Viladrau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viladrau
Bandera de Viladrau Escut de Viladrau
(En detall) (En detall)
Localització

Viladrau situat respecte Catalunya
Viladrau situat respecte Catalunya

Localització de Viladrau respecte d'Osona


Municipi d'Osona
Sequoia del Noguer, (Sequoiadendron giganteum), Viladrau (Osona)
Sequoia del Noguer,
(Sequoiadendron giganteum),
Viladrau (Osona)
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques centrals
Osona
Gentilici Viladrauenc, viladrauenca
Superfície 50,7 km²
Altitud 821 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.065 hab.
21,01 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 449450 4633250Coord.: 41° 50′ 58″ N, 2° 23′ 28″ E / 41.84944°N,2.39111°E / 41.84944; 2.39111
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

8
Francisco Javier Bellvehi Busquets (L'A)
Codi territorial 172207
Agermanament Vebron (França)

Viladrau és un municipi de la comarca d'Osona però pertanyent a la província de Girona.

És un antropònim germànic provinent de vila i Adrald o Adrowald.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2006)
Casiques, les 17
Corts, les 4
Índies, les 3
Masvidal 111
Paitides, les 16
Vernets, els 0
Viladrau 834
Vilarnau 14
Font: Municat

Turons[modifica | modifica el codi]

Mines[modifica | modifica el codi]

Al terme municipal de Viladrau trobem la mina de Sant Marçal, considerada com a geòtop pel seu interès geològic des d'un punt de vista pedagògic i científic.[3] La mina es va començar a explotar a les darreries dels anys 40 per extreure'n fluorita, i va finalitzar l'activitat l'any 1994. Actualment es poden trobar encara tres boques de mina. Juntament amb aquest mineral objecte de l'explotació, també s'hi poden trobar diversos feldspats alcalins, biotita, clorita, quars, ametista, galena, pirita, calcita i barita.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Fets del 1714[modifica | modifica el codi]

El 13 de gener del 1714, set-cents efectius borbònics es van allotjar a la vila d'Arbúcies. Els abusos comesos per la soldadesca van motivar que, l’endemà al matí, sometents de Viladrau i d'altres poblacions de l’entorn fessin una emboscada al destacament. L'atac es va produir a la rodalia d'Arbúcies i uns cinc-cents soldats van ser capturats, mentre que la resta, malferits, van recular fins a Hostalric. Poques setmanes després, els presoners van ser restituïts a l’exèrcit de Felip V.[5]

Com a represàlia pels fets ocorreguts, el 30 de març de 1714, un destacament borbònic encapçalat pels generals Tiberio Caraffa i Feliciano Bracamonte es va dirigir a Viladrau. Amb l’objectiu d’atemorir la població civil, el comandament va ordenar que els soldats entressin a sang i foc i la vila va ser saquejada i incendiada..[5]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
28 36 41 466 706 1.163 883 1.036 974 1.059
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.007 1.001 918 962 816 787 750 844 875 879
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
866 861 856 879 959 999 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Masies[modifica | modifica el codi]

Centres culturals[modifica | modifica el codi]

Viladrau, des del Matagalls
  • Centre Cultural Europeu de la Natura.[6]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga, fou un dels bandolers més famosos de Catalunya.
  • Marcos Redondo, baríton, destacat en el camp de la sarsuela, que passà moltes temporades al poble.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes. Cossetània, 2002, p. 187. ISBN 9788495684974 [Consulta: 28 gener 2011]. 
  3. Fitxa GEOZONA 322 - MINES DE SANT MARÇAL, Inventari D'espais d'interès Geològic. Direcció General del Medi Natural. Generalitat de Catalunya
  4. Barrera, Joan; Evangelio, Sergio. «Nova troballa de fluorita a la mina de Sant Marçal». Mineralogistes de Catalunya. Grup Mineralògic Català [Barcelona], XI, 1, 2012, pàg. 6-11. ISSN: 1132-7022 [Consulta: 12 març 2014].
  5. 5,0 5,1 Viles Cremades. Ruta 1714
  6. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 133. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]