Circulació hidrotermal
L'hidrotermalisme o circulació hidrotermal en geologia és el pas d'aigua calenta per l'interior de la Terra. Generalment ocorre associat a l'activitat volcànica però també n'hi ha en l'escorça terrestre profunda relacionada amb la intrusió del granit o com a resultat de l'orogènesi o el metamorfisme.
Hidrotermalisme oceànic[modifica]
El terme inclou el pas d'aigua a temperatures altes prop de les carenes de les muntanyes submarines i la circulació, a temperatures més baixes i més difusa, a través dels sediments i els basalts. En alguns llocs hi ha surgències d'aigua calenta (xemeneies submarines) que poden acollir vida sense necessitat de la llum solar.
Hidrotermalisme volcànic[modifica]
És el que s'observa en guèisers i fonts d'aigua calenta.
En l'escorça profunda[modifica]
Generalment es transporta l'aigua des de llocs amb roques calentes fins a llocs amb roques fredes. Les causes poden ser:
- Intrusió de magma dins l'escorça terrestre
- Calor per radioactivitat (en granits)
- Calor del mantell terrestre
- Calor hidràulica per exemple en conques artesianes
- Deshidratació de roques metamòrfiques
- Deshidratació de sediments enterrats.
Formació de filons[modifica]
L'hidrotermalisme pot formar un filó els minerals del qual provenen de la precipitació atmosfèrica dins una cavitat de la roca de substàncies contingudes en dissolució per aigües profundes molt calentes i sotmeses a fortes pressions. Les condicions de pressió i temperatura sota les quals s'han format els filons hidrotermals poden haver estat molt diferents i fan que els filons difereixin químicament i estructural. Hi ha els següents tipus de filons:
- Filons epitermals (amb temperatures i pressions moderades)
- Filons hipotermals (amb temperatures i pressions elevades)
- Filons mesotermals (amb condicions intermèdies)