Dolomita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el mineral. Si cerqueu les muntanyes, vegeu Dolomites.
Dolomita

Dolomita amb magnesita d'Eugi, Esteribar, Navarra
Classificació
Categoria carbonats
Fórmula química CaMg(CO3)2
Simetria cristal·lina trigonal rhombohedral, 3
Classificació de Nickel-Strunz 05.AB.10
Classificació de Dana 14.2.1.1
Propietats fisicoquímiques:
Estructura cristal·lina a = 4.8012(1) Å, c = 16.002 Å; Z = 3
Color blanc, gris, vermell, marronós
Hàbit cristal·lí cristalls tabulars, sovint amb cares corbes; també columnar, estalactític, granular, massiu
Sistema cristal·lí trigonal
Macles macles de contacte simple
Exfoliació perfecta en {1011}, exfol·liació rombohedral
Fractura concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa en l'escala de Mohs 3,5 a 4
Lluïssor vítria, nacrada
Ratlla blanca
Gravetat específica 2,84 a 2,86
Densitat 5,7
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1,679 a 1,681 nε = 1,500
Birefringència δ = 0.179–0.181
Fluorescència ultraviolada pot tenir fluorescència blanca a rosa sota UV; triboluminescent
Solubilitat poc soluble en HCl diluït
Referències [1][2][3]

La dolomita és un mineral de carbonat de calci i magnesi. Va ser anomenat així l'any 1791 per Nicolas Théodore de Saussure en honor del mineralogista i geòleg francès Dolomieu (1750-1801). És isostructural amb la nordenskiöldina. Pertany i dóna nom al grup dolomita de minerals.[4] Forma una sèrie de solució sòlida amb l'ankerita.[5]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La dolomita és un mineral compost de carbonat de calci i magnesi, amb fórmula CaMg(CO3)2. Cristal·litza en el sistema trigonal, i es pot trobar en cristalls tabulars, sovint amb cares corbes. El seu hàbit cristal·lí també inclou el columnar, l'estalactític, el granular i el massiu. La dolomita pot ser fluorescent en blanc i rosa sota la llum ultravioleta.[6]

Formació i roques[modifica | modifica el codi]

És un important mineral de roques sedimentàries i metamòrfiques, trobat com mineral principal de les roques anomenades dolomies i metadolomies, així com un mineral important en limolites i marbres on la calcita és el principal mineral present. També apareixen dipòsits de dolomita en vetes hidrotermals, formant cristalls que omplen cavitats. S'ha trobat també en serpentinites i roques similars.

La dissociació natural de la dolomita per l'acció de l'aigua carbònica en roques sedimentàries (dolomies) dóna lloc a nombroses formacions càrstiques, per donar calcita i magnesita pura, segons la reacció reversible:

CaMg(CO3)2 + 2H2O + 2CO2 ←→ 4CO3H- + Ca2+ + Mg2+ ←→ CaCO3 + MgCO3 + 2H2O + 2CO2

Es sol trobar acompanyada de siderita, quars, guix, fluorita, celestina, calcita o barita.

Usos[modifica | modifica el codi]

Abunda en la naturalesa en forma de roques dolomítiques i s'utilitza com a font de magnesi i per a la fabricació de materials refractaris (és una roca sedimentària química). També s'utilitza com a fonent en metal·lúrgia, manufactura de ceràmica, pintures i càrregues blanques i com a component per fabricar el vidre. Està totalment proscrita com mineral al clínquer del formigó pel contingut en MgO ja que dóna una alta expansivitat. En canvi com a àrid de formigó valdria, sempre que s'analitzi la seva reacció amb el ciment.

Grup dolomita[modifica | modifica el codi]

Els membres d'aquest grup tenen una estructura cristal·lina semblant a la de la calcita. En la dolomita, posicions alternes de Ca estan ocupades per Mg, esdevenint estructures no equivalents, reduint el punt de simetria del cristall de 32/m a 3.[4]

El grup està compost per cinc espècies minerals: ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita i norsethita.

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • Brossita, una varietat férrica de dolomita amb fins a un 10% de FeCO3. Trobada originàriament a la mina Brosso, Calea, Província de Torí, Itàlia, d'on rep el seu nom.[7]
  • Cobaltodolomita, una varietat cobaltífera provinent de Pribram, República Txeca, que conté 5,17% de CoO. Es representa amb la fórmula (Ca,Mg,Co)CO3.[8]
  • Conita, també anomenada dolomita rica en magnesi, és una dolomita amb Mg > Ca en una quantitat significativa, amb fórmula (Ca,Mg)Mg(CO3)2.[9]
  • Dolomita fèrrica, una varietat relativament comuna de dolomita que conté ferro. Es pot distingir de l'ankerita només per mitjans analítics.[10]
  • Dolomita manganesífera, una varietat que conté manganès.[11]
  • Dolomita zíncica, una varietat que conté zinc.[12]
  • Greinerita, una varietat manganesífera de dolomita, però probablement només una dolomita amb un contingut de manganès feble. El material tipus, provinent de la muntanya Greiner, al Tirol, es va perdre.[13]
  • Gurhofian, també anomenada geldolomita, una varietat microcristal·lina de dolomita que inicialment es creia que es tractava d'un gel. Originàriament reportada de Gurhof, Baixa Àustria. Pot ser de color blanc o groguenc.[14]
  • Plumbodolomita, una varietat que conté plom.[15]
  • Taraspita, una dolomita sinteritzada verda i bandejada, que deu el seu color a continguts menors de níquel (0,1-0,3% NiO) i de ferro (0,75-6% FeO). El material s'utilitza per tallar. Rep el seu nom de la localitat de Tarasp, Grischun, Suïssa.[16]
  • Teruelita, una dolomita negre originalment descrita a Terol, Aragó.[17]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  2. «Dolomite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 22 juny 2014].
  3. «Dolomite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 22 juny 2014].
  4. 4,0 4,1 «Dolomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  5. «Ankerite-Dolomite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  6. Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) An Introduction to the Rock Forming Minerals, Longman, pp. 489–493. ISBN 0-582-44210-9.
  7. «Brossite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  8. «Cobaltoan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  9. «Mg-rich Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  10. «Ferroan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  11. «Manganoan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  12. «Zincian Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  13. «Greinerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  14. «Gurhofian» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  15. «Plumbodolomit» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  16. «Taraspite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
  17. «Teruelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolomita