Blitzkrieg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Blitzkrieg (en català, guerra llampec) és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic. Va usar-se principalment per part de la Wehrmacht en les campanyes dels primers anys de la Segona Guerra Mundial, especialment en les invasions de Polònia i França.

Tàctiques inicials[modifica | modifica el codi]

Els blindats eren la punta de llança de la Blitzkrieg

La Blitzkrieg buscava accions decisives, i la concepció del focus (schwerpunkt), com el punt de concentració de l'esforç de combat es desenvolupava, de manera que les unitats Panzer i la Luftwaffe només s'usaven en l'atac a aquest punt. Aconseguint l'èxit en el focus, una petita força trencava la línia i guanyava l'avantatge de lluitar des de la rereguarda.

L'atac necessitava un atac previ de les Forces aèries, que havien de buscar la superioritat aèria atacant els avions en terra, bombardejant els aeroports o eliminant l'aviació enemiga en l'aire.

Per aconseguir trencar la línia en un punt, la infanteria o no tan freqüentment els blindats (podien reservar-se per moviments posteriors) ataquen la línia defensiva ajudats per foc d'artilleria i bombardeig aeri per fer un forat en la línia defensiva per on travessarien totes les forces motoritzades. La força llavors atacaria els flancs per distanciar-se en l'anomenat moviment de frontissa, a partir de la que es maniobraria endavant contra les línies de defensa en la maniobra de palanca.

Com element final s'usaven la Infanteria aerotransportada rere les línies enemigues per alterar les activitats enemigues i prendre posicions importants.

Paràlisi[modifica | modifica el codi]

Havent aconseguit trencar les línies enemigues i penetrar a la rereguarda, les forces alemanyes intentaven paralitzar la defensa i la presa de decisions enemigues, movent-se més de pressa que els enemics, les forces mecanitzades van explotar les febleses i actuaven abans que els oponents poguessin preparar una resposta.

Les forces mecanitzades podien actuar més de pressa que les seves oponents per la seva superior mobilitat, i per millorar la seva efectivitat es requeria que totes les accions empreses per les forces alemanyes es fessin recollint la informació, prenent decisions i fent arribar les ordres als subordinats ràpidament per dur a terme l'acció. El control de l'operació era flexible: el comandants rebien les directives de les operacions i ells mateixos decidien les millors accions per completar-les. La càrrega de comandament al cap es reduïa i es repartia entre el comandants, i això els donava iniciativa, i les decisions importants es prenien ràpidament i podien ser transmeses verbalment.

Fase final[modifica | modifica el codi]

La fase final de la batalla, el calderó consistia en l'atac a les forces encerclades, i en aquest moment és en el que es feien la majoria de baixes, especialment captura de presoners i armes.

L'ús en combat[modifica | modifica el codi]

La Blitzkrieg va ser usada amb èxit en la Campanya de Polònia i la Batalla de França, car el sistema defensiu es basava en defenses estàtiques, però en l'Operació Barbarroja, la invasió de la Unió Soviètica no va funcionar tan bé com l'esperat perquè els soviètics van usar la Tàctica de l'eriçó: desplegament en profunditat, permetre el pas als enemics per esquivar les concentracions defensives, millora de les armes antitanc, reforçament dels flancs, i atac a l'inici de l'atac enemic per anul·lar l'artilleria.

Posteriorment, la superioritat aèria aliada i la dificultat per construir nous blindats va limitar la capacitat ofensiva alemanya.