Heer

Heer Àliga del Heer Data de lleva: 1935 Dissolució: 1945 País: III Reich Branca: Exèrcit Estructura: Wehrmacht Comandants: Comandant actual: Adolf Hitler Alfred Jodl Oficials destacats: Erwin Rommel, Hasso von Manteuffel, Erich von Manstein, Walter Model, Gerd von Rundstedt Guerres i batalles: Guerres i batalles: Segona Guerra Mundial El Heer era el component de les forces terrestres de les forces armades alemanyes (la Wehrmacht) entre 1935 i 1945, sent successor del Reichswehr. Durant la Segona Guerra Mundial, uns 15 milions de soldats van servir a l'exèrcit alemany, dels quals uns set milions van ser baixes. Separat del Heer, les Waffen-SS (SS Armades) eren una força militar plurinacional del Tercer Reich. De 3 regiments inicials a 38 divisions durant la II Guerra Mundial, serví al costat del Heer però sense formar part d'ell de manera formal. Només 17 mesos després que Hitler anunciés públicament el programa de rearmament, el Heer assolí el seu objectiu projectat de 36 divisions. Durant la tardor de 1937, es formaren dos cossos més. Al 1938 es formaren 4 cossos més amb l'afegit de 5 divisions de l'exèrcit austrïac després del Anschluß del març. Durant el període de la seva expansió, el Heer continuà desenvolupant conceptes esbossats durant la Primera Guerra Mundial, combinant les accions del Heer amb les de la Luftwaffe en equips combinats. Gràcies a mètodes operatius i tàctics com els encerclaments i les batalles d'anihilació, els militars alemanys assoliren ràpides victòries durant els dos primers anys de la Segona Guerra Mundial, fent habitual l'ús del terme Blitzkrieg ( (Guerra Llampec) per les tècniques emprades. El Heer entrà a la guerra amb la major part de les seves formacions d'infanteria movent-se a cavall: mentre que la infanteria va mantenir els soldats a peu durant tota la guerra, l'artilleria era moguda principalment a cavall. Les formacions motoritzades van rebre gran atenció a la premsa mundial durant els primers anys de la guerra, i van ser citats com el motiu principal de l'èxit de les invasions alemanyes de Polònia (setembre de 1939), Noruega i Dinamarca (abril de 1940), Bèlgica, França i els Països Baixos (maig de 1940), Iugoslàvia (abril de 1941) i les primeres etapes a la Unió Soviètica (juny de 1941). Malgrat tot, les formacions cuirassades només constituïen el 20% de la capacitat del Heer en el seu moment culminant. Història Els preparatius per a la guerra Soldats alemanys en parada Segons el Tractat de Versalles, el Reichswehr estava limitat a 100.000 homes voluntaris; a més de nombroses limitacions tècniques i armamentístiques; però des del primer moment aquest va ser concebut com el nucli des d'on hauria de formar-se un exèrcit molt més gran, alhora que es burlaven les estipulacions del Tractat en esperit, encara que complint escrupolosament la lletra. Així, quan els nazis pujaren al poder es trobaren amb unes forces armades formades per homes amb una gran capacitat militar, capaços de pensar per sí mateixos i prendre la iniciativa enlloc d'esperar cegament les ordres. Al març de 1935, un cop Hitler consolidà el seu poder amb el consentiment tàcit de l'exèrcit, proclamà la renúncia alemanya a les condicions del Tractat de Versalles, creà la Luftwaffe i reimplantà el servei militar obligatori amb la finalitat que l'exèrcit passés a disposar de 36 divisions, tot i que els propis militars no preveien una expansió militar més que de 21 divisions. Aquell mateix any es crearen les 3 primeres divisions panzer. Al maig de 1936, davant les febles reaccions internacionals a la guerra italiana contra Abissínia, Hitler ordenà la remilitarització de Renània (tot i que amb l'ordre de retirada si França decidia intervenir). Davant la passivitat francesa, Hitler proclamà que la seva visió estratègica havia donat una victòria miraculosa a Alemanya malgrat els dubtes dels seus generals, començant a guanyar-se la seva admiració, que mai no arribaria a perdre totalment. A finals de 1937 Hitler anuncià que Alemanya havia d'expandir-se cap Àustria i Txecoslovàquia, i davant els dubtes i protestes dels comandants, substituí el comandant en cap de la Wehrmacht, general von Blomberg, així com el del Heer, baró von Fritsch; i aprofità l'ocasió per estructurar la cadena de comandament al seu gust, posant-se ell mateix al capdavant de l'Oberkommando der Wehrmacht, nomenant cap de l'estat major al general Wilhelm Keitel i nomenant cap d'operacions el general Alfred Jodl. A inicis de la primavera de 1938 Hitler cregué possible una prompta annexió d'Àustria, envaint el país sense trobar oposició el 12 de març, incorporant-lo al Reich Alemany. El següent objectiu era Txecoslovàquia, envoltada d'alemanys per 3 costats, però amb un exèrcit capaç i defenses fixes als Sudets, de població majoritàriament alemanya: el primer moviment va ser exigir que la regió tornés a Alemanya, aconseguint-ho mitjançant l'Acord de Munic de setembre de 1938; i quan al març de 1939 els eslovacs es convenceren que els calia un estat independent, Alemanya es quedà amb el que quedava de Txecoslovàquia, la qual cosa els donà l'accés a algunes de les fàbriques d'armament més productives i millor equipades d'Europa, a més de poder incautar-se de tancs suficients per crear 3 divisions panzer més. La possibilitat d'una guerra a Àustria i Txecoslovàquia amoïnava enormement el Heer i, el general Ludwig Beck, cap de l'estat major, tractà d'instigar a l'exèrcit per a que s'oposés als ambiciosos plans de Hitler; però va ser obligat a retirar-se, sent substituït pel general Franz Halder qui, si bé mancava de la intel·ligència de Beck, era un general més pràctic capaç de convertir les idees de Hitler en mecanismes reals d'actuació militar. La invasió de Polònia Procès de presa de decisions Decisió d'objectius L'Oberkommando des Heeres (OKH) va ser l'Alt Comandament alemany entre 1936 i 1945. En teoria, l'Oberkommando der Wehrmacht (OKW) servia com a Estat Major General de les forces armades del Reich, coordinant ler operacions de la Wehrmacht (Heer, Kriegsmarine i Luftwaffe). A la pràctica, l'OKW actuà com l'estat major militar personal de Hitler, traslladant les seves idees a plans i ordres militars, i distribuïnt-les als tres serveis tot i que gairebé no tenia cap control sobre ells. Malgrat tot, a mesura que la guerra progressava l'OKW es trobà exercint cada cop un major comandament sobre les unitats militars, en particular a l'Oest. Això creà una situació cap al 1942 en que l'OKW era el comandament de facto al Teatre Occidental, mentre que l'OKH serví a Hitler com el seu Estat Major personal al Front Oriental. Intel·ligència L'Abwehr va ser l'organització d'intel·ligència alemanya entre 1921 i 1944. El terme "Abwehr" (contraintel·ligència en alemany) va emprar-se com a concessió a les exigències aliades que les activitats d'intel·ligència alemanyes posteriors a la I Guerra Mundial només podrien ser amb propòsits defensius. A partir del 4 de febrer de 1938 el seu nom passà a ser Amt Ausland/Abwehr im Oberkommando der Wehrmacht (Departament/Oficina de Defensa d'Ultramar de l'Alt Comandament de les Forces Armades) Divisió geogràfica Els Wehrkreis després del Anschluß. L'Alemanya Nazi va fer servir el sistema de districtes militars (alemany: Wehrkreis) per tal de rellevar als comandants de camp de tot aquella tasca administrativa que fos possible, així com per poder lliurar lleves regulars de soldats entrenats i subministraments a les forces de camp. El mètode adoptat per l'OKW va ser separar l'Exèrcit de Camp (Oberbefehlshaber des Heeres) del Comandament Local (Heimatkriegsgebiet), deixant les responsabilitats de lleva, reclutada, subministraments i equipació al Comandament Local. El comandant d'un Cos d'infanteria també comandava el Wehrkreis en igualtat de condicions en temps de pau, però amb l'esclat de la guerra el comandament del Wehrkreis passà a segona fila. Abans de l'inici de la guerra, hi havia 4 Cossos d'Exèrcit Motoritzats (Armeekorps (mot.)), que eren en efecte ajuts per controlar l'entrenament de les formacions Panzer i Lleugeres, i que no tenien districtes militars corresponents, però que eren proveïts de reclutes i subministraments pels districtes on tenien el Quarter General o les formacions subordinades tenien les casernes. Els districtes estaven organitzats en una jerarquia que incloïa el Quarter General d'Àrea (Wehrersatzbezirk Hauptquartier) i el Quarter General de Sub-Àrea (Wehrbezirk Hauptquartier). Organització de les forces de camp Uniformes, insígnies i equipament personal Generals Oficials superiors Oficials inferiors Insígnia d'espatlla Insígnia de màniga i camuflatge Insígnia de coll Generalfeldmarschall Generaloberst General Generalleutnant Generalmajor Oberst Oberstleutnant Major Hauptmann Oberleutnant Leutnant Sots-oficials Tropa Insígnia d'espatlla Insígnia de màniga i camuflatge Insígnia de coll Hauptfeldwebel Oberfeldwebel Feldwebel Unterfeldwebel Unteroffizier Obergrefreiter Grefreiter Oberschutze Schutze Colors de servei (Waffenfarbe) Guerrera de gala amb el waffenfarbe vermell L'exèrcit alemany emprava un sistema de colors per a la distinció de les diferents armes i serveis dels seus membres. El color bàsic s'anomenava waffenfarbe i el secundari, nebefarbe, que indicava l'origen particular de la carrera professional del portador. Aquest color secundari es representava dins del waffenfarbe , a les espatlleres i als interiors del coll i màniga. El sistema de colors apareixia a l'uniforme als següents llocs: vius del dibuix cosit litzen de la insígnia de coll fons de roba dels coll i mànigues de les jaquetes viu de la tapa esquerra de la jaqueta fons de les espatlleres dels oficials vius exteriors de les espatlleres de sots-oficials i tropa nombres, lletres i emblemes de les espatlleres de sots-oficials i tropa vius de les costures de la gorra de plat i visera dels oficials, sots-oficials i tropa, a excepció dels generals viu de la costura en V als birrets viu dels pantalons Color Branca Vermell Generals Artilleria Oficials d'Ordenança Escola de Defensa Química de l'Exèrcit Carmesí Ministeri de la Guerra Batalló del Quarter General Oficials de l'Estat Major General Oficials veterinaris Blanc Quarter General de Grup d'Exèrcits Quarter General de Cos d'Exèrcits Quarter General de Divisions d'Infanteria Regiments d'Infanteria Batallons de Metralladores Escola d'Esports de l'Exèrcit Escola d'Oficials Escoles de Sots-oficials Batallons de ciclistes Infanteria Paracaigudista Quarter General de Tropes de Frontera Oficials de Reclutament de l'Exèrcit Escola de Música de l'Exèrcit Rosa Unitats Panzer Batallons de reconeixement Unitats antitanc Regiments de fusellers motoritzats Verd clar Batallons de fusellers Tropes de muntanya Groc daurat Unitats de cavalleria Negre Unitats d'enginyers Blau clar Unitats de transport Escola d'Abastiment de l'Exèrcit Policia secreta de campanya Servei d'Oficials administratius Blau Oficials mèdics Taronja Cos d'Oficials Enginyers Policia Militar Marró Batallons de ciclistes de reconeixement Verd molsa Regiments de fusellers Violat Clergues Blanc i Negre Enginyers cuirassats Groc llimona Unitats de senyals Companyies de propaganda Bordeus Batallons químics Batallons de coets A causa de les complexes característiques del sistema de colors d'unitats i serveis, els colors indicats van patir alguns canvis. Malgrat això, la relació pot considerar-se definitiva fins a 1945. Referències Bibliografia A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heer González Crespo, Jorge. Regalia del III Reich – Organización e Insígnias de las Fuerzas Armadas. Madrid: San Martín S.L., 1995. ISBN 84-7140-297-1.  Chant, Christopher. La máquina de guerra nazi. Madrid: Agata, 1998. ISBN 84-8238-324-8.  Williamson, Gordon. German Military Police Units 1939–45. Londres: Osprey, 1995. ISBN 0-85045-902-8.  Hastings, Max. Overlord: D-Day and the Battle for Normandy 1944. Pan, 1985. ISBN 0-330-39012-0.  Hastings, Max. Armageddon: The Battle for Germany 1945. Macmillan, 2004. ISBN 0-333-90836-8.  Evans, Anthony A. World War II: An Illustrated Miscellany. Worth Press, 2005. ISBN 1-84567-681-5.  Davies, W.J.K.. German Army Handbook. Shepperton, Surrey: Ian Allen Ltd., 1973. ISBN 0-7110-0290-8.