Estat independent de Croàcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nezavisna Država Hrvatska
Estat independent de Croàcia

Estat titella de l'Alemanya Nazi

Flag of the Kingdom of Yugoslavia.svg
1941 – 1945 Flag of SFR Yugoslavia.svg
de}}}Croacia, NDH de}}}Croacia, NDH
Bandera Escut
Ubicació de Croacia, NDH
Capital Zagreb
44° 48′ N, 15° 58′ E / 44.800°N,15.967°E / 44.800; 15.967Coord.: 44° 48′ N, 15° 58′ E / 44.800°N,15.967°E / 44.800; 15.967
Idioma oficial Croat
Religió Catòlica romana, tot i que també trobem Islamica, Protestantisme Luterà i l'Església Ortodoxa Croata
Forma de govern Dictadura
Rei (1941 - 1943) / Poglavnik (1943 - 1945)
 • 1941 - 1943 Aimó, Duc d'Spoleto (Rei amb el nom de Tomislav II)
 • 1943 - 1945 Ante Pavelić (Poglavnik)
President del govern
 • 1941 - 1943 Ante Pavelić (Poglavnik)
 • 1943 - 1945 Nikola Mandić
Període històric Segona guerra mundial
 • Establiment 10 d'abril de 1941
 • Dissolució 8 de maig de 1945
Superfície
 • 1941 115.133 km2
Població
 • 1941 est. 6.966.729 
     Densitat 60,5 h/km²
Moneda kuna croata

L'Estat independent de Croàcia fou un estat que va existir del 1941 al 1945 en el territori de les actuals Croàcia i Bòsnia i Hercegovina. Fou dominat pel moviment Ústaixa, partidari del nacionalsocialisme i aliat de l'Alemanya nazi, de la que se'l va considerar un estat titella. Dirigit per Ante Pavelić,[1] va pràcticar polítiques d'extermini cap als jueus, serbis i d'altres minories i opositors, basades en la intolerància ètnica i religiosa.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El 26 d'agost de 1939 es va garantir l'autonomia de Croàcia (Banavina, del títol Ban) i quan l'estat iugoslau es va ensorrar el 1941 després de l'atac de les forces de l'eix, es va proclamar l'estat independent de Croàcia el 10 d'abril de 1941 sota la direcció del partit feixista "Ústaixa".[3] Els italians exercirien el control militar de la part occidental i els alemanys de l'oriental. El 18 de maig de 1941 es va decidir que Croàcia seria un regne i es va oferir la corona a un príncep de la dinastia savoiana, Aimon de Savoia Aosta, duc de Spoleto (amb el nom de Tomislav II). El 10 de setembre de 1943 els alemanys van ocupar les antigues zones italianes i la idea del regne fou descartada dos dies després. El 9 de maig de 1944 els partisans van declarar a Croàcia un estat federal dins de Iugoslàvia.

Va existir formalment fins al 6 de maig de 1945 quan els partisans van entrar a Zagreb i els líders ústaixes van fugir, si bé en els darrers mesos ja els partisans dominaven gairebé tot el territori.

Relacions exteriors[modifica | modifica el codi]

El NDH va ser plenament reconegut només per les Potències de l'Eix i dels països sota ocupació d'aquest.[4] L'Estat va mantenir missions diplomàtiques en diversos països: ambaixades a l'Alemanya nazi, Itàlia, l'Eslovàquia de Tiso, Hongria, Romania, Bulgària, Finlàndia, Espanya i Japó. A Zagreb hi havia oberts consolats d'Itàlia, Suècia, Suïssa, Dinamarca, Portugal, Argentina i de la França de Vichy.[5]

El 1941, l'NDH va ser admès a la Unió Postal Universal. El 10 d'agost de 1942 es va signar un acord a Brijuni que va restablir la Companyia de Ferrocarrils del Danubi-Sava-Adriàtic, gràcies a l'acord dels croats amb Hongria, Alemanya i Itàlia.[6] Després de la declaració de guerra d'Alemanya contra els Estats Units de l'11 de desembre de 1941, el 14 de desembre l'Estat Independent de Croàcia va declarar la guerra als Estats Units i el Regne Unit.[7] L'Estat Independent de Croàcia va signar les Convencions de Ginebra el 20 de gener de 1943.[8]

Llista de governants[modifica | modifica el codi]

Croàcia i Sèrbia

Ban de Croàcia (autonomia)[modifica | modifica el codi]

  • 1939-1941 Ivan Subasic

Líder (Poglavnik)[modifica | modifica el codi]

Comandants militars italians (occident 1941-1943)[modifica | modifica el codi]

  • 1941-1942 Vittorio Ambrosio
  • 1942-1943 Mario Roatta
  • 1943 Mario Robotti

Comandants militars alemanys (orient 1941-1943, tot l'estat 1943-1945)[modifica | modifica el codi]

  • 1941 Maximilian Maria Joseph Freiherr von und zu Weichs (primera vegada)
  • 1941-1944 Edmund Glaise von Horstenau
  • 1944-1945 Maximilian Maria Joseph Freiherr von und zu Weichs (segona vegada)
  • 1945 Alexander Löhr

Oficial civil alemany a Croàcia[modifica | modifica el codi]

  • 1941-1945 Siegfried Kasche

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat independent de Croàcia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Entrada Ante Pavelić, Gran Enciclopèdia Catalana (accés 19-10-09)
  2. Bogdanovic, Igor. Els Balcans, Editorial UOC, 2005 Volum 5 de Vull saber, p.70, ISBN 84-9788-330-6 ,9788497883306Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  3. Cambó, Francesc. Desfeta iugoslava. Croàcia es proclama independent, Meditacions: dietari, Volum 2, p.909, Editorial Alpha, 1982, ISBN 84-7225-209-4 ,9788472252097 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  4. (anglès) Tomasevich, Jozo, War and revolution in Yugoslavia, 1941-1945: occupation and collaboration Stanford University Press, 2001, p.269 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  5. (croat) Vojinović, Aleksandar. NDH u Beogradu, P.I.P, Zagreb 1995, pp. 18-20
  6. (croat) Lajnert, Siniša . Organització dels Ferrocarrils de l'estat de Croàcia (1941-1945)Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  7. Kisić-Kolanović, Nada. NDH i Italija: političke veze i diplomatski odnosi. Ljevak. Zagreb, 2001,p.119
  8. (croat) Vuletic, Dominik. Kaznenopravni i povijesni aspekti Bleiburškog zlocina, 2007 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF