Dvinà Occidental

Infotaula de geografia físicaDvinà Occidental
del rus Западная Двина, Zapàdnaia Dvinà, Daugava (en letó) o Dzvina (nom belarús, Дзвiна
(de) Daugava
(ltg) Daugova
(ru) Западная Двина
(be) Заходняя Дзвіна Modifica el valor a Wikidata
Imatge
El riu Dvinà Occidental a Riga
TipusRiu i riu internacional Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaLetònia, Belarús, Rússia, Lituània i Estònia Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia de Vítsiebsk (Belarús), província de Tver (Rússia), óblast de Smolensk (Rússia), municipi de Krāslava (Letònia), Augšdaugava Municipality (Letònia) (en) Tradueix, Daugavpils (Letònia), municipi de Līvāni (Letònia), municipi de Jēkabpils (Letònia), Municipi d'Aizkraukle (Letònia), Municipi d'Ogre (Letònia), municipi de Salaspils (Letònia), municipi de Ķekava (Letònia) i Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióplanell de Valdai Modifica el valor a Wikidata
Final
LocalitzacióGolf de Riga Modifica el valor a Wikidata
Map
 56° 51′ 20″ N, 32° 32′ 30″ E / 56.8555408°N,32.5416877°E / 56.8555408; 32.5416877
57° 03′ 43″ N, 24° 01′ 33″ E / 57.0619°N,24.0258°E / 57.0619; 24.0258
Afluent
58
Conca hidrogràficaconca del riu Dvinà Occidental Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida1.020 (longitud) km
TravessaRússia i Letònia
Superfície de conca hidrogràfica87.900 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal678 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Dvinà Occidental (letó: Daugava, rus: Западная Двина (Západnaya Dviná), belarús: Заходняя Дзвіна; en estonià: Väina; finès: Väinäjoki) és un riu del nord-est d'Europa. Neix al planell de Valdai a una alçada de 221 metres i desemboca al golf de Riga, a Letònia. Travessa Rússia, Belarús i Letònia. És un riu que flueix cap a l'oest, traçant una gran corba cap al sud, el que significa que passa pel nord de Belarús. L'àrea de la seva conca és de 87.900 km². Té una longitud de 1.020 quilòmetres [1]i un cabal hidràulic mitjà de 678 m³/s.[2] Hi ha tres centrals hidroelèctriques al riu.

La capital de Letònia, Riga, té quatre ponts a l'estuari, situat a les dues ribes, el centre de la ciutat és a 15 km de la desembocadura i és un port significatiu.

Geografia[modifica]

L'àrea de captació total del riu és de 87.900 km², 33.150 km² dels quals es troben a Belarús.[1]

Afluents[modifica]

Els següents rius són afluents del riu Dvinà (des de la font fins a la desembocadura):

  • Esquerra: Mezha, Kasplya, Dysna, Laucesa
  • Dreta: Usvyacha, Palata, Drysa, Dubna, Aiviekste, Pērse, Ogre

Etimologia[modifica]

El Dvinà travessant Riga a Letònia

Segons el Diccionari Etimològic de Max Vasmer, el topònim Dvina clarament no pot derivar d'una llengua uràlica, i possiblement prové d'una paraula indoeuropea que solia significar riu o rierol.[3] El nom de Dvina s'assembla molt a Danuvius, el qual deriva del protoindoeuropeu *dānu, "riu gran".

Els noms ugrofinès Vēna (livonià), Väinajogi (estonià) i Väinäjoki (finès) provenen del protofinès *väin, "un riu gran i pacíficament ondulat".

Port de Riga al riu Dvinà

Medi ambient[modifica]

El riu va començar a experimentar un deteriorament ambiental a l'era de l'agricultura col·lectiva soviètica (producció d'escorrentia de contaminació adversa considerable de l'aigua) i una onada de projectes d'energia hidroelèctrica.[4]

Ciutats, pobles i assentaments[modifica]

Rússia[modifica]

Andreapol, Zapadnaya Dvina i Vélij.

Belarús[modifica]

Ruba, Vítsiebsk, Beshankovichy, Pòlatsk amb pedres de Boris escampades als voltants, Navapolatsk, Dzisna, Verkhnedvinsk i Druia.

Letònia[modifica]

Krāslava, Daugavpils, Līvāni, Jēkabpils, Pļaviņas, Aizkraukle, Jaunjelgava, Lielvārde, Ķegums, Ogre, Ikšķile, Salaspils i Riga.

Història[modifica]

Posta de sol de Dvinà a Riga.
L'exèrcit suec bombardeja la fortalesa de Dünamünde a l'estuari de Dvinà a Letònia.

Els humans s'han establert a la desembocadura del Dvinà i al voltant de les altres ribes del golf de Riga durant mil·lennis, participant inicialment en una economia de caçadors-recol·lectors i utilitzant les aigües de l'estuari de Daugava com a zones de pesca i recol·lecció de biota aquàtica. A partir del segle vi, els exploradors vikings van travessar el mar Bàltic i van entrar al riu Dvinà, navegant riu amunt cap a l'interior del Bàltic.[5]

A l'època medieval el Dvinà era una important àrea de comerç i navegació -part de la Ruta comercial dels varegs als grecs- per al transport de pells del nord i de plata romana d'Orient des del sud. La zona de Riga, habitada pels Livs de parla finnica, es va convertir en un element clau d'assentament i defensa de la desembocadura del Dvinà almenys ja a l'Edat Mitjana, com ho demostra el fort ara destruït de Torņakalns a la riba oest del Dvinà en l'actualitat Riga. Des de la Baixa Edat Mitjana la part occidental de la conca del Dvinà ha passat sota el domini de diversos pobles i estats; per exemple, la ciutat letona de Daugavpils, situada a l'oest de Dvinà, va quedar sota domini papal, així com sota domini eslavo, polonès, alemany i rus fins a la restauració de la independència de Letònia el 1990 al final de la Guerra Freda.

Qualitat de l'aigua[modifica]

Més amunt de la ciutat letona de Jēkabpils, el pH té un valor característic d'uns 7,8 (lleugerament àlcali); en aquest abast l'ió calci té una concentració típica d'uns 43 mil·ligrams per litre; el nitrat té una concentració d'uns 0,82 mil·ligrams per litre (com a nitrogen); L'ió fosfat es mesura a 0,038 mil·ligrams per litre; i la saturació d'oxigen es va mesurar al vuitanta per cent. L'elevada càrrega de nitrats i fosfats del Dvinà és fonamental per a l'acumulació d'una extensa biomassa de fitoplàncton al mar Bàltic; altres rius europeus que contribueixen a una càrrega tan elevada de nutrients del Bàltic són els rius Oder i Vístula.

A Belarús, la contaminació de l'aigua del Dvinà es considera moderadament greu, i les principals fonts són les aigües residuals tractades, la piscicultura i l'escorrentia de productes químics agrícoles (per exemple, herbicides, pesticides, nitrats i fosfats).[6][7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Main characteristics of the largest rivers of Belarus».
  2. Carranza, por Ana Cristina. «RÍO DAUGAVA: todo lo que necesita conocer sobre él» (en castellà), 19-07-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-10. [Consulta: 31 juliol 2021].
  3. Фасмер, Макс. (en rus), p. 161. 
  4. «Daugava River». A: National Council for Science and the Environment. . 
  5. Frucht, Richard C. Eastern Europe: An Introduction to the People, Lands, and Culture (en anglès). ABC-CLIO, 2005. ISBN 9781576078006. 
  6. «Towards water security in Belarus: a synthesis report». OECDiLibrary p. 19-20. DOI: 10.1787/488183c4-en. [Consulta: 27 juny 2021].
  7. «Water Report 15». fao.org. Food and Agriculture Organization of the United Nations. [Consulta: 27 juny 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dvinà Occidental