Esfalerita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esfalerita
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química ZnS
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí cúbic
Color varia segons la composició exacta: incolora, groga, marró, vermellosa, verd, verd fosc, gris, negre
Exfoliació {110} excel·lent en octaedres
Duresa 3,5 a 4
Lluïssor adamantina als plans d'exfoliació, vítrea a les cares cristal·lines, així com grassa i mat
Ratlla blanca quan és de color clar, marró clar quan és més fosc
Densitat 3,9 a 4,2

La blenda o esfalerita (del grec sphaleros, enganyós) és un mineral de la classe dels sulfurs. Es tracta de sulfur de zinc que cristal·litza en el sistema cúbic o regular. També es pot anomenar blenda (de l'alemany blenden, que pot voler dir «lluent» però també «fals»), blenda és un nom tradicional, més antic.[1] L'esfalerita és sulfur de zinc, ZnS, com també ho és la wurtzita. La diferència entre ambdós és la manera en que el sulfur de zinc cristal·litza: l'esfalerita és ZnS cristal·litzat en el sistema cúbic mentre que la wurzita cristal·litza en el sistema hexagonal, amb cristalls piramidals o tabulars. Les seves propietats (densitat, duresa, color, etc.) són diferents a conseqüència d'aquesta cristal·lització diferent.[2] El nom català esfalerita prové del grec sphaleros, que significa «enganyós».

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Esquema de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita. Les boles grogues representen els àtoms de sofre i les de color blau grisós els àtoms de zinc.

La seva estructura cristal·lina és anàloga a la del diamant.[3] L'esfalerita generalment forma agregats d'un gran nombre de cristalls sovint amb macles, deformacions i cares de morfologia complexa.[3] Cristal·litza en el sistema cúbic o regular en cristalls en forma de tetràedre o rombododecàedre, sovint deformats i complexos.[3] Les macles, freqüents segons la cara de l'octàedre, produeixen angles entrants i les cares d'exfoliació semblen estriades per la maclació polisintètica.

També podem trobar l'esfalerita en forma compacta, en agregats espàtics, granulars (fins o grollers) i rarament radials. Pot arribar a formar masses denses i fins i tot roques.

Una de les seves principals característiques és l'olor d'ous podrits (àcid sulfhídric), que es desprèn si es frega sobre una placa de ceràmica, aquest efecte el produeix l'elevada composició en sofre que conté del mineral.

A la natura no es troba pura al 100% sinó que sol tenir impureses de ferro. L'esfalerita pura seria transparenta (com el diamant, per exemple) però a causa de les impureses el seu color varia del groguenc al marró fosc. Amb una alta presència de ferro l'esfalerita és de color negre. Quan l'esfalerita té un contingut en ferro relativament alt (pot ser una quarta part) se'n diu marmatita, que és de color negre opac i metàl·lic.

Propietats[modifica | modifica el codi]

L'esfalerita té una duresa 3,5 - 4 i una densitat 4,09; és de color groc tirant a marró, més o menys incolora segons el contingut en ferro, i té un esclat com el de la resina i el diamant.[3]

Jaciments[modifica | modifica el codi]

  • En filons hidrotermals associada a calcita, dolomia i galena.
  • Es pot trobar com a traça a totes les roques plutòniques sulfúriques (magmàtiques).
  • En zones pegmatites.
  • Sediments formats en ambient reductor, associada a pirita i barita.

Usos[modifica | modifica el codi]

És la mena més important de zinc.[3] Com a tal es va començar a utilitzar al segle XIX quan es va desenvolupar la tecnologia metal·lúrgica. Es presenta sovint associada amb la galena.[3] De vegades poc contenir metalls poc abundants que seria interessant de poder extreure i concentrar.

Localitats on es pot trobar[modifica | modifica el codi]

esfalerita tallada, provinent dels Pics d'Europa

És un mineral força abundant. Hom en troba a Coeur d'Alene (Idaho), Bingham (Utah), Sullivan Mine (Colúmbia Britànica), Broken Hill i Mount Isa (Austràlia).[3] A l'estat espanyol n'hi ha a Astúries, Navarra, País Basc, Andalusia (Linares), Múrcia i Extremadura. A Catalunya se'n troba a: Arres, Bossòst, Bellmunt del Priorat, Cedraman, Liat, el Molar, Sant Cugat del Vallès, Vialller i Vilafermosa del Riu.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Cleofana (groc) sobre quars i tetraedrita

Aquestes són les varietats d'esfalerita conegudes:[4]

Blenda gemma

Una varietat translúcida de color vermell robí; la translucidesa augmenta com menor és el contingut en ferro.

Cleofana

La cleofana,del grec kleos, il·lustre, i phainein, semblar, és una varietat d'esfalerita amb un baix contingut de ferro i manganès. El seu color oscil·la entre el blanc, blanc groguenc, groc verdós i groc mel, i la seva ratlla és blanca. La seva densitat està entre 3,9 i 4,1.[5]

Gumucionita

Varietat de colo vermell gerdó, que conté un 0.64% d'arsènic.

Marmatita

Varietat que inclou fins a un 26% de ferro.

Przibramita

Amb fins a un 2'5% de Cd.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Guia de minerales y rocas editorial Grijalbo
  • Guías de Naturaleza Blume: Minerales editorial Blume S.A.
  • Guia d'identificació de minerals (Països Catalans i d'altres) editorial Parcir

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Blenda Enciclopèdia Catalana
  2. Wurtzita Enciclopèdia Catalana
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 esfalerita Enciclopèdia Catalana
  4. «Sphalerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 maig 2014].
  5. «Cleiophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 maig 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esfalerita