Esfalerita
| Esfalerita | |
|---|---|
 |
|
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Fórmula química | ZnS |
| Propietats fisicoquímiques: | |
| Color | varia segons la composició exacta
· Esfalerita pura: incolora |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Exfoliació | {110} excel·lent en octaedres |
| Duresa en l'escala de Mohs | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | adamantina als plans d'exfoliació, vítrea a les cares cristal·lines, així com grassa i mat |
| Ratlla | blanca quan és de color clar, marró clar quan és més fosc |
| Densitat | 3,9 a 4,2 |
La blenda o esfalerita (del grec sphaleros, enganyós) és un mineral de la classe dels sulfurs. Es tracta de sulfur de zinc que cristal·litza en el sistema cúbic o regular. També es pot anomenar blenda (de l'alemany blenden, que pot voler dir «lluent» però també «fals»), blenda és un nom tradicional, més antic.[1] L'esfalerita és sulfur de zinc, ZnS, com també ho és la wurtzita. La diferència entre ambdós és la manera en que el sulfur de zinc cristal·litza: l'esfalerita és ZnS cristal·litzat en el sistema cúbic mentre que la wurzita cristal·litza en el sistema hexagonal, amb cristalls piramidals o tabulars. Les seves propietats (densitat, duresa, color, etc.) són diferents a conseqüència d'aquesta cristal·lització diferent.[2] El nom català esfalerita prové del grec sphaleros, que significa «enganyós».
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
La seva estructura cristal·lina és anàloga a la del diamant.[3] L'esfalerita generalment forma agregats d'un gran nombre de cristalls sovint amb macles, deformacions i cares de morfologia complexa.[3] Cristal·litza en el sistema cúbic o regular en cristalls en forma de tetràedre o rombododecàedre, sovint deformats i complexos.[3] Les macles, freqüents segons la cara de l'octàedre, produeixen angles entrants i les cares d’exfoliació semblen estriades per la maclació polisintètica.
També podem trobar l’esfalerita en forma compacta, en agregats espàtics, granulars (fins o grollers) i rarament radials. Pot arribar a formar masses denses i fins i tot roques.
Una de les seves principals característiques és l’olor d’ous podrits (àcid sulfhídric), que es desprèn si es frega sobre una placa de ceràmica, aquest efecte el produeix l’elevada composició en sofre que conté del mineral.
A la natura no es troba pura al 100% sinó que sol tenir impureses de ferro. L'esfalerita pura seria transparenta (com el diamant, per exemple) però a causa de les impureses el seu color varia del groguenc al marró fosc. Amb una alta presència de ferro l'esfarelita és de color negre. Quan l'esfarelita té un contingut en ferro relativament alt (pot ser una quarta part) se'n diu marmatita, que és de color negre opac i metàl·lic.
Propietats [modifica]
L'esfarelita té una duresa 3,5 - 4 i una densitat 4,09; és de color groc tirant a marró, més o menys incolora segons el contingut en ferro, i té un esclat com el de la resina i el diamant.[3]
Jaciments [modifica]
- En filons hidrotermals associada a calcita, dolomia i galena.
- Es pot trobar com a traça a totes les roques plutòniques sulfúriques (magmàtiques).
- En zones pegmatites.
- Sediments formats en ambient reductor, associada a pirita i barita.
Usos [modifica]
És la mena més important de zinc.[3] Com a tal es va començar a utilitzar al segle XIX quan es va desenvolupar la tecnologia metal·lúrgica. Es presenta sovint associada amb la galena.[3] De vegades poc contenir metalls poc abundants que seria interessant de poder extreure i concentrar.
Localitats on es pot trobar [modifica]
És un mineral força abundant. Hom en troba a Coeur d'Alene (Idaho), Bingham (Utah), Sullivan Mine (Colúmbia Britànica), Broken Hill i Mount Isa (Austràlia).[3] A l’estat espanyol n’hi ha a Astúries, Navarra, País Basc, Andalusia (Linares), Múrcia i Extremadura. A Catalunya se’n troba a: Arres, Bossòst, Bellmunt del Priorat, Cedraman, Liat, el Molar, Sant Cugat del Vallès, Vialller i Vilafermosa del Riu.
Varietats [modifica]
- Marmatita: inclou fins un 26% de Fe.
- Brunckita: esfalerita blanca, terrossa.
- Pibramita: fins un 2'5% de Cd.
- Cleofana: amb baix contingut de Fe i Mn.
- Gumucionita: esfalerita vermell gerdó.
Bibliografia [modifica]
- Guia de minerales y rocas editorial Grijalbo
- Guías de Naturaleza Blume: Minerales editorial Blume S.A.
- Guia d'identificació de minerals (Països Catalans i d'altres) editorial Parcir
Referències [modifica]
- ↑ Blenda Enciclopèdia Catalana
- ↑ Wurtzita Enciclopèdia Catalana
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Esfarelita Enciclopèdia Catalana
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esfalerita |
