Batalla de Stalingrad
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica. La batalla va tenir lloc entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943,[6][7][8][9] i va estar marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars. Està entre les batalles més sanguinolentes en la història de la guerra, amb les majors estimacions de baixes combinades, sumant gairebé dos milions. Les grans pèrdues causades sobre l'exèrcit alemany la va convertir en un significatiu punt d'inflexió de tota la guerra.[10] Després de la batalla de Stalingrad, les tropes alemanyes ja no recuperaren la seva força inicial, i ja no aconseguiren cap més victòria estratègica a l'est.[11]
L'ofensiva alemanya per capturar Stalingrad s'inicià a finals d'estiu de 1942, amb el suport d'un intens bombardeig per part de la Luftwaffe, que reduí gran part de la ciutat a runes. L'ofensiva alemanya es convertí en una lluita edifici per edifici; i malgrat controlar gairebé tota la ciutat en diversos moments, la Wehrmacht no va ser capaç d'expulsar els darrers defensors soviètics situats a la riba oest del riu Volga.
El 19 de novembre de 1942, l'Exèrcit Roig llançà l'operació Urà, un atac dirigit contra les forces romaneses i hongareses, més febles, que protegien els flancs del Sisè Exèrcit alemany.[12] Després de ferotges combats, els flancs es col·lapsaren i el Sisè Exèrcit quedà aïllat i encerclat dins de Stalingrad. A mida que queia l'hivern rus, el Sisè Exèrcit s'afeblí ràpidament a causa del fred, la fam i els continus atacs soviètics. L'ambigüitat del comandament conjuntament amb la creença de Hitler en la seva voluntat de lluitar fins al final condemnà els alemanys. A més, el fracàs de les tropes alemanyes de l'exterior en trencar el setge, conjuntament amb el fracàs de la Luftwaffe en portar subministraments per l'aire, comportaren el col·lapse final. A inicis de febrer de 1943, la resistència de l'Eix a Stalingrad havia acabat i els elements que quedaven del Sisè Exèrcit o bé estaven rendint-se o estaven sent destruïdes.[13]
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
- Més informació a l'article Operació Barbarroja.
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barbarroja, la invasió alemanya de la Unió Soviètica. Va ser un atac per sorpresa ja que fins a la data, Alemanya i la Unió Soviètica eren aliats segons el Pacte Molotov-Ribbentrop d'agost de 1939.
L'ofensiva estava organitzada en tres grans fronts: el primer al nord en direcció a Leningrad; un segon, al centre en direcció a Moscou; i el tercer, més al sud en direcció a la regió industrial del Donets i els camps petrolífers del Caucas. L'objectiu de Hitler era encerclar i derrotar ràpidament a l'exèrcit soviètic a les planes de Bielorússia i Ucraïna per després ocupar tota la part europea de la Unió Soviètica fins a la línia Arkhànguelsk-Urals-Volga-Àstrakhan, des l'Àrtic fins al Mar Caspi. A
Els alemanys van concentrat prop de 140 divisions que incloïen 3.200.000 d'homes, 625.000 cavalls, 7.100 peces d'artilleria, 3.300 tancs i 2770 avions. Els aliats d'Alemanya: Itàlia, Hongria, Romania i Bulgària també aportaven unes quantes divisions cadascun. L'Exèrcit Roig disposava de 134 divisions, 2.500.000 d'homes, 24.000 tancs i 8.000 avions. Va ser, sens dubte, l'operació militar més gran de la història.
Operació Blau [modifica]
En taronja, a 7 de juliol de 1942
En rosa, a 22 de juliol de 1942
En morat, a 1 d'agost de 1942
En verd, a 18 de novembre de 1942
L'estiu del 1942, Hitler va ordenar que es llancés un gran atac al sud d'Ucraïna, a càrrec dels grups d'exèrcits A i B, que tenia com a objectiu creuar el riu Don, entrar al Caucas i aconseguir les reserves dels camps petrolífers que hi havia a la regió. Sota el nom en codi d'operació Blau, va començar el 28 de juny del 1942.
Els exèrcits alemanys van creuar el riu Don, ocupant la ciutat de Vorónej el 6 de juliol i Rostov el 23 d'agost.
Llavors Hitler va ordenar al grup A, sota comandament del mariscal Wilhem List avançar cap al Caucas, on van ocupar els primers camps petrolífers i al grup B avançar cap a la ciutat de Stalingrad, a la riba del riu Volga.
El 6è exèrcit alemany, comandat pel general Fiedrich Paulus va arribar als afores de la ciutat el 19 d'agost.
Assalt a Stalingrad [modifica]
El 23 d'agost, més de 1000 avions de la VIII flota aerea de la Luftwaffe, comandada per Wolfram von Richthofen, cosí del Baró Roig, van arrassar la ciutat, delmant a la població civil que havia rebut ordres de no fugir de la ciutat per no entorpir els moviments de l'exèrcit Roig.
Els intents russos de bloquejar l'atac a la ciutat van fracassar i els alemanys es van llançar al centre industrial de la ciutat. Els esperava el 62è exèrcit soviètic, comandat per Vasily Chuikov, que a l'inici de la campanya amb prou feines tenia 40.000 homes enfront dels 270.000 del 6è exèrcit alemany.
Per desgràcia pels alemanys, els bombardejos que havien arrasat la ciutat van resultar contraproduents, ja que els russos van aprofitar cada edifici enrunat per parapetar-se. A Stalingrad, es va lluitar casa per casa i carrer per carrer. La ciutat arrasada, es va convertir en un paradís pels franctiradors que reduïen la mobilitat i obligaven als alemanys a fer una guerra de desgast, Rattenkrieg, com l'anomenaven ja molts soldats, guerra de rates.
Tot i els progressos de les tropes alemanyes, que l'1 de novembre van aconseguir tallar en quatre zones la resistència russa i posar els defensors molt a prop de l'aigua, van patir moltes baixes i van perdre unitats que haurien resultat escencials per ocupar el que quedava del Caucas, cosa que mai es va a dur a terme, ja que Hitler es va obessionar en ocupar aquesta ciutat. Els soldats del 6è exèrcit ja començaven a anomenar Stalingrad com la ciutat fatídica o el Kessel, la caldera, on les unitats es consumien.
Operació Urà: Els alemanys encerclats [modifica]
- Més informació a l'article Operació Urà.
Mentre els alemanys s'arrossegaven per ocupar la ciutat, el cap de l'estat major soviètic, Georgi Zhukov va dissenyar amb el beneplàcit d'Stalin, l'operació Urà, per tal de rodejar el 6è exercit en una maniobra en pinça des del nord i el sud. Els flancs alemanys estaven compostos per exèrcits d'aliats, sobretot romanesos, que estaven pitjor equipats que els alemanys. El dia 19 es va llançar l'atac al sector nord, que imediatament va comportar la destrucció del 3r exèrcit romanès. El 20 van atacar des del sud amb resultats idèntics, destruint el 4t exèrcit romanès. El dia 23 els els exèrcits russos es van trobar a la ciutat de Kalach, a 95 quilòmetres de Stalingrad. El 6è exèrcit havia quedat rodejat.
Hitler va ordenar a Paulus que no es retirés de la ciutat. El comandant de la Luftwaffe, Hermann Göring va assegurar que podrien aprovisionar l'exèrcit des de l'aire, però les forces aèrees soviètiques van tornar la tasca impossible.
Tempesta d'Hivern i Petit Saturn [modifica]
- Més informació als articles Operació Tempesta d'Hivern i Operació Petit Saturn.
Per ordre de Hitler, el mariscal Erich von Manstein va llançar el dia 12 de desembre l'operació Wintergewitter, Tempesta d'hivern per tal d'alliberar el 6è exèrcit i en pocs dies es va situar a 55 quilometres de la ciutat. Els russos van llançar aleshores una operació per frenar el contraatac, l'operació Petit Saturn, que en repetits atacs sobre el flanc nord va obligar els alemanys a desistir i a tornar a les seves línies.
El 6è exèrcit penjava d'un fil. Mal aprovisionat i amb els soldats abocats a la fam i al fred del glacial hivern rus. El 8 de gener del 1943 Paulus va rebre dels russos l'oportunitat de capitular. Hitler li va ordenar que resístis i el va ascendir a mariscal de camp el dia 22 de gener. Com que mai cap mariscal s'havia rendit, Hitler esperava que se suicidés, però sembla que Paulus va declarar: "no penso disparar-me cap tret per aquell caporal bohemi." El dia 31 de gener, Paulus i 22 generals es van rendir i poc després el 6è exercit va capitular. 108.000 homes van marxar cap al presidi. Només 5.000 tornarien a Alemanya.
La campanya va costar als alemanys 280.000 homes. En poques setmanes, serien expulsats del Caucas.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Stalingrad |
- Notes a peu de pàgina
- ↑ Aquesta força va créixer fins 1.600 a inicis de setembre en retirar-se forces de la regió de Kuban i del Caucas Meridional: Hayward (1998). p. 195.
- ↑ La composició i els noms dels exèrcits soviètics canvià en diverses ocasions durant la batalla. La batalla començà amb el Front Sud-oest. Posteriorment seria anomenat "Front Stalingrad", i el Front Don va ser extret.
- ↑ El Front va ser reformat a partir d'exèrcits a la reserva el 22 d'octubre de 1942.
- Citacions
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bergström (2007)
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetahayward98 - ↑ Bergstrom (2005)
- ↑ Glantz (1995). p. 134
- ↑ Гриф секретности снят: Потери Вооружённых Сил СССР в войнах, боевых действиях и военных конфликтах: Стат. исслед. / Г. Ф. Кривошеев, В. М. Андроников, П. Д. Буриков. — М.: Воениздат, 1993. С. 178—182, 369—370. ISBN 5-203-01400-0
- ↑ McDougal Littell, (2006)
- ↑ Roberts (2006: 143)
- ↑ Biesinger (2006: 699): "On August 23, 1942, the Germans began their attack."
- ↑ «Battle of Stalingrad». A: Encyclopædia Britannica. «By the end of August, … Gen. Friedrich Paulus, with 330,000 of the German Army's finest troops… approached Stalingrad. On August 23 a German spearhead penetrated the city's northern suburbs, and the Luftwaffe rained incendiary bombs that destroyed most of the city's wooden housing.»
- ↑ Taylor (1998) Vol IV, p. 142
- ↑ Bellamy, (2007)
- ↑ Beevor (1998: 239)
- ↑ Shirer (1990)
|
||||||||
Coord.: 48° 42′ N, 44° 31′ E / 48.700,44.517
