Fluorita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fluorita

Cristall de fluorita aïllat de color verd intens, mostrant cares de cub i octàedre, sobre una matriu micàcia, procedent d'Erongo Mountain, Erongo Region, Namíbia (mida total: 50 mm x 27 mm, mida del cristall: 19 mm d'amplada, 30 g)
Classificació
Categoria halurs
Fórmula química CaF2
Nickel-Strunz 3.AB.25
Dana 9.2.1.1
Heys 8.4.7
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí cúbic
Estructura cristal·lina a = 5.4626Å
Color blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negra
Exfoliació {111} perfecta
Fractura estellada, subconcoïdal
Duresa 4
Lluïssor vítria
Ratlla blanca
Diafanitat transparent
Densitat 3,181
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció n = 1.433 - 1.448
Birefringència δ = 0,000
Dispersió òptica no en té
Impureses comunes Y, Ce, Si, Al, Fe, Mg, Eu, Sm, O, ORG, Cl, TR
Referències [1]

La fluorita és un mineral compost per fluorur de calci, CaF2, de la classe dels halurs. Va ser descoberta l'any 1529, i va rebre el seu nom l'any 1797 per Carlo Antonio Galeani Napione, del llatí fluere, fluir. Pertany i dóna nom al grup fluorita de minerals.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Fluorita amb pirita (daurat).

La fluorita és un halur que cristal·litza en el sistema cúbic. Sol presentar-se en forma de cristalls d'hàbit cúbic molt ben formats {100}, sovint amb macles de compenetració de cubs. Menys sovint se'n troba en octàedres {111}. Les altres formes són rares, encara que també se'n poden obtenir octàedres per exfoliació. També se'n troba de manera massiva, compacte o granular. En estat pur és incolora i transparent, encara que en la majoria dels casos presenta diverses coloracions que es poden deure a impureses orgàniques o minerals, les més freqüents van del lila al violeta, però la fluorita també pot ser de color blau, verd, rosa, taronja, groc i de tons menys definits. Moltes varietats mostren fluorescència. L'exfoliació, però, es produeix en tots els casos segons la cara de l'octàedre.

Es descriu com un empaquetament cúbic compacte (FCC) d'àtoms de Ca, en el qual els àtoms de F ocupen tots els buits tetraèdrics. Si es té en compte la relació de radis iònics, aquesta descripció sembla absurda (0,133 nm per a F i 0,099 nm per a Ca2+) ja que els ions F mai no cabrien en els buits de Ca. No obstant això, aquesta descripció reprodueix fidelment les posicions relatives dels àtoms en la cel·la. D'acord amb aquesta descripció, tots els buits octaèdrics de l'estructura estarien vacants. La coordinació del F és tetraèdrica (IC = 4), mentre que la del Ca és un cub (IC = 8).

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

La fluorita és un mineral molt difós a la natura. Es presenta formant bosses en forma de geodes o druses i ocupant esquerdes i buits. Sol aparèixer en els dipòsits de minerals metàl·lics com a ganga, i en alguns llocs on és molt abundant s'explota com a font de fluorur de calci. Sol trobar-se en filons purs o associat amb menes de plom, plata o zinc. És comú en calcàries i en dolomites i, en algunes ocasions, és un mineral accessori en pegmatites i en altres roques ígnies.

La mina més gran del món es troba a Mèxic en l'estat de San Luis Potosí. Se n'han trobat cristalls de fins a 20cm a les mines de Dalnegorsk, Rússia. A Espanya, són famosos i de molt bona qualitat els exemplars procedents de La Collada, Berbes i Caravia (Astúries). A Catalunya són força coneguts els exemplars octaèdrics de color verd molt luminiscents de la mina i pedrera Berta (terme municipal de Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) i els cúbics de diversos colors de Sant Marçal del Montseny (Viladrau, Osona).

Usos[modifica | modifica el codi]

Les varietats transparents, com l'espat de fluor que té un lleu color, es tallen sobre atuells i altres ornaments, la varietat clorofana s'utilitza com a gemma. L'ús principal de la fluorita ha estat la producció d'àcid fluorhídric, material essencial en la fabricació de criolita sintètica i de fluorur d'alumini per a la indústria de l'alumini, i en moltes altres així com que aplicacions de la indústria química. La fluorita és un flux comú en la fosa d'acer. També és usada en la indústria del ciment per incorporar altres materials al clínquer i en la fabricació d'abrasius i articles de soldadura. També és usada, mitjançant complexos processos de tractaments, per a la fabricació d'objectius d'aparells òptics d'alta qualitat, com ara lents apocromàtiques en microscopis i telescopis.

Varietats[modifica | modifica el codi]

  • L'antozonita, o Stink-Fluss, és una varietat de fluorita, especialment de Wölsendorf, Alemanya, que emet una olor de HF i ozó al ser mòlta, a causa de la presència interna de fluor i calci lliures, i la interacció d'aquests components amb aigua després de la mòlta.[3]
  • La Blue John és el nom que rep una varietat de bandes blanc-morades, aplicat pels locals a Anglaterra. Trobada originàriament a Castleton, Derbyshire, Anglaterra.[4]
  • La clorofana és una varietat que exhibeix termoluminiscència verda, descrita originàriament a Sibèria.[5]
  • La fluorita estròncica és una varietat que conté entre un 2% i un 18% d'estronci a la seva massa. La seva fórmula és (Ca,Sr)F2.[6]
  • La itrocerita és una varietat rica en itri i ceri, amb fórmula (Ca,Y,Ce)F2.[7]
  • La itrofluorita és una varietat que conté una quantitat apreciable d'itri prenent el lloc dels anions de calci en l'estructura de la fluorita, amb fórmula (Ca1-xYx)F2+x, on 0,05< x <0,3.[8]
  • La ratovkita és una varietat fina-dispersa d'origen sedimentari i amb un profund color violeta, descrita per primera vegada a prop de Moscou a començaments del segle XX.[9]

Grup fluorita[modifica | modifica el codi]

El grup fluorita de minerals està integrat per tres espècies minerals, totes elles cúbiques, amb fórmula general MX2, on M pot ser calci, plom o estronci.[2]

Espècie Fórmula
Fluorita CaF2
Fluorocronita PbF2
Estronciofluorita SrF2

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fluorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 octubre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Fluorite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 octubre 2014].
  3. «Stink-Fluss» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 octubre 2014].
  4. «Blue John» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 octubre 2014].
  5. «Chlorophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 octubre 2014].
  6. «Strontian Fluorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 octubre 2014].
  7. «Yttrocerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 octubre 2014].
  8. «Yttrofluorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 octubre 2014].
  9. «Ratovkite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 octubre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluorita Modifica l'enllaç a Wikidata