Revolució Nacional Indonèsia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Revolució Nacional Indonèsia
Soldats d'una columna militar holandesa durant l'Operació Product, el 1947.
Soldats d'una columna militar holandesa durant l'Operació Product, el 1947.
Data 1945-49
Territori Indonèsia / Índies Orientals Neerlandeses
Resultat Els Països Baixos reconeixen la independència d'Indonèsia.
Bàndols
Indonèsia Indonèsia Països Baixos Països Baixos
Regne Unit Regne Unit (fins el 1946)
Comandants en cap
Indonèsia Sukamo
Indonèsia Sudirman
Indonèsia Suharto
Països Baixos Simon Hendrik Spoor
Països Baixos Hubertus van Mook

La Revolució Nacional Indonèsia o Guerra de la independència d'Indonèsia (1945-49) fou un conflicte entre Indonèsia i els Països Baixos posterior a la declaració d'independència de l'antic territori colonial de les Índies Orientals Neerlandeses.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La invasió japonesa i l'ocupació subsegüent, durant la Segona Guerra Mundial, donaren fi al govern neerlandès,[1] i encoratjaren el moviment independentista indonesia que havia estat suprimit anteriorment.

La revolta[modifica | modifica el codi]

Dos dies després de la rendició del Japó el 1945, Sukarno un líder nacionalista influent, declarà la independència de la nació (Revolució Nacional Indonèsia) i en fou designat president.[2][3][4][5] Els Països Baixos provaren de reinstaruar el seu govern; la lluita armada i diplomàtica subsegüent acabà el desembre de 1949, quan, atesa la pressió internacional, els Països Baixos reconegueren formalment la independència indonèsia,[6]

Es tracta d'una de les majors revolucions més importants del segle XX, la lluita es va perllongar durant més de quatre anys i va comportar conflictes armats esporàdics, però importants, desordres interns en la política indonèsia, i dues grans intervencions diplomàtiques internacionals. Les forces holandeses no eren prou fortes per fer dominar els rebels indonesis però si per resistir l'expulsió. Malgrat les forces holandeses podien controlar als pobles i ciutats com els bastions republicans de Java i Sumatra, no podien controlar els pobles i el camp. En aquest estat de situació, la República d'Indonèsia va fer prevaler en última instància els seus drets tant a través de la diplomàcia internacional com ho va fer mitjançant la determinació d'Indonèsia en els conflictes armats en Java i altres illes.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La revolució va destruir l'administració colonial de les Índies Orientals Neerlandeses, que havia governat el territori des de l'altre costat del món. També canvià de manera significativa les castes racials, i reduï el poder de molts dels governants locals (raja). Això no obstant, no va millorar significativament la situació econòmica o política de la majoria de la població, encara que alguns indonesis van ser capaços d'obtenir un paper més important en el comerç del país.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gert Oostindie and Bert Paasman. «Dutch Attitudes towards Colonial Empires, Indigenous Cultures, and Slaves». Eighteenth-Century Studies, 31, 3, 1998, pàg. 349–355. DOI: 10.1353/ecs.1998.0021.; Ricklefs, M.C.. History of Modern Indonesia Since c.1300, second edition. London: MacMillan, 1993. ISBN 0-333-57689-6. 
  2. H. J. Van Mook. «Indonesia». Royal Institute of International Affairs, 25, 3, 1949, pàg. 274–285.
  3. Charles Bidien. «Independence the Issue». Far Eastern Survey, 14, 24, 5 desembre 1945, pàg. 345–348. DOI: 10.1525/as.1945.14.24.01p17062.
  4. Taylor, Jean Gelman. Indonesia: Peoples and History. Yale University Press, 2003, p. 325. ISBN 0-300-10518-5. 
  5. Reid (1973), page 30
  6. Charles Bidien. «Independence the Issue». Far Eastern Survey, 14, 24, 5 desembre 1945, pàg. 345–348. DOI: 10.1525/as.1945.14.24.01p17062.; «Indonesian War of Independence"». Military. GlobalSecurity.org. [Consulta: 2006-12-11].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Revolució Nacional Indonèsia