1000 km²
Altitud -28 msnm
Població (2003)
  • Densitat
2.074.300 hab.
2.074,3 hab/km²
Coordenades 40° 23′ 43″ N, 49° 52′ 56″ E / 40.39528°N,49.88222°E / 40.39528; 49.88222Coord.: 40° 23′ 43″ N, 49° 52′ 56″ E / 40.39528°N,49.88222°E / 40.39528; 49.88222
Distàncies 453 km de Tiflis GEO
532 km de Teheran IRN
1024 km de Volgograd RUS
Dirigents:
• Hajibala Abutalibov:

Alcalde
Codi postal AZ10
Web

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو ) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan. Està situada a la costa sud de la península d'Apxeron (o Abşeron), a la riba del mar Caspi, on hi ha un port important i platges de renom. De clima assolellat i àrid, ocasionalment hi bufen forts vents. La població, segons càlculs del 2005, és de 2.074.300 habitants; a l'àrea metropolitana hi viuen uns tres milions de persones (a causa del gran nombre de refugiats i desplaçats de la conflictiva zona del Caucas).

La ciutat fortificada de Bakú, amb el palau dels Xirvanxàs i la torre de la donzella estan inscrits des del 1999 a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Història antiga[modifica | modifica el codi]

Els seus orígens es remunten al primer mil·lenni abans de la nostra era; de tota manera, només se'n té constància escrita des de l'any 885. Podria ser la Gangara o Gaetara de Claudi Ptolemeu però no se sap segur. Hi ha moltes teories sobre l'origen del seu nom, però les més esteses són les que diuen que Bakú ve del persa "bagh kuh" (la muntanya de Déu) o de "bad kube" (la ciutat dels vents). Quan és esmentada a partir del final del segle IX i al segle X se sota el nom de Bakuyah i ja era famosa per les seves fonts de petroli. Els russos van arribar a la "costa de la nafta i el petroli anomenada Bakuh" el 913/914. Posteriorment comença a predominar el nom Bakú. El seu port era destí de vaixells de Gilan, Daylam i altres llocs i fins i tot d'Atil, la capital dels khàzars. També se l'esmenta com a port excel·lent. Era considerada en aquest temps com a part del Xirvan però al-Mukaddasi la considera un districte de separat de Shirwan i que igual que aquest formava part de l'Arran. Fou part dels dominis dels shirwanshahs probablement fins a la darrera dinastia de Shirwan, el 1550. La ciutat va guanyar importància després del terratrèmol que va destruir la capital del khanat de Xirvan, Xemakha, al segle XII, quan Ahistan I va fer de Bakú la nova capital

Els anys 1500 als 1800[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la resta de la seva història, Bakú, que depenia de Pèrsia des de la conquesta mongola, sota els il-khan i dinasties successores, fou annexionada pels safàvides el 1550. Va ser ocupada pels otomans dels 1583 al 1606. El 10 de juliol de 1723 fou ocupada per l'Imperi Rus que va annexionar el khanat de Xirvan el 12 de setembre de 1723.

Nadir Shah la va recuperar el 10 de març del 1735 i la va conservar fins a la seva mort el 1747. Amb la descomposició de l'estat safàvida s'havia creat un estat territorial amb centre a Bakú que va tenir el poder sota el govern de Nadir Shah, i va esdevenir virtualment independent a la seva mort.

El khanat fou annexionat per Rússia el 6 d'octubre de 1806.

La revolució russa[modifica | modifica el codi]

Durant la revolució russa, els revolucionaris es van revoltar a la ciutat el 15 de novembre de 1917, i es van fer amb el seu control. El 12 d'abril de 1918 el partit Musavat, que dominava alguns districtes, va intentar establir-se a Bakú, però se li van oposar els comunistes i esquerrans de la ciutat i altres llocs, que els van foragitar, i poc després es va constituir el govern conegut per Comuna de Bakú (8 de maig de 1918), govern que s'estenia a quasi tot l'Azerbaidjan menys tres districtes que estaven en poder del Musavat i on aquests tenien proclamada la República de l'Azerbaidjan amb capital a Gandja. Els bolxevics de Bakú volien obtenir el suport britànic (els britànics s'havien establert a Pèrsia) per rebutjar als turcs que ara envaïen Transcaucàsia, i els armenis (membres del Dashnak) afavorien la intervenció. Els bolxevics dimitiren el 31 de juliol de 1918, i amb això es va acabar el govern de la Comuna de Bakú, que va donar pas a un nou govern conegut com la Dictadura de la Càspia Central també amb capital a Bakú. Per combatre els musavatistes i als turcs otomans que avançaven per l'Azerbaidjan i cap al nord (Daguestan), el govern va sol·licitar l'ajut britànic. El 17 d'agost tropes britàniques entraren a Bakú, on foren acollides pel primer ministre Iatxovski, un menxevic, i pel cap del Dashnak armeni Khatxaturov (un petit contingent britànic ja hi havia arribat el 4 d'agost). Els bolxevics, arrestats des de l'1 d'agost, foren deportats a Astrakhan, però els van afusellar pel camí, a Krasnovodsk (Turkmenistan). Els turcs i musavatistes entraren a Bakú el 15 de setembre de 1918 i la Dictadura de la Càspia Central va desaparèixer.

Fou llavors la capital de la República de l'Azerbaidjan sota protectorat otomà; la derrota dels otomans a la guerra (Armistici de Mudros, 30 d'octubre del 1918) va deixar a la república com independent. El desembre de 1918 un Parlament organitzat pel Musavat començà a funcionar a Bakú. Un any després el novembre de 1919 els britànics van tornar a Bakú i el 15 de gener de 1920 el govern de l'Azerbaidjan fou reconegut per les Potències. El britànics van evacuar Bakú l'abril de 1920; al cap de pocs dies (27-28 d'abril de 1920) esclatà a Bakú una revolució bolxevic dirigida pel partit comunista Hummet, que va prendre el poder a l'Azerbaidjan (obligant el Parlament a renunciar als seus poders) i hi va proclamar la República Soviètica. Immediatament tropes russes de l'Exèrcit Roig arribaren a Bakú.

Després de la revolució[modifica | modifica el codi]

El 30 de setembre de 1920 els comunistes de l'Azerbaidjan signaren un tractat d'aliança amb Rússia. Amb tropes russes a Bakú, la república de l'Azerbaidjan quedà totalment satel·litzada encara que formalment independent. El 12 de març de 1922, l'Azerbaidjan, Abkhàzia, Armènia i Geòrgia ingressaren a la República Federal Soviètica de Transcaucàsia. La Constitució formal es va verificar el 12 d'abril de 1922. El 12 de desembre de 1922 es va crear la República Federativa Socialista Soviètica de Transcaucàsia, que ingressa a la Unió Soviètica el 30 de desembre del mateix any com una de les entitats constituents de la Unió. Dins d'aquesta república (federal primer, federativa després) Bakú fou capital de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan i ho va restar quan la la RFSS de Transcaucàsia va quedar dissolta el 5 de desembre de 1939. El 1991 va esdevenir capital de la nova República independent de l'Azerbaidjan.

Khans de Bakú[modifica | modifica el codi]

  • Dargah Quli Khan 1721 - 1728
  • Mirza Muhammad Khan 1747 - 1768
  • Fath Ali Khan 1768 - 1770, també khan de Kuba i Shemaka
  • Abd Allah Beg (també de Shemakha) 1770 - 1772
  • Malik Muhammad Khan 1772 - 1783
  • Mirza Muhammad Khan 1784 - 1791
  • Muhammad Quli Khan 1791 - 1792
  • Husayn Quli Khan 1792 - 1806

La ciutat avui[modifica | modifica el codi]

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
La ciutat emmurallada de Bakú amb el Palau dels Xirvanxàs i la Torre de la donzella
La Torre de la Donzella
La Torre de la Donzella
Informació
Localització Azerbaidjan Azerbaidjan

Tipus Cultural
Criteris (iv)
ID 958
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 2000 (24a sessió)
Coordenades 40° 23′ 43″ N, 49° 52′ 56″ E / 40.39528°N,49.88222°E / 40.39528; 49.88222
Perill 2003-2009
* Segons les regions de la UNESCO.

La Bakú actual són tres ciutats en una: la ciutat vella (o İçəri Şəhər), l'eixample i la ciutat construïda en temps dels soviètics.

El centre de Bakú és la ciutat vella, una antiga fortalesa. La ciutat emmurallada de Bakú fou declarada per la UNESCO, el desembre del 2000, Patrimoni Mundial de la Humanitat. Encara se'n conserven moltes de les muralles i torres, que foren fortificades després de la conquesta russa el 1806. Aquesta part és molt pintoresca, amb un laberint de carrers estrets i empedrats i edificis antics. Hi destaquen el Palau dels Xirvanxàs o Şirvanşahlar Sarayı (segles XV-XVI), dos caravanserralls (antigues fondes), la Torre de la Donzella o Gız Galası (del segle XI, amb una bonica vista sobre el port), els banys perses i la mesquita del Divendres (on hi havia el Museu de la Catifa i les Arts Aplicades, i ara novament mesquita, les catifes ara són a l'antic Museu Lenin). La ciutat vella també té dotzenes de petites mesquites, molt sovint sense cap detall particular que les distingeixi de l'edifici veí.

L'eixample, al sud de la ciutat vella, fou construït després de l'inici de l'explotació massiva del petroli ara fa un segle aproximadament, i té una interessant arquitectura historicista. Aquí s'hi troben museus de belles arts, d'història i de literatura, tots situats en mansions de milionaris d'abans de la Revolució Russa.

La Bakú moderna s'estén més enllà de les muralles, amb els carrers i els edificis que pugen pels turons que encerclen la badia de Bakú. La Gran Bakú es divideix en onze districtes i 48 municipis.

El Cementiri dels Màrtirs, abans Parc Kirov, està dedicat a la memòria dels que van perdre la vida a la guerra contra Armènia i, també, de les 137 persones que foren mortes el 19 i 20 de gener de 1990 quan els tancs i les tropes dels soviètics van prendre els carrers de Bakú. A cada tomba hi figuren les fotografies de les víctimes. Precisament el 20 de gener ha estat declarat diada nacional.

Economia[modifica | modifica el codi]

La base de l'economia de Bakú és el petroli. Se'n coneixia l'existència des del segle VIII. Cap al segle XV, l'oli de les llànties s'obtenia a través de pous superficials. L'explotació comercial va començar el 1872, i cap a l'inici del segle XX el camp de petroli de Bakú era el més gran del món. Cap a la fi del segle XX molt del petroli de terra ja s'havia exhaurit, i les prospeccions s'estenien cap a la mar Càspia. Bakú és un dels principals centres de producció d'equipaments per a la indústria petroliera. La batalla de Stalingrad, durant la Segona Guerra Mundial, es va lliurar per determinar qui havia de tenir el control sobre els camps de petroli de Bakú. Cinquanta anys abans de la batalla, Bakú produïa la meitat del petroli mundial.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bakú