Fluorita
De Viquipèdia
| Fluorita | |
|---|---|
| General | |
| Categoria | Mineral - Halogenurs |
| Fórmula química | CaF2 |
| Propietats físiques | |
| Color | blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negra |
| Ratlla | blanca |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | |
| Agregats | |
| Macles | |
| Exfoliació | {111} perfecta |
| Fractura | |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | vítrea |
| Diafanitat | |
| Densitat (g/cm3) | 3,18 |
| Altres | |
La fluorita és un mineral compost per fluorur de calci, CaF2, de la classe III (halogenurs), que cristal·litza en el sistema regular. La forma dels cristalls sol ser cúbica {100}, poques vegades octaèdrica {111}, i no és estrany trobar-la amb la combinació de les cares {100} i {110} (rombododecàedre). L'exfoliació, però, es produeix en tots els casos segons la cara de l'octàedre.
Sol aparèixer en els dipòsits de minerals metàl·lics com a ganga, i en alguns llocs on és molt abundant s'explota com a font de fluorur de calci. Se n'han trobat cristalls de fins a 20 cm a les mines de Dalnegorsk, Rússia. N'hi ha de gairebé tots els colors, si bé els més freqüents són blau, violat i verd. De vegades també apareix en cristalls incolors i rosats, aquests darrers especialment a les esquerdes alpines, en octàedres molt apreciats pels col·leccionistes. Són famosos i de molt bona qualitat els exemplars procedents de La Collada, Berbes i Caravia (Astúries). A Catalunya són força coneguts els exemplars octaèdrics de color verd de la mina i pedrera Berta (terme municipal de Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) i els cúbics de diversos colors de Sant Marçal del Montseny (Viladrau, Osona).

