Tefló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació de la molècula de politetrafluoretilè.

El politetrafluoretilè (PTFE), o Teflon® (Teflon®, de DuPont, marca amb la que fou comercialitzat inicialment), és un polímer similar al polietilè, on els àtoms d'hidrogen estan substituïts per fluor.

Fórmula[modifica | modifica el codi]

La fórmula química del monòmer és CF2=CF2. I el polímer, i el que a voltes també s'anomena tefló; la resina PFA (perfluoroalkòxid), en tenen les següents:

F F F F F F 
| | | | | |
R - C - C - R R - C - C - C - C - R
| | | | | |
F F F F F O
|
Polímer F - C - F 
|
F

Resina PFA
(de vegades anomenada  Teflon®)


La virtut principal d'aquest material és que es pràcticament inert, i no reacciona amb altres substàncies químiques tret de situacions molt especials. Aquest fet es deu bàsicament a la protecció que confereixen els àtoms de fluor a la cadena carbonada. Aquesta carència de reactivitat fa que la seva toxicitat sigui pràcticament nul·la.

Característiques[modifica | modifica el codi]

És el material amb el coeficient de fregament més baix que es coneix. Altres qualitats característiques són:

  • La seva impermeabilitat, fet pel que manté les seves qualitats en ambients humits.
  • És incombustible, resistent als productes químics i la calor, i és capaç de suportar temperatures des de -270 °C (3 K) fins a 300 °C (573 K).
  • És també un gran aïllant elèctric summament flexible, que no s'altera per l'acció de la llum.
  • És antiadherent

S'utilitza per a revestiments antiadherents d'estris alimentaris i químics, revestiments antifricció de coixinets, aïllaments de cables per a altes temperatures, cintes d'enregistrament, etc.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

El creador fou en Roy J. Plunkett (1910-1994), nascut a Ohio, graduat i doctor en química. Fou contractat el 1936 (any del seu doctorat) por l'empresa DuPont, en la que hi romangué tota la seva vida laboral. Fou l'any 1938, mentre treballava en el desenvolupament de substàncies refrigerants, quan va realitzar la troballa. Plunket estava cercant la manera de produir quantitats de tetrafluoroetilè (TFE) suficients com per a poder utilitzar-les industrialment. Després de construir una planta pilot i obtenir les quantitats necessàries va passar a realitzar diferents proves amb el TFE obtingut. Col·locava el TFE en cilindres refrigerats amb CO2 sòlid (neu carbònica). Amb la col·laboració del seu ajudant, Jack Rebok, estava un dia vaporitzant el contingut d'un cilindre de TFE que contenia unes dus lliures de gas. Segons es vaporitzava el gas passava por uns mesuradors de flux i entrava en una cambra on el TFE reaccionava amb altres productes químics. Aquell dia, poc després de començar l'experiment, Jack Rebok va avisar a Plunkett de què alguna no anava a l'hora. El flux de TFE s'havia detingut, però el cilindre seguia contenint massa. Al desmuntar la vàlvula i obrir el cilindre van trobar en el seu interior una substància blanca en forma de pólvores. semblava que el TFE s'havia polimeritzat donant lloc a aquestes pólvores. Al caracteritzar-lo, Plunkett descobrí que era inert a tots els dissolvents, àcids i bàsics disponibles. L'empresa es va interessar pel descobriment del seu científic i va incloure el PTFE dins de la seva secció de polímers.

Un dels primers usos que es va donar a aquest material fou, dins del Projecte Manhattan com a recobriment de vàlvules i com a segellador en tubs que contenien hexafluorur d'urani (material altament radioactiu).

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

Té múltiples aplicacions, tot i que l'empresa no va saber donar-li sortida en un principi (no es comercialitzà fins a l'any 1946):

  • En revestiments d'avions, coets i naus espacials degut a les grans diferències de temperatura que és capaç de suportar.
  • En la indústria s'empra en elements articulats, ja que la seva capacitat antifricció permet eliminar l'ús de lubricants.
  • En medicina, aprofitant que no reacciona amb substàncies o teixits, i que és flexible i antiadherent, s'utilitza en pròtesis, creació de teixits artificials i vasos sanguinis...
  • En revestiment de cables i electrònica, per la seva gran capacitat aïllant i resistència a la temperatura.
  • En pintures i vernissos.
  • En estructures i elements sotmesos a ambients corrosius, així com en mànegues i conductes pels que circulen productes químics.

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]