Grup de la fluorita
 Grup de la fluorita | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
 Fluorita (blau) amb pirita (daurat). | |
| Fórmula química | MX₂ |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Propietats | |
| Més informació | |
| Any d'aprovació | 2010 |
| Referències | [1] |
El grup de la fluorita és un grup mineral de la categoria dels halurs. El grup engloba tres minerals: la fluorita (CaF₂), la fluorocronita (PbF₂) i l'estronciofluorita (SrF₂). Els membres del grup han estat descrit en tots els continents. Va ser publicat per primera vegada l'any 2010, i aprovat per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011.[2]
La fórmula general del grup és MX₂, on M pot ser substiduïda per Ca, Pb i Sr i X per F.
El grup està integrat per tres espècies minerals:
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Fluorita | CaF₂ |
| Fluorocronita | PbF₂ |
| Estronciofluorita | SrF₂ |
En petrologia, els minerals del grup de la fluorita són un component essencial de la borengita, una roca ígnea ultrapotàssica afanaica amb les concentracions més altes de K₂O registrades (més del 14% en percentatge) entre les roques alcalines,[3] i un component accessori en granits rics en fluor.[4]
Jaciments[modifica]
La fluorita es troba àmpliament distribuïda per tot el planeta, al contrari de la fluorocronita que ha estat descrita únicament a la República de Sakha (Rússia), i de l'estronciofluorita, descrita només a la Península de Kola (Rússia). Als territoris de parla catalana destaquen les mines de Gualba, els afloraments de Singuerlín, les mines d'Osor i la mina Atrevida; també són força coneguts els exemplars octaèdrics de color verd molt luminescents de la mina i pedrera Berta (terme municipal de Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) i els cúbics de diversos colors de Sant Marçal del Montseny (Viladrau, Osona).
Referències[modifica]
- ↑ «Fluorite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Mills, Stuart J.; Kartashov, Pavel M.; Gamyanin, Gennadii N.; Whitfield, Pamela S.; Kern, Arnt; Guerault, Hugues; Kampf, Anthony R.; Raudsepp, Mati «Fluorocronite, the natural analogue of β-PbF2, from the Sakha Republic, Russian Federation». European Journal of Mineralogy, 23, 4, 01-07-2011, pàg. 695–700. DOI: 10.1127/0935-1221/2011/0023-2136.
- ↑ «Borengite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 desembre 2017].
- ↑ «Fluorine-rich granite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 desembre 2017].
Bibliografia[modifica]
- ̈Mills S.J., Kartashov P.M., Gamyanin G.N., Whitfield P.S., Kern A., Guerault H., Kampf A.R., Raudsepp M. (2011) Fluorocronite, the natural analogue of β-PbF2, from the Saha Republic, Russian Federation. Eur. J. Min., 23, 695-700.